Definitzione Definitzione
Sinònimos e contràrios Sinònimos e contràrios
Maneras de nàrrere Maneras de nàrrere
Frases Frases
Sambenados e Provèrbios Sambenados e Provèrbios
Terminologia iscientìfica Terminologia iscientìfica
Ètimu Ètimu
Tradutziones Tradutziones
étnicos:
cadhuresu | cdh. |
corsicanu | crsn. |
catalanu | ctl. |
catalanu aragonesu | ctl.a |
tedescu | deut. |
inglesu | engl. |
ispagnolu | esp. |
francesu | frn. |
grecu | grc. |
grecu bizantinu | grcb. |
germànicu | grm. |
italianu | itl. |
italianu lígure | itl.l |
italianu lombardu | itl.lm |
italianu napolitanu | itl.n |
italianu piemontesu | itl.p |
italianu sicilianu | itl.s |
latinu | ltn. |
latinu eclesiàsticu | ltne. |
latinu medievale | ltnm. |
malesu, de Malacca | mls. |
púnicu | pnc. |
àrabbu | rbb. |
àrabbu magrebbinu | rbb.m |
sardu | srd. |
sardu antigu | srdn. |
tabbarchinu | tbr. |
tataresu | ttrs. |
generales:
agetivu | agt. |
animales de allevam. | anall. |
animales arestes | anar. |
animales de abba | anb. |
animales raros | anra. |
ainas | ans. |
antigu, antigamente | ant. |
artículu | art. |
astronomia | astr. |
antunnas/codrolinu | atn. |
ausiliàri | aus. |
avérbiu | avb. |
baroniesu | bar. |
Bíbbia | Bb. |
bidha | bdh. |
bufóngiu | bfg. |
boghe de animale | bga. |
benidore | bnd. |
bíngia | bng. |
bestimenta | bst. |
boghe de verbu | bvrb. |
campidanesu | camp. |
calecunu/a | ccn. |
calecuna cosa | ccs. |
cunfronta | cfr. |
chímicu | chm. |
colores | clr. |
cumplementu | cmpl. |
erbas de cundhire | cndh. |
congiuntzione | cng. |
congiuntivu | cong. |
Cuncíliu Plenàriu Srd | CPS |
Canzoni pop. di Sard. | Cps |
cantones populares srd. | cps. |
partes de sa carena | crn. |
cerpiu/bobboi | crp. |
animale croxiu | crx. |
comente si narat | csn. |
calesisiat | css. |
costúmenes | cst. |
contràriu | ctr. |
cunditzionale | cund. |
domo | dmo. |
druches | drc. |
Èsodu | Es. |
Evangélios | Ev. |
fémina | f. |
fantasia (cosas de f.) | fnt. |
frores | frs. |
àrbures de frutuàriu | frt. |
físicu, pertocat sa física | fs. |
Génesi | Gén. |
gerúndiu | ger. |
giogos | ggs. |
imperfetu | imp. |
imperativu | impr. |
indicativu | ind. |
infiniu | inf. |
intransitivu | intrs. |
incurtzadura | intz. |
iscritu | iscr. |
it’est? | its. |
linnas de òpera | lno. |
logudoresu | log. |
laores | lrs. |
mascu | m. |
megabbàiti | Mb. |
móbbile, mobbília | mbl. |
medidas | mds. |
miriagramma | mgr. |
minore/diminutivu | min. |
maladias | mld. |
mànigos | mng. |
massaria | mssr. |
matas/tupas | mt. |
matemàtica | mtc. |
metallos | mtl. |
matas mannas | mtm. |
matas raras | mtr. |
númene fémina | nf. |
númene, nm. mascu | nm. |
númene iscientíficu | nms. |
nara!/pronúncia | nr. |
su naturale | ntl. |
interrogatigu | ntrr. |
Números (Bb.) | Núm. |
nuoresu | nuor. |
òperas antigas | opan. |
persona (grammàtica) | p. |
plurale | pl. |
pane | pne. |
poéticu | poét. |
prus che passau | ppas. |
particípiu passau | pps. |
provérbiu | prb. |
prendhas | prd. |
preide, crésia | prdc. |
prepositzione | prep. |
presente | pres. |
professiones | prf. |
pronúmene | prn. |
pronominale | prnl. |
propositzione | prop. |
pische, pisca | psc. |
piscadore | pscd. |
pastoria | pstr. |
parentella | ptl. |
pigiones | pzn. |
erbas arestes | rba. |
erbas de cura | rbc. |
erbas linnosas | rbl. |
parte de erba, de àrbure | rbr. |
erbrúgios | rbz. |
erbrúgios coltivaos | rbzc. |
riflessivu | rfl. |
armas | rms. |
minutu segundhu | s. |
sabores | sbr. |
is abes | sbs. |
sa die | sdi. |
singulare | sing. |
sonajolos | sjl. |
su logu | slg. |
sambenaos | smb. |
sonalla/sonàgia | snl. |
usàntzias | sntz. |
sessuale | ssl. |
istrégiu | stz. |
tempus cronológicu | tpc. |
tempus metereológicu | tpm. |
transitivu | trns. |
trasportos | trps. |
tessíngiu | ts. |
unu po medas | upm. |
variante/variantes | var. |
verbu | vrb. |
verbale | vrbl. |
genias fe carena | zcrn. |
| |
| |
A./c. S’istedhu * in d-una variante o sinónimu inditat in cale de custos est posta s’etimologia; in s’etimologia narat chi cussa est s’etm. suposta.
