cummòne , agt, nm: cumone, cumoni Definition chi dhu tenent o faent in duos, in medas; bestiàmene de duos o prus meres (chi cumenciandho ponent su cabutzu) contivigiau totu a unu e genia de cuntratu Synonyms e antonyms cumonarzia, cumonéssia / arbutzu, masone Idioms csn: fàghere o tènnere cosa a c. = chi onzunu bi tenet parte o depet fàghere su matessi tantu de un'àteru; pònnere in c., manigare in c., èssere a c. = fai totu a unu, fai una sociedadi; donai bestiàmini a c. = a mesapare in benes e ispesas; fàghere c. cun ccn. = addàresi, àere tratamentu Sentences goi no lu sighimus su cumone: li bogamus de cabu e nos partimus totu ◊ is domus tengas de perda picada, cumonis medas e pastoris centu! 2. no ti foedho de sos primos annos, candho fia cun babbu pastoredhu, tristu, fatu a unu cummonedhu 3. sa tanca l'ant lassada in cumone ◊ s'abbadorzu, su passazu est, lu tenent, a cumone ◊ tres pastores pastorigaiant a cumone in su monte ◊ innanti fimus a cumone e posca amus partidu 4. no faghia cumone cun nessunu: finas sas pedras mi ndhe aiant dolu! (S.Enne) Surnames and Proverbs prb: a cadhu cumone ne fune e ne crabistu ◊ cane e matzone màndhigant a cumone Translations French cheptel, métayage English agistment, sharecropping Spanish contrato a medias, aparcero Italian sòccida, mezzadrìa German Viehverpachtung, Halbpacht.

mesaparísta , nm Definition massaju chi pigat terras angenas a trebballare a mesapare (po sa metade de su frutu) Synonyms e antonyms arracioni Etymon srd. Translations French métayer English sharecropper Spanish aparcero Italian mezzadro German Halbpächter.

«« Search again