abbidhiritzài, abbidhitzirài , vrb Definitzione intostare, cancarare de su fritu Sinònimos e contràrios abbadherigare, acancarronae, aggurjare, ammarmurai, apisidhiri, ateterigare, ingortigai, inteterighedhare, intostai Frases su frius abbidhiritzat is manus ◊ su pani pagu axedau abbidhiritzat a lestu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu engourdir Ingresu to numb Ispagnolu entumecer Italianu aggranchire Tedescu erstarren lassen.
acancarronàe, acancarronài, acancarronàre , vrb: aconcorronai, acuncurronai, acuncurrionai, cancarronai Definitzione fàere coment’e a cancarrone, a unu lómboru, a lóriga Sinònimos e contràrios abbidhiritzai, acavurai, acoconare, aggrancare, aggurjare, ateterigare, atzancarronare, aunchinare, cancarai, ingortigai, inteterighedhare / abbibbirinai Frases e acidriadha, s'ischina, no ti abarris aconcorronau! ◊ seu acancarronau po su pesu mannu chi mi ant carriau ◊ una fémina si fut acancarronada a is peis de Gesús (Ev)◊ apu atobiau una fémina bècia totu acuncurronada ◊ su cani nc'est sartau aintru de su còfanu e si est acuncurrionau coment’e unu caboru 2. su frius dhi at acancarronau is manus Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu engourdir Ingresu to bend, to numb Ispagnolu encorvar, combar Italianu incurvare, aggranchire Tedescu krümmen, erstarren.
addoliàre , vrb Definitzione fàere a dolores Sinònimos e contràrios addolie, addolimare, addolimorjare, addozare, indiligae, indolai, indolimare, indolimire, indolire, indoloriri, mazare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu endolorir Ingresu to numb Ispagnolu adormecer, entumecer Italianu indolenzire Tedescu schmerzen.
addolíe , vrb: addolire, addoliri Definitzione fàere a dolores; giare o pigare dispraxeres Sinònimos e contràrios addoliare, addolimare, addolimorjare, addozare, indolai, indolimare, indolimire, indolire, indoloriri / dispiàchere Frases si t'est addoliu su bratzu deretu, sa manu manca no tenit virtudi! 2. sas malas fainas suas ti parent mossos de musca cadhina e no as allegas pro ti ndhe addolire? ◊ isse de su male de su mundhu si ndhe addolit meda (M.Columbu) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu endolorir Ingresu to numb Ispagnolu adormecer, afligir Italianu indolenzire Tedescu schmerzen.
addolimàre , vrb Definitzione fàere a dolores, a dólimas; dispràxere meda Sinònimos e contràrios addoliare, addolie, addolimorjare, addozare, indolai, indolimire, indolire, indoloriri / afligire, dispiàchere Frases sa betzesa ti at totu addolimadu 2. ti podet afligire unu dolore pulpa, nérviu e ossu, ma ti addólimat s'amore conca e coro, ànima e dossu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu endolorir Ingresu to numb Ispagnolu adormecer Italianu indolenzire Tedescu weh tun, betrüben.
aggrancàre , vrb Sinònimos e contràrios acancarronae, aggranciri, cancarai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu rétracter Ingresu to numb Ispagnolu agarrotar Italianu rattrappire Tedescu verkrampfen.
ateterigàre , vrb: atetirigai, atetirigare, atitirigai Definitzione tènnere fritu meda, trèmere de su fritu, essire téteru de su fritu meda, ammarmurare de su fritu Sinònimos e contràrios abbidhiritzai, acancarronae, aggurjare, atitiglionai, cancarai, ingortigai, intetericare, inteterighedhare | ctr. caentare Frases fiat apretau atitirighendi, aspetendi s'istadi po si callentai (F.Carta)◊ parat a su fogu sas manos atetirigadas de su fritu ◊ si atitirigat in s'ierru po su frius ◊ unu manzanu l'agateint in sas iscalinas de chéjia ateterigadu de sa bidhia e de sa morte 2. candu s'ódiu pillonat in sa menti, ananti de una creatura apatigada, s'atitirigat su coru! (R.Piras) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu engourdir Ingresu to numb Ispagnolu entumecer Italianu aggranchire Tedescu erstarren.
ateterighedhàre , vrb: atitirighedhare Definitzione fàere coment'e téteru de su fritu, istare o èssere morindho de fritu Sinònimos e contràrios abbidhiritzai, acancarronae, aggurjare, ateterigare, ateterigonare, cancarai, illibrinire, ingortigai, intetericare, inteterighedhare | ctr. caentare Frases in bidha si bi podet atitirighedhare candho fiocat e su nie si bi tratenet Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu engourdir Ingresu to numb Ispagnolu aterir Italianu intirizzire Tedescu erstarren.