moricàre , vrb: ammuricare,
morigai,
morigare,
morigari,
muricare,
murigai,
murigare Definitzione
portare o pigare sa cosa a fúrriu a fúrriu, a su move move, ammesturandhodha cun ccn. cosa (fintzes a forte, cun lestresa); abbarrare a su move move, o fintzes cricandho, forrogandho; foedhandho de animales príngios, cumenciare a ufrare is titas (prenendhosi de late), mòvere po angiare
Sinònimos e contràrios
abbatare,
morighinare 1,
trancuinai
Maneras de nàrrere
csn:
murigai is cosas passadas = chircare contos betzos; morigare su bestiàmine = fàgherelu mòere pro pàschere ma fintzas a salarzadura
Frases
istat morighendhe sas brajas de su fogu ◊ múrica su lapiolu e acontza su focu! ◊ est murighendi sa pingiada cun sa cugliera ◊ su pastore mórigat s'ama pro pàschere ◊ su mardiedu benit murigau prima de obresci ◊ piga sa cullera de linna po morigari sa bàngia!
2.
stau a cudha manera, sempri morighendi! ◊ abarrat muriga muriga in su letu sentza de si drommiri
3.
sa sughe est cumintzandhe a muricare, zuchet unu bellu úberu
Tradutziones
Frantzesu
remuer
Ingresu
to stir
Ispagnolu
revolver
Italianu
rimestare,
sbàttere
Tedescu
umrühren,
wühlen,
(in den Wehen liegen).
móricu , nm: mórigu,
múricu,
murigu Definitzione
su murigare, su fàere o abbarrare murigandho; genia de movimentu coment'e murigandho (nau fintzes de sa bentre, de sa tita prenendho de late de un'animale chi depet angiare)/ a m. = murighendi, a su móriga móriga
Sinònimos e contràrios
muriconzu,
rimísciu
/
abbuluzu,
agiolotu,
búlicu,
morichintzu,
sciumbullu,
subuzu,
trambullu,
tregollu
Frases
funt cun is ciorbedhus murigaus chi no dhis parit berus de podi fai murigus e sumbullus ◊ s'intendit un'ammuinu, unu murigu, unu budhiri de genti isfainara ◊ faghiat de laras, atentzionada: si seraiat su murigu chi li moviat in chelvedhera
2.
sa pulenta, coghindhe, cheret muntesa a mórigu a mórigu, ca sinono si atacat a su fundhu ◊ so sempre cun sa mata a murigu
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
remue-ménage
Ingresu
stirring
Ispagnolu
revolvimiento
Italianu
rimestìo
Tedescu
Umrühren.
sciampugiài , vrb: isciampugliai,
sciampugliai,
sciampulai,
sciampullai Definitzione
iscutulare, fàere mòvere cun fortza de un'ala a s'àtera, nau mescamente de s'abba aintru de un'istrégiu, pigare a iscutuladura
Sinònimos e contràrios
assucare,
igiucare,
isciaculare,
isciucare,
sciampuinai,
sucariare
Maneras de nàrrere
csn:
andai sciàmpula sciàmpula = a s'assuca assuca; sciampulaisí in su letu = istare corcados gai, ca piaghet, chentza bisonzu
Frases
su mari sciampullat àcua ◊ s'abba in su mari est sempri sciampullendu
2.
si ndi fiat istesiau sciampullendi sa conca
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
clapoter,
ballotter
Ingresu
to swash
Ispagnolu
agitar,
remover
Italianu
sciabordare
Tedescu
umrühren,
schütteln.