cúca , nf Definitzione
tretu de sa conca a parte e àtera, a pitzu de is origas; su fossighedhu modhe chi portaus a costau de su concale de s'ogu; si narat fintzes de totu sa conca; donniuna de is duas intacas de su giuale a parte e àtera
Sinònimos e contràrios
cúcara,
mammórias,
meragna
Maneras de nàrrere
csn:
bòi a cucas artas = chi zughet su batile a murudhu e li setzit male su zuale; su soli tocat is cucas = pistidhit a conca; passai a c. furriada = zirare sa cara a un'àtera parte pro no saludare o bídere a ccn.
Frases
intendia unu murighíngiu fatu de pampas timendi chi mi ndi artziànt fintzas a cucas ◊ castiaidhu a su fronti e a is cucas: est lintu e pintu su babbu ◊ fiat un'ómini iscucau, ma cun d-una carrera de pius longus in sa cuca ◊ oi ti callentu is cucas a bussinadas!
Sambenados e Provèrbios
smb:
Cucca
Terminologia iscientìfica
crn
Ètimu
srdn.
Tradutziones
Frantzesu
tempe
Ingresu
temple
Ispagnolu
sien
Italianu
tèmpia
Tedescu
Schläfe.
magàgnas , nf pl: magragnas,
magrànias,
maragnas,
meragnas Definitzione
tretu de sa conca a parte e àtera, apitzu de is origas
Sinònimos e contràrios
cuca,
cúcara,
mammórias
Frases
ite mi at restadu oe a tantu mancu? unu colpu impremidu in sa meragna, a tzochedhos su coro in su fiancu ◊ ponzèndhesi sas manos in sas meragnas, tancat sos ojos, est pensendhe ◊ cun chentu pensamentos in meragnas e su coro ch'in petus no at paghe
Terminologia iscientìfica
crn
Ètimu
itl.
migragna
Tradutziones
Frantzesu
tempe
Ingresu
temple
Ispagnolu
sien
Italianu
tèmpia
Tedescu
Schläfe.
mammória, mammórias , nf: mamória,
memória 1 Definitzione
(nau prus che àteru pl.) tretu de sa conca a parte e àtera de su fronte
Sinònimos e contràrios
cuca,
cúcara,
meragna
Frases
dh'at iscutu e dh'at fatu una fògia tundha tundha me in sa mamória ◊ est curtu a sfúndiri su mucadori in s'àcua po fai impacus a is memórias de su cumpàngiu mortu ◊ intendit su sànguni frusinendi in is memórias
Terminologia iscientìfica
crn
Tradutziones
Frantzesu
tempe
Ingresu
temple
Ispagnolu
sien
Italianu
tèmpia
Tedescu
Schläfe.