màcra , nf: maga,
màgia,
magra,
maja,
marca,
marga,
maxa Definition
matedu bàsciu cun cambos e naes medas chi essint totus impare, a bisura tundha; fintzes marcu de diferente colore de cosa bruta, de pistadura; curpa, mància de atzione mala / una marca de sàmmene, una magra de ozu
Synonyms e antonyms
busa 1,
màcia 2,
mata,
maúgia,
moa 1,
molarxa,
tupa,
tupili
/
màcia
Sentences
mérula ladra chi brincas lizera intro maja de chessa, ue ses? ◊ a unu malevadadu a tardighinu l'at feridu in sa maja unu silvone ◊ bi at una màgia de rú
2.
at comintzadu a li essire in totu sa carena magras rujas che bràsia ◊ portat una balígia a margas a margas, de unu birdi iscoloriu
3.
Tue mi as puliu dae cada macra de pecadu!
Etymon
ltn.
mac(u)la
Translations
French
maquis
English
stain,
bush
Spanish
espesura,
mancha
Italian
màcchia,
cespùglio
German
Buschwald,
Busch.
màta , nf Definition
css. linna chi abbarrat bàscia, a cambos medas o a truncu fines, a mola, ma fintzes cussa chi faet arta, manna, a truncu solu e grussu (prus che àteru si precisat: m. de rú, m. de chessa, m. de figu, m. de olia, m. de ílixi)/ min. matixedha, matutzedha / ala de m. = camba, nae manna; fai sa mata = fàghere s'àrbure ritza, pònnere sas manos in terra e caminare cun sos pes in artu
Synonyms e antonyms
busa 1,
macra,
maúgia,
moa 1,
molarxa,
tupa
/
àlbere
Sentences
su logu est totu matas de rú, no faghet mancu a bi colare
2.
is matas fiant afracuadas e abbruxadas ◊ dónnia mata chi no donat frutu bonu at a èssi segada e ghetada a su fogu (Ev)◊ sa foresta oe no est buscosa cun sas matas colossales (I.Casula)◊ cussu si est apicau a sa mata e nd'at iscardancau un'ala ◊ de matas de méndhula e de figu fuint prenos sos ortos
3.
calincunu piciochedhu camminat cun is manus, cambas a susu, faendu sa mata
Surnames and Proverbs
smb:
Mata, Matta
/
prb:
a corpu a corpu si ndi segat sa mata
Etymon
srdn.
Translations
French
maquis,
buisson,
arbuste,
arbrisseau,
arbre
English
bush,
tree
Spanish
mata,
árbol
Italian
màcchia,
cespùglio,
arbusto,
àlbero
German
Busch,
Strauch,
Baum.
mòa 1 , nf: mola 1,
molla,
mora 1 Definition
cosa chi creschet cun cambos medas totu de fundhu, agiummai totus impare e a bisura tundha, ma si narat fintzes in su sensu de mata, de truncu, cosa grussa e tundhatza
Synonyms e antonyms
busa 1,
fundhu,
macra,
mata,
moíngiu,
molarxa,
tele,
tupa
/
cdh. sgridhoni
Idioms
csn:
una m. de murdegu, de modhitzi, de orrú, de olia, de patata, de ardureu, de túnniu, de codrobinu; sa mola de su tuju = su tzugu; m. de tita = sa tita; m. de culu = su culu, su paneri; m. de terra = bàrdula, lea, fintzas terrinu pagu; m. de réxinis = sas raighinas de s'àrbure bidas o leadas totu paris; zúghere sa mola = zúghere su sarragu de sa morte, èssere morindhe; arrogaisí sa mola de su tzugu = iscollàresi, nadu fintzas a frastimu
Sentences
unu lèpiri de giudu, impinnaciau de coa, pomposu e mustatzudu, nd'istupat de sa moa ◊ in logos tuos bi aiat chercos e molas de mata ◊ su pitzinnu curriat sartiendhe muros e molighedhas ◊ bi aiat molas de mudhitza, de tiria, de ozastru, de arrú ◊ sunt ammaniandhe su tusinzu suta de sa mola de unu chercu
2.
nau ca est grassa: mobixedha de fémina!…◊ cussa puntura de babbautzu mi at fatu a mola
Translations
French
buisson,
souche,
chicot
English
bush,
tree stump
Spanish
mata,
tocón
Italian
cespùglio,
ceppàia,
barbicàia
German
Busch,
Strauch,
Baumstumpf.
ruàgiu, ruàlzu, ruàrzu , nm: arruàrgiu,
orruàlgiu,
rubarju,
ruvàgliu,
ruvàrgiu,
ruvarzu Definition
donnaghe de orruo, tamale de ruvu, padente de orruo, logu prenu de tupas de orruo; busa, tupa de orruo / abbulutziatu che ruvàgliu = abberrisonadu, betadu apare
Synonyms e antonyms
rubarja,
ruedu
Sentences
su cunzadu est totu calarighes e rualzos ◊ sas erveches nche fint in mesu de unu ruvàgliu ◊ cudhu ruvarzu fit brujandhe ma non b’ispitiat! ◊ sa tanca est derruta, totu unu ruarzu
Scientific Terminology
slg
Etymon
srd.
Translations
French
ronceraie
English
brumble bush
Spanish
zarzal
Italian
rovéto
German
Dornbusch.
túpa , nf Definition
matedu bàsciu, a fundhu largu, a tantos cambos chi essint impare, a cambos a meda totu bàscios: fintzes matas mannas acanta de pare / min. tupichedha, tupita
Synonyms e antonyms
arraspioni,
busa 1,
macra,
mata,
maúgia,
moa 1,
tele,
tupale,
tupili,
tupíngiu,
tuvu 4
Idioms
csn:
dàresi a sa t. = essire a bandhidare; cada tupichedha zuchet oricredha = bi at sempre ccn. chi ti podet intèndhere, chi podet èssere iscurtendhe; fàghere a t. in pinna = a iscusi
Sentences
dogna tanti su mòri ndi essiat a calincunu pranu de monti totu prenu de arrocas e tupas de ispina ◊ fit s'ozastredhu ténneru naschidu, ma curpa de no èssere inferchidu est torradu una tupa a berrisone (L.Marteddu)◊ dae sa tupa de s'ortu apo bodhidu una rosa ◊ candu s'arrobba furiat bella límpia dh'ispraxiant in is tupas chi dhoi furiant acanta de s'arriu ◊ una tupa de ficumurisca ◊ in mesu de cussas tupas povinas sirboni agatat trabballosu a dhoi intrai!
2.
in sas bentanas bi aiat carchi tupichedha de frores ◊ at postu a sa Santa sa barba sua comente aiat impinnadu in tantos annos chi fit in sa tupa ◊ chie no at s'ànimu límpiu faghet totu a tupa in pinna
Etymon
srdn.
Translations
French
buisson,
maquis
English
bush
Spanish
mata,
matorral
Italian
cespúglio,
màcchia
German
Strauch.