Definitzione Definitzione
Sinònimos e contràrios Sinònimos e contràrios
Maneras de nàrrere Maneras de nàrrere
Frases Frases
Sambenados e Provèrbios Sambenados e Provèrbios
Terminologia iscientìfica Terminologia iscientìfica
Ètimu Ètimu
Tradutziones Tradutziones
étnicos:
cadhuresu | cdh. |
corsicanu | crsn. |
catalanu | ctl. |
catalanu aragonesu | ctl.a |
tedescu | deut. |
inglesu | engl. |
ispagnolu | esp. |
francesu | frn. |
grecu | grc. |
grecu bizantinu | grcb. |
germànicu | grm. |
italianu | itl. |
italianu lígure | itl.l |
italianu lombardu | itl.lm |
italianu napolitanu | itl.n |
italianu piemontesu | itl.p |
italianu sicilianu | itl.s |
latinu | ltn. |
latinu eclesiàsticu | ltne. |
latinu medievale | ltnm. |
malesu, de Malacca | mls. |
púnicu | pnc. |
àrabbu | rbb. |
àrabbu magrebbinu | rbb.m |
sardu | srd. |
sardu antigu | srdn. |
tabbarchinu | tbr. |
tataresu | ttrs. |
generales:
agetivu | agt. |
animales de allevam. | anall. |
animales arestes | anar. |
animales de abba | anb. |
animales raros | anra. |
ainas | ans. |
antigu, antigamente | ant. |
artículu | art. |
astronomia | astr. |
antunnas/codrolinu | atn. |
ausiliàri | aus. |
avérbiu | avb. |
baroniesu | bar. |
Bíbbia | Bb. |
bidha | bdh. |
bufóngiu | bfg. |
boghe de animale | bga. |
benidore | bnd. |
bíngia | bng. |
bestimenta | bst. |
boghe de verbu | bvrb. |
campidanesu | camp. |
calecunu/a | ccn. |
calecuna cosa | ccs. |
cunfronta | cfr. |
chímicu | chm. |
colores | clr. |
cumplementu | cmpl. |
erbas de cundhire | cndh. |
congiuntzione | cng. |
congiuntivu | cong. |
Cuncíliu Plenàriu Srd | CPS |
Canzoni pop. di Sard. | Cps |
cantones populares srd. | cps. |
partes de sa carena | crn. |
cerpiu/bobboi | crp. |
animale croxiu | crx. |
comente si narat | csn. |
calesisiat | css. |
costúmenes | cst. |
contràriu | ctr. |
cunditzionale | cund. |
domo | dmo. |
druches | drc. |
Èsodu | Es. |
Evangélios | Ev. |
fémina | f. |
fantasia (cosas de f.) | fnt. |
frores | frs. |
àrbures de frutuàriu | frt. |
físicu, pertocat sa física | fs. |
Génesi | Gén. |
gerúndiu | ger. |
giogos | ggs. |
imperfetu | imp. |
imperativu | impr. |
indicativu | ind. |
infiniu | inf. |
intransitivu | intrs. |
incurtzadura | intz. |
iscritu | iscr. |
it’est? | its. |
linnas de òpera | lno. |
logudoresu | log. |
laores | lrs. |
mascu | m. |
megabbàiti | Mb. |
móbbile, mobbília | mbl. |
medidas | mds. |
miriagramma | mgr. |
minore/diminutivu | min. |
maladias | mld. |
mànigos | mng. |
massaria | mssr. |
matas/tupas | mt. |
matemàtica | mtc. |
metallos | mtl. |
matas mannas | mtm. |
matas raras | mtr. |
númene fémina | nf. |
númene, nm. mascu | nm. |
númene iscientíficu | nms. |
nara!/pronúncia | nr. |
su naturale | ntl. |
interrogatigu | ntrr. |
Números (Bb.) | Núm. |
nuoresu | nuor. |
òperas antigas | opan. |
persona (grammàtica) | p. |
plurale | pl. |
pane | pne. |
poéticu | poét. |
prus che passau | ppas. |
particípiu passau | pps. |
provérbiu | prb. |
prendhas | prd. |
preide, crésia | prdc. |
prepositzione | prep. |
presente | pres. |
professiones | prf. |
pronúmene | prn. |
pronominale | prnl. |
propositzione | prop. |
pische, pisca | psc. |
piscadore | pscd. |
pastoria | pstr. |
parentella | ptl. |
pigiones | pzn. |
erbas arestes | rba. |
erbas de cura | rbc. |
erbas linnosas | rbl. |
parte de erba, de àrbure | rbr. |
erbrúgios | rbz. |
erbrúgios coltivaos | rbzc. |
riflessivu | rfl. |
armas | rms. |
minutu segundhu | s. |
sabores | sbr. |
is abes | sbs. |
sa die | sdi. |
singulare | sing. |
sonajolos | sjl. |
su logu | slg. |
sambenaos | smb. |
sonalla/sonàgia | snl. |
usàntzias | sntz. |
sessuale | ssl. |
istrégiu | stz. |
tempus cronológicu | tpc. |
tempus metereológicu | tpm. |
transitivu | trns. |
trasportos | trps. |
tessíngiu | ts. |
unu po medas | upm. |
variante/variantes | var. |
verbu | vrb. |
verbale | vrbl. |
genias fe carena | zcrn. |
| |
| |
A./c. S’istedhu * in d-una variante o sinónimu inditat in cale de custos est posta s’etimologia; in s’etimologia narat chi cussa est s’etm. suposta.
