Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

arrepènte, arrepènti , agt: repente* Definitzione chi benit o chi si faet totinduna, lestru meda, in d-unu sinnu / avb. de a. = totinduna, de botu, totu a unu corpu Sinònimos e contràrios subbitanu 2. morri de arrepenti ◊ chie morit de arrepente, chie si ochiet issu etotu e chie dh'ochiet àtera zente Tradutziones Frantzesu soudain Ingresu sudden Ispagnolu repentino Italianu improvviso, repentino Tedescu plötzlich.

bótu 1 , avb: buta Definitzione de botu = de istrémpiu, a corpu Frases candu dh'ant bistu si ndi funt pesaus de botu ◊ mi ant de botu giradu sas palas! ◊ m'ischidesi nervosu de unu botu ◊ su chelu si fit inchimeradu e caleit de botu sa irada de s'abba ◊ mancai surpréndiu de buta, candu su cuadhu si est postu a curri, no si fiat pérdiu de ànimu ◊ comente apo bidu deai, mi ndhe peso de botu, curro a sas bestes e mi pijo totu Sambenados e Provèrbios smb: Butta Tradutziones Frantzesu brusquement, tout à coup, soudainement Ingresu suddenly Ispagnolu de repente Italianu di scatto, all'improvviso Tedescu plötzlich.

desucúnas , avb: desuncuna, desuncunas Definitzione de un'improntu, de irbotu, de botu, de repenti, a s'ispessada Sinònimos e contràrios desupetoni, induninduna, totinduna Frases bella madixedha, ti poniast in is pértias de sermentu e desuncuna ti fuias ◊ sa morti est arribbada desuncuna ◊ si ndi fiat istrantaxau desuncuna coment'e una molla ◊ si fiat firmau de suncuna totu ispantau e iat fatu cuatru passus a coa ◊ sa tristesa de sucunas ndi dhi fuat torrada a apillai in sa faci Tradutziones Frantzesu soudainement Ingresu suddenly Ispagnolu de repente, de pronto Italianu improvvisaménte Tedescu plötzlich.

impróntu , avb Definitzione de un'i. = induninduna, a s'ingrundha Sinònimos e contràrios aprontu 1, improntuitu, induninduna, totinduna Frases faghet otavas de improntu ◊ a s'improntu est rutu mortu ca l'ant isparadu! ◊ sas féminas, de un'improntu, si ponent a irgrighillare che disatinadas Tradutziones Frantzesu soudainement Ingresu suddenly Ispagnolu de repente Italianu improvvisaménte Tedescu plötzlich.

indunindúna, indunindúnu , avb Definitzione totu a unu cropu e fintzes chentza si dh'ibertare, a s'ingrundha, de repente Sinònimos e contràrios desucunas, innuna, totinduna Frases issu fit giambendhe: mi ndhe abbizaia dae su mudímine chi li beniat induninduna, de calchi momentu de isvàriu o de una foscigada de mutzighile Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu soudainement Ingresu suddenly Ispagnolu de repente Italianu improvvisaménte Tedescu plötzlich.

sartissàrtis , avb Definitzione nau pruschetotu de sa manera de s'ischidare, a cropu, coment'e sartandho, giagaraos, apustis de unu bisu légiu chi faet assicare Sinònimos e contràrios isartisarti Frases si nch'est ischidada sartissartis ◊ fit mesu dormidu, candho unu tochedhu che l'at ischidadu sartissartis (L.Pusceddu) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu en sursaut Ingresu with a start Ispagnolu de sobresalto Italianu di soprassalto Tedescu plötzlich.

subbitànu , agt Definitzione chi acontesset de suncunas, a s'ingrundha Sinònimos e contràrios arrepente Frases est mortu de mala morti subbitana ◊ Deus ti ndi campit de morti subbitana! Ètimu itl. subitano Tradutziones Frantzesu soudain Ingresu sudden Ispagnolu repentino, súbito Italianu subitàneo Tedescu plötzlich.

totindúna, totindúnu , avb: totuinunu Definitzione de un'improntu, a s'ingrundha, de repente Sinònimos e contràrios desucunas, induninduna Frases pagu s'ora sos campos fint che mare acuiladu, ma totinduna si at pesadu bentu ◊ est una cosa chi ti benit chene mancu ti ne abbitzare, totindunu ◊ totinduna chi est andhendhe, custa màchina, si frimmat e no andhat prus ◊ totindunu chi est arriendi dhu bis prangendi! ◊ totindunu sa pitzinna l'at preguntadu: Tue a mi crees? Tradutziones Frantzesu soudainement Ingresu suddenly Ispagnolu de repente Italianu improvvisaménte Tedescu plötzlich.

«« Torra a chircare