Definitzione Definitzione
Sinònimos e contràrios Sinònimos e contràrios
Maneras de nàrrere Maneras de nàrrere
Frases Frases
Sambenados e Provèrbios Sambenados e Provèrbios
Terminologia iscientìfica Terminologia iscientìfica
Ètimu Ètimu
Tradutziones Tradutziones
étnicos:
cadhuresu | cdh. |
corsicanu | crsn. |
catalanu | ctl. |
catalanu aragonesu | ctl.a |
tedescu | deut. |
inglesu | engl. |
ispagnolu | esp. |
francesu | frn. |
grecu | grc. |
grecu bizantinu | grcb. |
germànicu | grm. |
italianu | itl. |
italianu lígure | itl.l |
italianu lombardu | itl.lm |
italianu napolitanu | itl.n |
italianu piemontesu | itl.p |
italianu sicilianu | itl.s |
latinu | ltn. |
latinu eclesiàsticu | ltne. |
latinu medievale | ltnm. |
malesu, de Malacca | mls. |
púnicu | pnc. |
àrabbu | rbb. |
àrabbu magrebbinu | rbb.m |
sardu | srd. |
sardu antigu | srdn. |
tabbarchinu | tbr. |
tataresu | ttrs. |
generales:
agetivu | agt. |
animales de allevam. | anall. |
animales arestes | anar. |
animales de abba | anb. |
animales raros | anra. |
ainas | ans. |
antigu, antigamente | ant. |
artículu | art. |
astronomia | astr. |
antunnas/codrolinu | atn. |
ausiliàri | aus. |
avérbiu | avb. |
baroniesu | bar. |
Bíbbia | Bb. |
bidha | bdh. |
bufóngiu | bfg. |
boghe de animale | bga. |
benidore | bnd. |
bíngia | bng. |
bestimenta | bst. |
boghe de verbu | bvrb. |
campidanesu | camp. |
calecunu/a | ccn. |
calecuna cosa | ccs. |
cunfronta | cfr. |
chímicu | chm. |
colores | clr. |
cumplementu | cmpl. |
erbas de cundhire | cndh. |
congiuntzione | cng. |
congiuntivu | cong. |
Cuncíliu Plenàriu Srd | CPS |
Canzoni pop. di Sard. | Cps |
cantones populares srd. | cps. |
partes de sa carena | crn. |
cerpiu/bobboi | crp. |
animale croxiu | crx. |
comente si narat | csn. |
calesisiat | css. |
costúmenes | cst. |
contràriu | ctr. |
cunditzionale | cund. |
domo | dmo. |
druches | drc. |
Èsodu | Es. |
Evangélios | Ev. |
fémina | f. |
fantasia (cosas de f.) | fnt. |
frores | frs. |
àrbures de frutuàriu | frt. |
físicu, pertocat sa física | fs. |
Génesi | Gén. |
gerúndiu | ger. |
giogos | ggs. |
imperfetu | imp. |
imperativu | impr. |
indicativu | ind. |
infiniu | inf. |
intransitivu | intrs. |
incurtzadura | intz. |
iscritu | iscr. |
it’est? | its. |
linnas de òpera | lno. |
logudoresu | log. |
laores | lrs. |
mascu | m. |
megabbàiti | Mb. |
móbbile, mobbília | mbl. |
medidas | mds. |
miriagramma | mgr. |
minore/diminutivu | min. |
maladias | mld. |
mànigos | mng. |
massaria | mssr. |
matas/tupas | mt. |
matemàtica | mtc. |
metallos | mtl. |
matas mannas | mtm. |
matas raras | mtr. |
númene fémina | nf. |
númene, nm. mascu | nm. |
númene iscientíficu | nms. |
nara!/pronúncia | nr. |
su naturale | ntl. |
interrogatigu | ntrr. |
Números (Bb.) | Núm. |
nuoresu | nuor. |
òperas antigas | opan. |
persona (grammàtica) | p. |
plurale | pl. |
pane | pne. |
poéticu | poét. |
prus che passau | ppas. |
particípiu passau | pps. |
provérbiu | prb. |
prendhas | prd. |
preide, crésia | prdc. |
prepositzione | prep. |
presente | pres. |
professiones | prf. |
pronúmene | prn. |
pronominale | prnl. |
propositzione | prop. |
pische, pisca | psc. |
piscadore | pscd. |
pastoria | pstr. |
parentella | ptl. |
pigiones | pzn. |
erbas arestes | rba. |
erbas de cura | rbc. |
erbas linnosas | rbl. |
parte de erba, de àrbure | rbr. |
erbrúgios | rbz. |
erbrúgios coltivaos | rbzc. |
riflessivu | rfl. |
armas | rms. |
minutu segundhu | s. |
sabores | sbr. |
is abes | sbs. |
sa die | sdi. |
singulare | sing. |
sonajolos | sjl. |
su logu | slg. |
sambenaos | smb. |
sonalla/sonàgia | snl. |
usàntzias | sntz. |
sessuale | ssl. |
istrégiu | stz. |
tempus cronológicu | tpc. |
tempus metereológicu | tpm. |
transitivu | trns. |
trasportos | trps. |
tessíngiu | ts. |
unu po medas | upm. |
variante/variantes | var. |
verbu | vrb. |
verbale | vrbl. |
genias fe carena | zcrn. |
| |
| |
A./c. S’istedhu * in d-una variante o sinónimu inditat in cale de custos est posta s’etimologia; in s’etimologia narat chi cussa est s’etm. suposta.
