seghèto , nm Definitzione
aina a dentes pitichedhedhas adata po segare ferru o àteru materiale tostau
Terminologia iscientìfica
ans
Tradutziones
Frantzesu
scie à métaux
Ingresu
hacksaw
Ispagnolu
sierra para metal
Italianu
seghétto
Tedescu
Metallsäge.
sícas , nf pl Definitzione
genia de ingestu chi si faet ponendho su pódhighe mannu in mesu de is àteros primos duos a púngiu serrau e ispudandho in su matessi tempus, dispretziandho a ccn. o calecuna cosa de mala manera, fintzes naendho Chi ti siches!, Chi si sichet! / pònnere o fàghere sas sicas
Sinònimos e contràrios
fica*
Frases
est partiu dae vidha, sa prima vorta, ponèndheli sas sicas ◊ li at fatu fintzas sas sicas de cantu no lu podet bídere!
Tradutziones
Frantzesu
crachement pour mépris
Ingresu
hand superstitious practice
Ispagnolu
gesto hecho con el puño cerrado para traer mala suerte
Italianu
fiche
Tedescu
Feigen (derb).
tràmmudu , nm: tràmunu Definitzione
bestimentu càmbiu, límpiu
Sinònimos e contràrios
mudadura,
mudóngiu,
tramudu
Frases
dàemi su tràmunu ca sa bestimenta chi zuto in dossu est bruta! ◊ Gantine est torradu de cuile pro si che leare su tràmmudu
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
vêtements propres,
changer le linge
Ingresu
change of clothes
Ispagnolu
ropa limpia para cambiarse
Italianu
vestiti di ricàmbio
Tedescu
Kleider zum Wechseln.
umpridórzu , nm Definitzione
istrégiu po umprire
Sinònimos e contràrios
conchedha 1,
gupu,
opia,
trobia,
upu
Terminologia iscientìfica
stz
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
puisette
Ingresu
pail
Ispagnolu
acetre,
recipiente para sacar agua
Italianu
attingitóio
Tedescu
Schöpfgefäß.