Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

apipiàda , nf Definitzione passada de calecuna cosa a frigadura Sinònimos e contràrios pinzellada Frases mi seu donada una bella apipiada de crema ◊ a sa linna dhi apu donau un'apipiada de vernissu (M.A.Cappai) Tradutziones Frantzesu coup de pinceau Ingresu painting Ispagnolu pincelada Italianu spennellata Tedescu Anstrich.

illatónzu , nm Definitzione su passare su late de sa crachina (o àteru) a is muros Sinònimos e contràrios illatadura, illatinadura, imbarchinamentu, intuniconzu, tuniconzu Frases eteus s'illatonzu chi mi at fatu: at dadu una cadrassada a sos muros e li at bogadu de cabu! (G.Ruju)◊ a s'intrada de su beranu faghimus s'illatonzu de sos aposentos Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu badigeonnage Ingresu painting Ispagnolu enjalbegado Italianu tinteggiatura Tedescu Anstreichen.

imbarchinadúra , nf Definitzione su imbarchinai Sinònimos e contràrios illatadura, illatonzu, intonicada, tunicadura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu peinture, badigeonnage Ingresu painting Ispagnolu enjalbegado Italianu imbiancatura Tedescu Anstreichen.

píntu , agt, pps, nm Definitzione chi est fatu a pintura (fintzes solu chi giughet colores diferentes, cacarru, chentriadu, pintuinu); de pintare; cosa pintada, sa figura pintada: su pintu pintu est sa parte méngius de una cosa (mescamente de papare) Sinònimos e contràrios pintadu, pintogadu / pintura Maneras de nàrrere csn: fàghere sos pintos, su pintu = fai cosa istentosa, de fai atentzioni meda; fai su pintu pintu = fàghere su bellu a cara, cun ccn., e nàrrerendhe male cun àtere; no poder bídere a unu mancu pintu = mancu in frigura, no lu poder bídere tichedhu; èssere lintu e pintu un'àteru = assemizàresi própiu meda; su bremmi p. = tilingrone de terra (es. sa gremedha = bremibintus) Frases su fizu est lintu e pintu su babbu ◊ sunt duos frades chi si assemizant pari pari, lintos e pintos ◊ bido sa bidha mia che pinta subra de s'ata de s'orizonte 2. su ritratu chi ànghelos ant pintu ◊ giughet sas alas pintas che arcu de chelu bellas ◊ in oxos si li est pinta s'amargura 3. ses che pintu divinu, rosa nobella! ◊ oe apo a deper fàere su pintu… no tèngio mancu filóngiu! Sambenados e Provèrbios smb: Pintu, Pintus Ètimu ltn. pinctus Tradutziones Frantzesu peint, peinture, tableau Ingresu painting, painted Ispagnolu pintado Italianu dipinto Tedescu gemalt, bemalt, Gemälde.

pintúra , nf: pitura Definitzione css. frigura fata a pinzellu o àtera aina, o fintzes css. cosa o persona bella meda Sinònimos e contràrios pintu Maneras de nàrrere csn: acontzare una p. = torràrela coment'e noa, a comente fit innantis de s'irbiarire o de si derrúere; p. càrriga = cun colores cotos; p. sighida = de totunu andhare, parívile Frases su beranu mastru ’e sa pintura mudat a festa s'universu intreu (R.Bechere)◊ custa pintura fit unu fundhu chi variaiat dae biancu a colore de chelu e de terra grogantza ◊ cussa piciochedha est bella chi parit una pintura ◊ sa filla fiat bella che pintura ma a su rei no dhi fadiat prexeri Ètimu ctl., spn. Tradutziones Frantzesu peinture, tableau Ingresu painting, picture Ispagnolu pintura Italianu pittura, dipinto Tedescu Gemälde, Bild.

vernissadúra , nf Definitzione su pònnere o frigare sa vernice Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu vernissage Ingresu painting Ispagnolu barnizado Italianu verniciatura Tedescu Anstreichen.

«« Torra a chircare