abbalaucàre , vrb Definitzione
coment'e meravigliare meda de lassare o istare coment'e chentza cumprèndhere
Sinònimos e contràrios
abbaucare,
abbanghelare,
abbelare,
abbentai,
abberelare,
ammaculare,
atolondrai,
atontonare,
ispantai,
scilibriri,
stolondrai
Ètimu
itl.
baloccare
Tradutziones
Frantzesu
abasourdir,
stupéfier
Ingresu
to astonish,
to bewitch
Ispagnolu
asombrar,
pasmar,
admirar
Italianu
sbalordire,
incantare
Tedescu
verblüffen,
bezaubern.
ecisài, ecisàre , vrb: acisai Definitzione
prus che àteru, incantare cun sa bellesa
Sinònimos e contràrios
inamorai,
indeosare
/
afatugiare,
afaturai,
ammaghiare,
ammainai,
ammajarzare
Frases
funt froris chi praxint cun follas de coloris chi ecisant
Ètimu
spn., ctl.
etxisar
Tradutziones
Frantzesu
envoûter,
ensorceler
Ingresu
to charm
Ispagnolu
hechizar
Italianu
incantare,
ammaliare
Tedescu
bezaubern,
bestricken.
incantài , vrb: incantare Definitzione
fàere incantos, mescamente in su sensu de pigare, bínchere, acapiare s’àteru o fàere abbarrare ammammalucaos cun calecuna cosa ispantosa, de bonu o de bellu meda (fintzes solu pentzau deasi): si narat fintzes de unu mecanísimu o de calecuna parte chi si firmat, no si movet po difetu, o sighit arrepitindho sa matessi cosa (es. discu); nau de sa giustítzia, leare su chi tenet a unu e bèndhere a fortza, pònnere a s’asta (o a s’asubasta) po dhi fàere pagare unu dépidu
Sinònimos e contràrios
ecisai,
inamorai,
indeosare
/
abbelegare,
ismentare
Frases
mamma tua ti at fatu pro incantare a mie! ◊ bae chi no m'incantas tue, mancari ndhe zutas de barra! ◊ mih no t'incantet ca la ses bidindhe bella: proa si est bona! ◊ sos abbocaos in sos protzessos incantabant sa zente chin sos porrogos issoro ◊ mai t'incantit arriu sulenu mancai luxat coment'e cristallu!
2.
sa zustíssia t'incantet!
Ètimu
itl.
Tradutziones
Frantzesu
charmer,
ravir
Ingresu
to enchant
Ispagnolu
encantar
Italianu
incantare,
estasiare
Tedescu
verzaubern,
begeistern.