bolizàre , vrb: abbuligiai 1, bolluzare, boluzare, bulizare, bullizare, bullugiare, bullujare, bullutzare, bulluzare, buluzare Definitzione murigare, mòvere e avolotare, nau pruschetotu foedhandho de abba o cosas deasi; fàere burdellu Sinònimos e contràrios abbolojare, abborotai, abbussiare, ammoroscare, bugliare, intruai, istriulare, sciambullai, trubulare, trullare, trumbugliai / abbaunzare Frases ant boluzadu sa funtana, boluzadu est su trainu ◊ si bulluzat su mare, dae subra l'inchimerant sas nues… in pag'ora est un'inferru! ◊ su rivu curriat in mesu de pretas biancas, bullutzatu Ètimu itl. bollire Tradutziones Frantzesu troubler Ingresu to numb Ispagnolu enturbiar Italianu intorbidare Tedescu trüben.
cancarài , vrb: cancarare, cancherai, cancherare, cancheriare, chencheriai, cranculae, cranculai Definitzione fàere a cancarrone o intostare de su fritu; fàere dòlere meda cun ccn. iscutulada forte o faendho isfortzu, tocandho Sinònimos e contràrios abbidhiritzai, acancarronae, aggrancare, ateterigare, cancaritare, ingortigai, inteterighedhare / achirdinae, agiatzare, ammarmurai, astragare, belare, cascarare 1, marmurizai / aggangrenare, agghegiare Frases su trigu cheret messadu innantis de si cancarare 2. si lu torras a tocare ti càncaro sa manu! ◊ su fritu mi est cancarendhe sas manos ◊ cudha bòcia de ortigu cranculàt su pei, tirendu! ◊ messendu a fraci crànculat su bratzu 3. itzi chi si lu giughent cua cua prite no lis canchériet sa bua nisciunu, candho su chi est cunsiderat (G.Sini)◊ no dha chencherist sa ferira! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu rétracter, engourdir, transir Ingresu to numb Ispagnolu entumecer, agarrotar, helar Italianu rattrappire, assiderare, intirizzire Tedescu steif werden.
cancaritàre , vrb Definitzione fàere a cancaritu Sinònimos e contràrios abbidhiritzai, acancarronae, aggrancare, ateterigare, cancarai, ingortigai, inteterighedhare / achirdinae, agiatzare, ammarmurai, astragare, belare, marmurizai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu engourdir, transir Ingresu to numb limbs Ispagnolu entumecer, aterir Italianu intirizzire, rattrappire le mèmbra Tedescu erstarren.
chirdinàre , vrb: achirdinae*, cirdinai Definitzione fàere chírdinu Sinònimos e contràrios ateterae, incidrinai / agiatzare, ammarmurai, astragare, belare, cancarai, ghiaciai, marmurizai Tradutziones Frantzesu engourdir Ingresu to stiffen, to numb Ispagnolu entumecerse Italianu irrigidire, intirizzire Tedescu erstarren.
iformicàre , vrb: ifurmicare, informigai, informigare, infromigai Definitzione batire un’arremu, mescamente postu male chi no passat bene su sàmbene, de pàrrere coment’e prenu de formiga andhandho, ispirtindho Sinònimos e contràrios abborticare, addormicare, addrommentire, ammartusinare, immortigare, indormicare Frases m'infromigant is manus, si asullant is didus ◊ dhi at infromigau totu una camba, unu bratzu, sa metadi de sa faci, e su dotori no at connotu ca portàt un'itus! ◊ si tocàt e dhi pariat de portai piu in faci e fiat totu infromigau! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu engourdir Ingresu to numb Ispagnolu entumecerse Italianu intorpidire Tedescu gefühllos machen.
tullíre, tullíri , vrb: atullire Definitzione foedhandho de un'arremu de sa carena, su si fàere coment'e retesu, cancarau, chentza fortza, de no serbire Sinònimos e contràrios bardai, cancarare Frases como chi patint sa pena de sos betzos e chi pro ambos nérvios si tullint nemmancu aventurosa ant sa idea (P.Giudice Marras) Ètimu spn. tullir(se) Tradutziones Frantzesu se recroqueviller, paralyser Ingresu to numb, to paralyze Ispagnolu entumecerse Italianu rattrappirsi, paralizzarsi Tedescu sich verkrampfen.