Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

ammaistraméntu , nm: ammastriamentu Definitzione su ammastriare, giare annestru, imparu, su chi faet unu maistu cun is dischentes, cun chie est imparandho o depet imparare Sinònimos e contràrios addotrinamentu, annéstriu, imparu Tradutziones Frantzesu instruction, éducation Ingresu taming Ispagnolu educación Italianu ammaestraménto Tedescu Belehren.

annéstriu, annéstru , nm Definitzione totu su chi si narat o chi si faet a unu po dh'imparare s'educatzione Sinònimos e contràrios educascione, imparu, iscussada Frases no ndhe li at dadu de annestru a su fizu e como si ndhe impudat! ◊ annéstrios e cossizos retziant babbu e fizos! (G.A.Mura) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu éducation Ingresu education, training Ispagnolu educación, formación Italianu educazióne, addestraménto, istruzióne Tedescu Erziehung, Ausbildung, Bildung.

chíschiu , nm Definitzione manera de fàere, de si cumportare cun educatzione, cun crabbu, cun delicadesa / a bonu c. = cun amore, de bona manera, cun grabbu Sinònimos e contràrios educascione Frases a sas primas rosinas de s'atonzu su massaju, chin su punzu atarjau, chin chíschiu sèmenat su trídicu ◊ as fatu barbacana chin sas ungras in narbones raspitzos barbatandhe sa terra a bonu chíschiu (G.Piga)◊ sa zente morit priva de cada bene, e nois, chene chíschiu perunu, pessandhe a míseras cantonedhas… Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu éducation, amabilité Ingresu education, courtesy Ispagnolu educación, cortesía Italianu educazióne, creanza, cortesìa Tedescu Erziehung.

educasciòne, educassiòne, educassiòni, educassòne , nf: educatzione, educatzioni Definitzione totugantu su chi si faet po giare imparu a su cristianu, po dhi pònnere abbitúdines bonas, de cunsideru e arrespetu po is àteros puru; sa manera, is bonas maneras de fàere, de si cumportare, de pigare sa gente e is cosas Sinònimos e contràrios adducatzione, annéstriu, chíschiu, imparu, pesadia Frases chie at connotu bona educascione amat siguramente s'onestade (A.Paba)◊ bella educassioni: no tenit seti annus e fuedhat de aici! ◊ tengu prus educatzioni de fostei, ca est totu sa dí manna nendi mali de sa genti! ◊ s'educatzioni donada cun amori veru est fata de libbertadi e de frenus Tradutziones Frantzesu éducation Ingresu upbringing Ispagnolu educación Italianu educazióne Tedescu Bildung, Erziehung.

folmasciòne , nf Definitzione su formare, su fàere, nau fintzes in su sensu de imparu, educatzione Sinònimos e contràrios annéstriu, educascione, imparu Tradutziones Frantzesu formation Ingresu formation Ispagnolu formación, educación Italianu formazióne Tedescu Bildung.

lutrínzu , nm Definitzione s'imparu de su catechísimu Sinònimos e contràrios dotrina Frases dae custu lutrinzu no si podet iscasciare pro perunu motivu Sambenados e Provèrbios prb: natura tirat e no lutrinzu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu catéchisme Ingresu religious education Ispagnolu educación religiosa Italianu educazióne religiósa Tedescu religiöse Erziehung.

pesadía , nf Definitzione manera de pesare su fedighedhu, is minores, de dhos fàere a mannos, de dhos imparare Sinònimos e contràrios annéstriu, educascione, pesadoria, pesantza / ttrs. pisadia Frases at sighidu s'onesta pesadia ipasigada in sa soledade ◊ donzunu faghet segundhu sa pesadia chi at àpidu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu éducation, formation Ingresu education Ispagnolu educación Italianu educazióne, formazióne Tedescu Erziehung, Bildung.

«« Torra a chircare