Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

allimbràre , vrb Definitzione papare cun asuria Sinònimos e contràrios lambrire, irrujonare, istruntzonare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu manger comme un goinfre Ingresu to eat greedily Ispagnolu comer con avidez, a dos carrillos Italianu mangiare con ingordìgia Tedescu gierig essen.

ambadúos, ambadús , agt, prn: amborduos, ambosduos, ammaduos Definitzione ambos duos (f. ambas duas): unu e àteru, duos leaos impare Sinònimos e contràrios ambos Frases dhi ant curau is ogos ambaduos ◊ tui ses prus pràticu de mei in ambaduas cosas Tradutziones Frantzesu les deux Ingresu both Ispagnolu ambos, los dos Italianu entrambi, ambedue Tedescu beide.

ammesài 1, ammesàre , vrb Definitzione fàere a mesu, imbuidare un’istrégiu fintzes a sa metade, bogandhondhe sa metade de sa cosa Sinònimos e contràrios immesare, ismesujare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu partager en deux, réduire de moitié Ingresu to halve Ispagnolu dividir en dos Italianu dimezzare Tedescu halbieren.

antiànnu , avb: antziannu Definitzione como duos annos, s'annu innanti de s'úrtimu annu passau Terminologia iscientìfica tpc Ètimu ltn. anteannum Tradutziones Frantzesu il y a deux ans Ingresu two years ago Ispagnolu hace dos años, anteantaño Italianu due anni fa Tedescu vor zwei Jahren.

bísonas , nf pl: bísunas, písonas Definitzione genia de launedhas a duas cannitas, chentza su tumbu Sinònimos e contràrios bisones, bísosas, launedhas Terminologia iscientìfica sjl Ètimu ltn. bisonus Tradutziones Frantzesu cornemuse a deus tuyaux sonores Ingresu double reed-pipe Ispagnolu gaita de dos tubos Italianu zampógna rùstica a due canne Tedescu eine Panflötesorte mit zwei Pfeifen.

duamíla, duamílla, duamíza , agt, nm Definitzione su tanti de duas bortas milli (in números àrabbos 2.000, in números romanos MM) Frases sos duamiza francos, tue mi che los as remonidos? Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu deux mille Ingresu two thousand Ispagnolu dos mil Italianu duemila Tedescu zweitausend, Zweitausend.

dúas , agt, nf Definitzione agt. chi acumpàngiat is númenes fémina, siat in sensu precisu (una e una) e siat in su sensu de unas cantu; nau de tempus e cun s'art. det., sa de duas oras passau mesudie o passau mesunote: cun e chentza art. faet de pron. puru / a.c.: in su cumpostu cun mila/miza che bogat sa /s/; pònnere o fàghere duas a unu = ammisturai, pònniri totu a unu duas cosas diferentis Frases apo lézidu duas pàzines ebbia ◊ amus manigadu duas olias cun pane 2. si che sunt fatas sas duas e arrimamus su triballu ◊ a is duas torrant is piciochedhus a iscola ◊ fint duas ma duas, mih, bellas che simai ndhe apas bidu! ◊ chini funt cussas duas chi biu passendi? 3. at leadu sa birra e sa gazosa e ndh'at fatu duas a unu (G.Ruju) Ètimu ltn. duas Tradutziones Frantzesu deux Ingresu two Ispagnolu dos Italianu due (agt. f.) Tedescu zwei, zwo, Zwei, zwei Uhr.

dúos , agt, nm: dus, duus Definitzione foedhu chi acumpàngiat unu númene mascu po inditare sa cantidade precisa (unu e unu: in números àrabbos 2, in números romanos II): candho est nm. cun art. inditat própriu custa cantidade e podet fàere de pron. puru; nau a sa bona, unos cantu Sinònimos e contràrios croba, pàgia 1, pariga Frases custus funta dus fradis e una sorri ◊ duos e duos faghet bàtoro ◊ su duos cun su zero avatu si liget "binti" 2. fatuvatu si bint in sa passillara dus chi si creint abborsadoris ◊ tue e s'àinu… duos! ◊ tue e su cocoi… duos: lampu ca est abberu chi ses irmasionadu! 3. si los at manigados duos corniolos…, azummai no bi ndhe lassat! ◊ manigamus duas olias cun pane e casu ◊ a prandi feus dus cruguxonis Sambenados e Provèrbios prb: prus bident duos chi no unu Ètimu ltn. duos Tradutziones Frantzesu deux Ingresu two Ispagnolu dos Italianu due Tedescu zwei, zwo, Zwei, bißchen.

irmesadúra , nf Definitzione su irmesare Sinònimos e contràrios ammesadura, ismesamentu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu division par deux Ingresu halving Ispagnolu partición en dos, el demediar Italianu dimezzaménto Tedescu Halbierung.

iscaltulàre , vrb: iscartulare Definitzione fresare su pane, segare e istacare is duos pígios de su pane de fresa; passare s'ispola in s'iscàltula Sinònimos e contràrios fresai Frases si su pane no est bene pesadu no iscàltulat bene Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu effeuiller Ingresu to leaf through Ispagnolu separar las dos hojas del pan Italianu sfogliare, staccare le sfòglie Tedescu entblättern.

ispalesónzu , nm Definitzione su giare o fàere a ischire a craru, nau mescamente de s'acabbamentu de cójua, candho is parentes de s'ómine andhant a domo de sa fémina po assegurare sa cójua Sinònimos e contràrios assecuronzu, cojancraru, ispalexinzu / cdh. palisugnu Tradutziones Frantzesu action d'être évident Ingresu revelation Ispagnolu manifestación de que dos novios se van a casar Italianu palesaménto Tedescu Offenbarung.

smesaméntu , nm: ismesamentu* Definitzione su irmesare, su che ndhe bogare sa metade de una cosa, su dha torrare a su mesu Sinònimos e contràrios ammesadura, irmesadura Tradutziones Frantzesu partage en deux Ingresu halving Ispagnolu división, partición en dos Italianu dimezzaménto Tedescu Halbierung.