arrodèdha , nf Definitzione
genia de erba chi narant puru gardu donna, ispina de arroda, gardu asprone, cima de pastori
Sinònimos e contràrios
carduanzoninu 1,
bardumatzone,
cardedonna,
carduarràngiu,
cardubuntzosu,
cardudingiosu,
mammaràida,
sperragaltzones
Terminologia iscientìfica
rba, Eryngium campestre
Tradutziones
Frantzesu
chardon roulant
Ingresu
caltrop
Ispagnolu
cardo corredor
Italianu
calcatréppolo
Tedescu
Feldmannstreu.
cardedònna , nm Definitzione
genia de erba chi narant puru gardu donna, ispina de arroda, gardu asprone, cima de pastori
Sinònimos e contràrios
arrodedha,
carduanzoninu 1,
carduarràngiu,
bardumatzone,
cardubuntzosu,
cardudingiosu,
mammaràida,
sperragaltzones
Terminologia iscientìfica
rba, Eryngium campestre
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
chardon levrot
Ingresu
caltrop
Ispagnolu
cardo corredor
Italianu
calcatréppolo
Tedescu
Mannstreu.
carduanzonínu 1 , nm Definitzione
genia de erba ispinosa chi narant puru gardu donna, ispina de arroda, gardu asprone, cima de pastori / gardu anzoninu in calecunu logu est una genia de cardu (Carlina corymbosa)
Sinònimos e contràrios
arrodedha,
bardumatzone,
cardedonna,
carduarràngiu,
cardubuntzosu,
cardudingiosu,
mammaràida,
sperragaltzones
Terminologia iscientìfica
rba, Eryngium campestre
Tradutziones
Frantzesu
chardon levrot
Ingresu
caltrop
Ispagnolu
cardo corredor
Italianu
calcatréppolo
Tedescu
Feldmannstreu.
corridòre , agt, nm: curridore 1,
curridori Definitzione
chi o chie curret, o curret meda (fintzes ifatu de féminas o de ómines), ma nau mescamente de chie a bicicleta faet garas; predicadore chi tenet numenada, chi est sèmpere de una bidha a s'àtera; tretu de sa domo in mesu de is aposentos o fintzes in artu, fora, a ue essit calecuna apertura
Sinònimos e contràrios
fughidore
/
corridóriu,
passadissu,
passitzu
/
feminari
Frases
su tempus paret cadhu curridore ◊ no so pisedha de giúghere a drotu, ne curridora de mala pannia! ◊ cussu est su prus bellu cabadhu curridore ◊ ses bénnidu che mannu curridore, però sos Sardos ti ant firmadu in via! (S.Lay Deidda)
2.
dae custu mundhu nemmos si ndhe andhat curridore! ◊ gei ndi portat de cambas po cracai, cussu curridori!…◊ is curridoris de Cabras currint iscurtzus
3.
in sos curridores de sas bentanas bi aiat carchi tupichedha de frores, a bandha de fora
4.
bessiminci de innòi, curridori, trancheri! ◊ che at una pudhedra curridora… bene domada e la bendhent como! (B.Serra)
Sambenados e Provèrbios
smb:
Corridori, Curridori
/
prb:
de festa in festa che cuadhu curridori ◊ a cadhu curridore bríglia cultza
Ètimu
ctl., spn.
corredor
Tradutziones
Frantzesu
coureur
Ingresu
runner
Ispagnolu
corredor
Italianu
corridóre,
ciclista
Tedescu
Läufer,
Radrennfahrer.