arrinzàre , vrb Definitzione
ammeletzare faendho a bíere is dentes comente faent unos cantu animales, prus che àteru, tzacurrare is dentes; si narat fintzes in su sensu de istare pranghe pranghe / arrinzendhe dentes = arrodendhe dentes; a. che cane in cadena; a. sas lavras, su murru = frungiri unu pagu is laus coment'e bolendi nàrriri cosa o a betu diferenti
Sinònimos e contràrios
arranzare 1,
arraunzare,
arringare,
grujai,
morrugnare,
raganzare,
ranzidare
/
poliare
Frases
ti chimentas cun àteros matzones: trassistu, arrinzas e faghes sa coa, ma oramai as pérdidu sa proa! (Piredda)
2.
at arrinzau sas lavras a unu risighedhu
Ètimu
itl.
rignare
Tradutziones
Frantzesu
gronder,
grincer des dents
Ingresu
to growl
Ispagnolu
gruñir
Italianu
ringhiare,
digrignare
Tedescu
knurren,
die Zähne fletschen.
morrugnàre , vrb: morrungiai,
murrungiai,
murrungiare,
murrunzare,
murruzare Definitzione
istare a murrúngiu, nàrrere cosa in contràriu mancari chentza insístere, foedhare a sa sola a boghe bàscia, nàrrere cosa coment'e chesciandhosi o fintzes unu pagu a briga, discuntentos, giaendho unu cuntentu o calecuna cosa a malugoro; nau de canes, ammostare is dentes e fàere sa boghe arrennegandhosi in crica de mossigare; nau de su porcu, istare a boghes pedindho a papare / murrunzàresi apare = certai, tènniri iscórriu unu cun s'àteru
Sinònimos e contràrios
abbrabugliai
/
refaciai
/
arranzare 1,
arraunzare,
arringare,
arrinzare,
grujai,
raganzare,
ranzidare
Frases
si ndhe depiant brigonzare a murruzare a nois unu pedassedhu de terra pro narbone! ◊ li at dadu sa limúsina ma murrunzendhebbila ◊ aici ti murrungint sa saludi comenti murrúngias su buconi a mei! ◊ apo fatu comente apo chérfidu deo, ma mamma mi at murrunzadu ◊ su binu mi est aéschidu ca mi l'azis murrunzadu! ◊ maridu e muzere si sunt murrunzados pro su fizu
2.
cudhu cane sighiat a murrunzare prus airadu de prima, mintendhe s'atropógliu fentra in sa bama
3.
làssalu murrunzare, su porcu, bastus chi no forroghet!
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
grogner,
grommeler,
rouspéter,
gronder
Ingresu
to grumble,
to growl
Ispagnolu
gruñir,
mascullar,
gruñir
Italianu
brontolare,
ringhiare
Tedescu
brummen,
knurren.
ranzidàre , vrb Definitzione
su chi faet su cane ammostandho is dentes ammeletzandho de cracare a mossigare
Sinònimos e contràrios
ammusciare,
arraunzare,
arrinzare,
grujai,
morrugnare,
musci,
raganzare,
ranzidare,
smusciai,
traganzare
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
glapir
Ingresu
to growl
Ispagnolu
gruñir
Italianu
ringhiare
Tedescu
knurren.