Definitzione Definitzione
Sinònimos e contràrios Sinònimos e contràrios
Maneras de nàrrere Maneras de nàrrere
Frases Frases
Sambenados e Provèrbios Sambenados e Provèrbios
Terminologia iscientìfica Terminologia iscientìfica
Ètimu Ètimu
Tradutziones Tradutziones
étnicos:
cadhuresu | cdh. |
corsicanu | crsn. |
catalanu | ctl. |
catalanu aragonesu | ctl.a |
tedescu | deut. |
inglesu | engl. |
ispagnolu | esp. |
francesu | frn. |
grecu | grc. |
grecu bizantinu | grcb. |
germànicu | grm. |
italianu | itl. |
italianu lígure | itl.l |
italianu lombardu | itl.lm |
italianu napolitanu | itl.n |
italianu piemontesu | itl.p |
italianu sicilianu | itl.s |
latinu | ltn. |
latinu eclesiàsticu | ltne. |
latinu medievale | ltnm. |
malesu, de Malacca | mls. |
púnicu | pnc. |
àrabbu | rbb. |
àrabbu magrebbinu | rbb.m |
sardu | srd. |
sardu antigu | srdn. |
tabbarchinu | tbr. |
tataresu | ttrs. |
generales:
agetivu | agt. |
animales de allevam. | anall. |
animales arestes | anar. |
animales de abba | anb. |
animales raros | anra. |
ainas | ans. |
antigu, antigamente | ant. |
artículu | art. |
astronomia | astr. |
antunnas/codrolinu | atn. |
ausiliàri | aus. |
avérbiu | avb. |
baroniesu | bar. |
Bíbbia | Bb. |
bidha | bdh. |
bufóngiu | bfg. |
boghe de animale | bga. |
benidore | bnd. |
bíngia | bng. |
bestimenta | bst. |
boghe de verbu | bvrb. |
campidanesu | camp. |
calecunu/a | ccn. |
calecuna cosa | ccs. |
cunfronta | cfr. |
chímicu | chm. |
colores | clr. |
cumplementu | cmpl. |
erbas de cundhire | cndh. |
congiuntzione | cng. |
congiuntivu | cong. |
Cuncíliu Plenàriu Srd | CPS |
Canzoni pop. di Sard. | Cps |
cantones populares srd. | cps. |
partes de sa carena | crn. |
cerpiu/bobboi | crp. |
animale croxiu | crx. |
comente si narat | csn. |
calesisiat | css. |
costúmenes | cst. |
contràriu | ctr. |
cunditzionale | cund. |
domo | dmo. |
druches | drc. |
Èsodu | Es. |
Evangélios | Ev. |
fémina | f. |
fantasia (cosas de f.) | fnt. |
frores | frs. |
àrbures de frutuàriu | frt. |
físicu, pertocat sa física | fs. |
Génesi | Gén. |
gerúndiu | ger. |
giogos | ggs. |
imperfetu | imp. |
imperativu | impr. |
indicativu | ind. |
infiniu | inf. |
intransitivu | intrs. |
incurtzadura | intz. |
iscritu | iscr. |
it’est? | its. |
linnas de òpera | lno. |
logudoresu | log. |
laores | lrs. |
mascu | m. |
megabbàiti | Mb. |
móbbile, mobbília | mbl. |
medidas | mds. |
miriagramma | mgr. |
minore/diminutivu | min. |
maladias | mld. |
mànigos | mng. |
massaria | mssr. |
matas/tupas | mt. |
matemàtica | mtc. |
metallos | mtl. |
matas mannas | mtm. |
matas raras | mtr. |
númene fémina | nf. |
númene, nm. mascu | nm. |
númene iscientíficu | nms. |
nara!/pronúncia | nr. |
su naturale | ntl. |
interrogatigu | ntrr. |
Números (Bb.) | Núm. |
nuoresu | nuor. |
òperas antigas | opan. |
persona (grammàtica) | p. |
plurale | pl. |
pane | pne. |
poéticu | poét. |
prus che passau | ppas. |
particípiu passau | pps. |
provérbiu | prb. |
prendhas | prd. |
preide, crésia | prdc. |
prepositzione | prep. |
