acobiài, acobilàre , vrb: acoilae, acoilare, acoliai, acoliare, acubilare, acugliai, acuilai, acuilare, acuvilare, aculiai, aculiare, cubilare Definitzione fàere fúrriu, torrare a cuile, a su crocadórgiu, andhare a crocare, fintzes pònnere in su crocadórgiu; istare o pònnere in calecunu logu, aintru, asuta, po si aprigare o cuare; istare in asséliu, firmu, su si apaghiare Sinònimos e contràrios acoiletare, acojai, acuae, apatai, apogiai, assebiai, impudhilare | ctr. bocare, essire, pesare Frases iscurtabas sos puzones su sero acubilandhe (P.Mura)◊ furriadorzu de istrias, acoilas bobborrotis e tirpias (L.Loi)◊ sas rúndhines sunt aculiadas in su filu ◊ is pillonedhus fiant acobiaus ◊ su pilloni innòi si acúliat a pausai 2. furiat pruendu e po no m'isciundi mi seu aculiau ◊ no ia postu menti a babbu a m'aculiai in domu sua is dis de cussa strasura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se coucher, s'abriter Ingresu to return to the fold to go back to sleep to shelter Ispagnolu cubilar, cobijar Italianu rientrare nell'ovile, ritirarsi a dormire, ripararsi Tedescu in den Stall zurückkehren, schlafengehen, sich unterstellen.

istàdha , nf: istalla, stadha Definitzione assentu po chistire pàgia, fenu o àtera brovendha de animales, pònnere pegos in aprigu a denote, como fintzes fràigu o logu mannu po tènnere animales chi si pesant po sa petza o àteru; genia de istrégiu a pònnere su papare a is animales Sinònimos e contràrios stadi Frases poite no mi agiudas a pònnere a postu s'istadha? ◊ su bestiàmene como dhu tenent in s'istalla e cun sa màchina andhant e torrant Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu étable Ingresu shed Ispagnolu establo Italianu stalla Tedescu Stall.

muntonàgliu, muntonàlzu, muntonàrgiu , nm: muntonarzu, muntriaxu, muntronaxu, muntruaxu, mutonaxu Definitzione muntone mannu de ladamíngiu e mescamente de àliga, logu inue si che imbolat s'àliga e totu is cosas de fuliare; fintzes logu chentza allichidiu, chentza contivigiare, brutu, betau apare Sinònimos e contràrios abbrutadórgiu, agrile, aligàgiu, aligurru / cdh. muntinàgiu Maneras de nàrrere csn: arga de muntonarzu (nau a menisprésiu a unu) = malu, donau a fai mali, disgratziau, trevessu; ammuntonare arga de sete muntonàglios a unu = narrerendheli de onzi colore Frases su muntonàgliu est prenu de bascaràmene ◊ castiei su muntronaxu chi nc'est in custa domu! ◊ totue nos sunt carrazendhe sos muntonarzos ◊ is muntonàglios… in dógnia bidha ci passaiaus ne dhue iat unu ◊ su cómudu fiat adoru de su muntruaxu…◊ sa cosa mala a su muntonàrgiu! ◊ chi dh'emu tentu dèu, cussu capedhu iat biu su muntronaxu! 2. dontzi via lu pissichiat pro su bufu e l'ammuntonaiat arga de sete muntonàglios! ◊ arga de muntonarzu chi no est àteru, a mi che furare totu!… Sambenados e Provèrbios prb: s'àliga currit a su muntronaxu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fosse aux ordures, fumier, écurie Ingresu rubbish dump Ispagnolu basurero, vertedero Italianu mondezzàio Tedescu Schuttabladeplatz, Müllabladeplatz, schmutziger Ort, Stall.

«« Torra a chircare