abeàna , nf: abiana,
apiana,
apianu 1,
piana Definition
mérula apiana, puzoni birdi o rúndini murinisca, genia de pigione, mannitu (cantu sa meurra), chi si papat s’abe, s’espu e àteros bobboitedhos deosi: in su gúturu est grogo, in bentre est de colore tra birde e asulu gàrrigu; in Sardigna nidat puru (in trèmenes de errios) e a logos dhi narant cocheàchina ca iscocat s'abe in is bíngias in tempus chi s'àghina est coendho
Synonyms e antonyms
abiàrgiu,
abiarja,
abioi,
apiaresu,
marragau,
miàrgiu,
pranedha
Sentences
sa lestra abiana faghet catza in s'abialzu
Scientific Terminology
pzn, merops apiaster
Etymon
ltn.
apiana
Translations
French
guêpier d’Europe
English
european bee-eater
Spanish
abejaruco europeo
Italian
mèrope
German
Bienenfresser.
abiàrgiu , nm Definition
chie atendhet o contivígiat casidhos de abe; mérula apiana, puzoni birdi, puzone de santu Giagu o rúndini murinisca, genia de pigione, grogo in su gúturu, cun is alas birdes e papadore de abe
Synonyms e antonyms
mojaresu,
mojarzu
/
abeana,
abioi,
apiaresu,
marragau,
miàrgiu,
pranedha
/
iscussura
Scientific Terminology
prf, pzn, merops apiaster
Etymon
ltn.
apiariu
Translations
French
guêpier
English
bee-eater
Spanish
abejaruco
Italian
gruccióne
German
Bienenzüchter,
Bienenfresser.
abiòi , nm: abione Definition
puzoni birdi o rúndini murinisca, genia de pigione, matucu, chi si papat s'abe, s'espu e bobboitedhos deasi; genia de espu mannu cun alas niedhas o de àteru colore
Synonyms e antonyms
abeana,
abiàrgiu,
abiarja,
apiaresu,
marragau,
miàrgiu,
moimoi,
pranedha
/
muscone,
spioni
2.
at a èssi berus ca fintzas un'abioi podit fai de missu de pensamentus? ◊ un'abioi aintru de domu, isceda chi si portat! ◊ abioi froriu, isceda bona, abioi cun is abas niedhas isceda maba! ◊ matialutzas, abiones e tilipirche sunt in bolu
Scientific Terminology
pzn, merops apiaster, crp
Translations
French
guêpier
English
bee-eater
Spanish
abejaruco
Italian
gruccióne
German
Bienenfresser.
apiarèsa, apiarésu , nf, nm Definition
puzoni birdi o rúndini murinisca o isconcamoju, genia de pigione bellu (mannu cantu sa mérula) chi si papat s'abe: a logos dhi narant cocheàchina ca iscocat s'abe in is bíngias in tempus de àghina
Synonyms e antonyms
abeana,
abiàrgiu,
abiarja,
abioi,
marragau,
miàrgiu,
pranedha
Scientific Terminology
pzn, merops apiaster
Etymon
srd.
Translations
French
guêpier d’Europe
English
european bee-eater
Spanish
abejaruco europeo
Italian
mèrope
German
gemeiner Bienenfresser.
ghespàgliu, ghespàju, ghespàrgiu, ghespàrju , nm Definition
niu o tana de espos; laturredhas, guronedhos chi essint a meda in sa pedhe
Synonyms e antonyms
esparzu,
gespàrgiu
Sentences
cussos traitores giughent su ghespàrgiu in su petus!
3.
tocat a che istrajare cussos sordatos chena bulluzare unu ghespaju!
Etymon
ltn.
*vesparium
Translations
French
guêpier
English
wasp's nest
Spanish
avispero
Italian
vespàio
German
Wespennest,
Karbunkel.
marragàu , nm: marragu,
marrangau Definition
mérula apiana, puzoni birdi o rúndini murinisca, genia de pigione, matucu (cantu sa meurra), chi si papat s'abe, s'espe e àteros bobboitedhos deasi: in su gúturu est grogo, in bentre est de colore tra birde e biaitu, in Sardigna nidat puru (in trèmenes de errios) e a logos dhi narant cocheàchina ca iscocat s'abe in is bíngias in tempus de àghina coendho
Synonyms e antonyms
abeana,
abiàrgiu,
abiarja,
abioi,
apiaresu,
caughedhu,
maragadhau,
miàrgiu,
pranedha
Sentences
benenta is marragaus a si papai is abis e dhus pigastus a iscupetadas ◊ isciundi su pitzu, ca ses cumentzendi a fai boxi de marragau! ◊ su marragau est unu pilloni froriu, a pinnias birdis, arrúbias, niedhas, e tenit su bólidu calmu
Scientific Terminology
pzn, merops apiaster
Etymon
ctl.
marraco
Translations
French
guêpier d’Europe
English
european bee-eater
Spanish
abejaruco europeo
Italian
gruccióne,
mèrope
German
Bienenfresser (gemeiner).