presente | pres. |
professiones | prf. |
pronúmene | prn. |
pronominale | prnl. |
propositzione | prop. |
pische, pisca | psc. |
piscadore | pscd. |
pastoria | pstr. |
parentella | ptl. |
pigiones | pzn. |
erbas arestes | rba. |
erbas de cura | rbc. |
erbas linnosas | rbl. |
parte de erba, de àrbure | rbr. |
erbrúgios | rbz. |
erbrúgios coltivaos | rbzc. |
riflessivu | rfl. |
armas | rms. |
minutu segundhu | s. |
sabores | sbr. |
is abes | sbs. |
sa die | sdi. |
singulare | sing. |
sonajolos | sjl. |
su logu | slg. |
sambenaos | smb. |
sonalla/sonàgia | snl. |
usàntzias | sntz. |
sessuale | ssl. |
istrégiu | stz. |
tempus cronológicu | tpc. |
tempus metereológicu | tpm. |
transitivu | trns. |
trasportos | trps. |
tessíngiu | ts. |
unu po medas | upm. |
variante/variantes | var. |
verbu | vrb. |
verbale | vrbl. |
genias fe carena | zcrn. |
| |
| |
A./c. S’istedhu * in d-una variante o sinónimu inditat in cale de custos est posta s’etimologia; in s’etimologia narat chi cussa est s’etm. suposta.
mèse , nm: mesi Definitzione
donniuna de is dóighi partes de s'annu nadas a numen tentu: tempus a fúrriu de trinta dies, de binti oto o binti noe (freàgiu) a trint'una (mese coronau); po s'organísimu de sa fémina, tempus a fúrriu de trinta dies (meda diferente de una a s'àtera) chi passat inter duas ovulatziones: si narat mescamente in su sensu de sa pérdia (purgatzioni) de sàmbene chi sa fémina tenet candho s'óvulu no ingendrat e sa carre noa (abba de mamas) chi si fut aprontada po dhu arrecire si ndhe andhat in sàmbene; paga de su trebballu fatu in tempus de unu mese
Sinònimos e contràrios
regla 1,
trempisu
Maneras de nàrrere
csn:
intrare, essire unu mese = cummentzai, acabbai o passai unu mese; m. cun m. = dónnia mesi sentza farta, unu mese ifatu de s'àteru; a su m. = unu mesi apustis (de calincunu acontéssiu); zúghere su mese (nau de is féminas) = portai su sànguini calendi me in sa natura acomenti s'isfait su pilloncu (madri) preparau po si prantai s'óvulu ingendrau (candu custu no acontessit e sa fémina no at impringiau); leare o leàresi su mese = arritirai s'istipéndiu, sa paga de su mesi; su m. de sos burricos = maju; su m. de sa Luna = tempus chi sa Luna ponet a fàghere una furriada in issa matessi (27d 7h 43m e 11,5s ); pigai dexi mesis po un'annu (nadu de sa manera de leare sas cosas, sas dificurtades) = pàrrere totu in paris, èssere animosos meda, in totu
Frases
est catódixi mesis aspetendi a torrai ◊ lassa colare trinta dies pro unu mese! ◊ sa fémina est ràida in sos tres meses ◊ custu mesi puru ciai est maseda sa bulleta de sa luxi!…◊ essidu martu est intradu su mese de abrile ◊ geo seo naschida in ghennàrgiu a cuménciu de su mese
3.
proite ch'est, sa zustíssia, a si che leare su mese?! ◊ a su mese a su mortu li narant sa missa
Terminologia iscientìfica
tpc
Ètimu
ltn.
mensis
Tradutziones
Frantzesu
mois,
menstruation
Ingresu
month,
menstruation
Ispagnolu
mes,
regla
Italianu
mése,
mestruazióne
Tedescu
Monat,
Menstruation,
Regel,
Menses (Pl.),
Mensis.