Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

aíssa! , iscl: avissa! Synonyms e antonyms aisa!, ajó!, atentzioni!, coràgiu! Sentences avissa, su para, lah ca ndi arruit de cuadhu! Translations French du courage English come on Spanish ¡vamos!, ¡hombre! Italian orsù! German wohlan!

ajó! , iscl Definition de ajòere: beni tui!, benide bois! (ma si narat fintzes pedindho adduimentu); nau cun fortza e unu pagu cun ifadu, ajortu! (est ajó chi si che fúrriat e faet essire in àteru foedhu, deasi comente si costumat foedhandho cun arrennegu) Synonyms e antonyms ajoni!, ajosa!, alè! Sentences ajó, si benis, Nina! ◊ coro, anninnò anninnò, si cheres bènnere ajó! ◊ si cheres bènnere ajó a sa binza a binnennare! ◊ ajó, ajó, chi za tenet resone, cudhu! Surnames and Proverbs smb: Aiò Etymon srd. Translations French du courage, allons! English come on Spanish ¡vamos!, ¡ánimo! Italian orsú, suvvia! German wohlan!

ajòsa! , iscl Definition bvrb. de ajòere Synonyms e antonyms ajó! Sentences ajosa, e prite no tzessas sas boghes disisperadas?! ◊ ajosa, a candho ispetades?! Translations French du courage English come on Spanish ¡vamos! Italian orsú German wohlan!

balentía , nf: valentia Definition sa b. est unu valore de su sardu: est su fàere de su balente, su coràgiu de parare a su tempus, a is dificurtades e traschias de sa vida, a sa malesa de chie cumandhat fintzes contras a su torracontu de sa gente, a is cambiamentos de su connotu chi at fatu chie a sa sociedade nosta dh'ingiúliat e dh'istrochet faendhodha andhare a passu de is istràngios, b. est a fàere bene ue e candho dhue at dificultades; in cobertantza e a disprétziu si narat de su contràriu puru Synonyms e antonyms abbalentiada, falentesa, falentia, proesa Sentences s'isposu tuo no fachet una balentia, no godit petzi su chi li dant! ◊ custa est balentia chi mantenzo: mi pico s'isposu chi cherjo deo, no su chi cheries bois! ◊ totu sa bidha est cuntenta de sa balentia chi at fatu, ca est cojúbiu bonu! ◊ in totue su Sardu chi est istadu at fatu sempre balentia! 2. za l'apo bida sa balentia, a bíere a fiza mea acasazandhe su pejus de sa bidha!…◊ arratza de balentia chi as fatu a lassare a cudhu chi istimaias!…◊ ite balentia a assachiare unu pisedhu abbarradu solu!… Etymon spn. valentía Translations French vaillance, courage, prouesse English bravery Spanish valentia Italian prodézza, bravura, atto di coràggio German Kühnheit.

coràgi , nm: coràgiu, corazu Definition sa fortza de fàere calecuna cosa perigulosa, longa, difícile, peleosa, giusta, ue dhue at de tímere o fintzes solu de si pònnere atza, sa capacidade de arriscare; si narat fintzes in cobertantza o a disprétziu de sa manera de fàere de is isfacios e aprofitadores Synonyms e antonyms alientu, atrevimentu, osadia / ttrs. curàgiu | ctr. timinzu, timoria Idioms csn: parare, fàchere corazu = chircare de crobare de ànimu, de si fàghere fortza in sas dificurtades, pro unu male, unu dannu; bestire, pònnere corazu a ccn. = animare, giare coràgiu, itl. infóndere coraggio; incorazindhe a unu: Coràgiu!; corazu bàrbaru = atrevimentu a fai mali mannu a unu Sentences tui boga su coràgiu e fuedha! ◊ fit custrintu a parare coràgiu e a conca bàscia tucat fatu a su cumpanzu ◊ corazu no est solu a esser eroes (L.Marteddu)◊ para coràgiu, no timas! ◊ isco cales sunt sos trambucos in sa vida, ma su coràgiu de sighire no mi mancat ◊ corazu bàrbaru at tentu a bochire cudhu malevadadu! ◊ su coràgiu no est a facher gherras ma a si abbaitare in ocros un'impiegatu, unu carabbineri, unu giúdice o unu ricu fintzas chi si pisset (M.Pira) 2. arratza de corazu chi as tentu a mazare una criadura!…◊ bellu coràgiu a iscarrigai s'iscupeta apitzus de unu cristianu batiau!… Surnames and Proverbs prb: a tempus malu coràgiu forte Etymon itl. Translations French courage English courage Spanish valor, coraje Italian coràggio, fortézza d'ànimo German Mut.

incorài , vrb: incorare Definition pigare, giare o pònnere coràgiu Synonyms e antonyms acoragire, alentai, incoragire, indanimai Sentences tra sas laras si ànimat, s'incorat cun totu su profumu e sa friscura de cussa buca chi adorat! (B.Mureddu)◊ totus funt incorendi su pipiu timarosu a papai ◊ dh'at incorau nendidhi de no si arrendi mai Etymon srd. Translations French redonner du courage English to cheer up Spanish animar, alentar Italian rincuorare German ermutigen.