Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

aberènza , nf Definition genia de erruca (e calagasu) chi si papat sa chera de s'abe in is casidhos Synonyms e antonyms arrenze, ramedha, tanzolu Scientific Terminology crp, galleria mellonella Etymon srd. Translations French fausse teigne de la cire English greater wax moth Spanish tiña, polilla de la cera Italian tignòla dell'àrnia, càmola del miele German große Wachsmotte

àrna , nf: àrnia, àrrana, àrrina Definition greme o bobboi papalana chi ponet a s’orrobba chistia e dha paschet, o fintzes a sa linna, a su paperi Synonyms e antonyms àrrala, arrentza, càmula 1, carignàtula, lanasta, papagalledhu, tingiolu Sentences si dh'at papau s'arna ◊ s'àrrina at móliu sa linna Scientific Terminology crp, tinea tapetzella, anobium pertinax, upm Etymon ctl. arna Translations French teigne, mite English moth Spanish carcoma, polilla Italian tignòla German Motte.

àrrala , nf Definition bobboi papalana chi ponet a s’orrobba chistia e dha paschet Synonyms e antonyms arna*, arrentza, càmula 1, carignàtula, lanasta, papagalledhu, tingiolu Scientific Terminology crp, trichophaga tapetzella Translations French teigne, mite English moth Spanish polilla Italian tignòla German Motte.

babballíscu , nm: braballiscu Definition genia de calagasu pitichedhedhu, o fintzes mannu chi essit a denote (porchedhu o lèpere de sant'Antoni) Synonyms e antonyms brabalei, oriola Sentences isparessit coment'e una truma de babballiscus ◊ sa gatu est castiendi cussu braballiscu, ma est tropu in artu! Scientific Terminology crp Etymon srd. Translations French phalène English moth Spanish falena Italian falèna German Nachtfalter.

bàcu 2 , nm Definition su greme (un'ispétzia de erruca) chi faet sa seda Synonyms e antonyms fermisílicu, síricu Scientific Terminology crp, bombyx mori Translations French bombyx English silkworm moth Spanish bayo, bómbice Italian bòmbice German Maulbeerspinner (seiden).

lanàsta , nf Definition genia de bobboi chi paschet sa lana e àtera orrobba puru Synonyms e antonyms arna, àrrala, arrentza, càmula 1, carignàtula, nàstala, papagalledhu, tingiolu Scientific Terminology crp, tinea tapetzella Etymon srdn. Translations French mite English moth Spanish polilla Italian tarma German Motte.

manipòsa , nf: mariposa Definition calagasu, bobboi cun is alas ladas e pintadas chi curret a sa lughe a denote, porchedhu o lèpere de santu Antoni; genia de lughighedha chi si ponet a is mortos o po unu santu; in cobertantza, fintzes persona chi tenet pagu firmesa Synonyms e antonyms abadegasu, barabàtula, carravarina, lepilepi, papagallu 1, seisei / lumu 1 Sentences che mariposa bolat de frore in frore ◊ apo cantau rúnchines, grodhos, mariposas, alipintas ◊ colorida mariposa, visitas dogni fiore ◊ gioga mariposa, bola bola in sa mata de s’arrosa! 2. o maniposa chi semper acesa lughes de continu pro su tale e no ti olvidas de sa poberesa! (B.Sulis)◊ seu andada a comporai un'iscàtua de mariposas ◊ tremint is mariposas musciendi me is làntias ◊ pigai s'iscàtula de is mariposas e liai unus cantu trébinis, po su mortu 3. cantu fint diferentes sas pitzinnas de tandho dae sas mariposas de sos tempos presentes!…◊ sas féminas li curriant che mariposas a su fiore ◊ cun coloris de celu, ses una mariposa fata aposta po mei! (G.Cappai) Scientific Terminology crp Etymon ctl., spn. mariposa Translations French papillon, phalène, faible lumière, papillon (persona fatua, leggera) English butterfly, moth, grave light Spanish falena, lamparilla, mariposa Italian farfalla, falèna, lumino German Schmetterling, Nachtfalter, Wachslicht.

tacatía , nf, nm: tagadia, tagadiu, tecadia, tecadiu, tecatia, tegadia, tracatia Definition coment'e tega, fodhe de pruna aortitza, chi no cumprit s'ossu e no dhu sèberat de sa prupa: abbarrat coment’e teghighedha, buida in mesu, modhe, in colore tra birde e biancu, bona a papare, de sabore marigosu e aghedu, e apustis si igragalat e che orruet; genia de bobboitedhu chi ponet a sa lana e dha paschet; in cobertantza, surra, cropos / furriarechela in t. = passai de is fuedhus (de su certu) a is corpus Synonyms e antonyms cagadia, tacaria, tricatia / ttr. aticatia / lanasta, segadiu Sentences boltada in tegadia si mi est sentza èssere giómpida sa pruna 2. sa berrita portaiat sa punta papada de sa tegadia 3. como che la fúrriant in tegadia, mih! ◊ deo chi "Ei!" e isse chi "Nono!" fintzas chi che l'amus furriada in tegadia!… Scientific Terminology crp Etymon srd. Translations French prune rabougrie, mite English abortive plum, moth Spanish ciruela cuyo hueso no madura, polilla Italian bozzàcchio, tarma German eingeschrumpfte Pflaume, Motte.