Definitzione Definitzione
Sinònimos e contràrios Sinònimos e contràrios
Maneras de nàrrere Maneras de nàrrere
Frases Frases
Sambenados e Provèrbios Sambenados e Provèrbios
Terminologia iscientìfica Terminologia iscientìfica
Ètimu Ètimu
Tradutziones Tradutziones
étnicos:
cadhuresu | cdh. |
corsicanu | crsn. |
catalanu | ctl. |
catalanu aragonesu | ctl.a |
tedescu | deut. |
inglesu | engl. |
ispagnolu | esp. |
francesu | frn. |
grecu | grc. |
grecu bizantinu | grcb. |
germànicu | grm. |
italianu | itl. |
italianu lígure | itl.l |
italianu lombardu | itl.lm |
italianu napolitanu | itl.n |
italianu piemontesu | itl.p |
italianu sicilianu | itl.s |
latinu | ltn. |
latinu eclesiàsticu | ltne. |
latinu medievale | ltnm. |
malesu, de Malacca | mls. |
púnicu | pnc. |
àrabbu | rbb. |
àrabbu magrebbinu | rbb.m |
sardu | srd. |
sardu antigu | srdn. |
tabbarchinu | tbr. |
tataresu | ttrs. |
generales:
agetivu | agt. |
animales de allevam. | anall. |
animales arestes | anar. |
animales de abba | anb. |
animales raros | anra. |
ainas | ans. |
antigu, antigamente | ant. |
artículu | art. |
astronomia | astr. |
antunnas/codrolinu | atn. |
ausiliàri | aus. |
avérbiu | avb. |
baroniesu | bar. |
Bíbbia | Bb. |
bidha | bdh. |
bufóngiu | bfg. |
boghe de animale | bga. |
benidore | bnd. |
bíngia | bng. |
bestimenta | bst. |
boghe de verbu | bvrb. |
campidanesu | camp. |
calecunu/a | ccn. |
calecuna cosa | ccs. |
cunfronta | cfr. |
chímicu | chm. |
colores | clr. |
cumplementu | cmpl. |
erbas de cundhire | cndh. |
congiuntzione | cng. |
congiuntivu | cong. |
Cuncíliu Plenàriu Srd | CPS |
Canzoni pop. di Sard. | Cps |
cantones populares srd. | cps. |
partes de sa carena | crn. |
cerpiu/bobboi | crp. |
animale croxiu | crx. |
comente si narat | csn. |
calesisiat | css. |
costúmenes | cst. |
contràriu | ctr. |
cunditzionale | cund. |
domo | dmo. |
druches | drc. |
Èsodu | Es. |
Evangélios | Ev. |
fémina | f. |
fantasia (cosas de f.) | fnt. |
frores | frs. |
àrbures de frutuàriu | frt. |
físicu, pertocat sa física | fs. |
Génesi | Gén. |
gerúndiu | ger. |
giogos | ggs. |
imperfetu | imp. |
imperativu | impr. |
indicativu | ind. |
infiniu | inf. |
intransitivu | intrs. |
incurtzadura | intz. |
iscritu | iscr. |
it’est? | its. |
linnas de òpera | lno. |
logudoresu | log. |
laores | lrs. |
mascu | m. |
megabbàiti | Mb. |
móbbile, mobbília | mbl. |
medidas | mds. |
miriagramma | mgr. |
minore/diminutivu | min. |
maladias | mld. |
mànigos | mng. |
massaria | mssr. |
matas/tupas | mt. |
matemàtica | mtc. |
metallos | mtl. |
matas mannas | mtm. |
matas raras | mtr. |
númene fémina | nf. |
númene, nm. mascu | nm. |
númene iscientíficu | nms. |
nara!/pronúncia | nr. |
su naturale | ntl. |
interrogatigu | ntrr. |
Números (Bb.) | Núm. |
nuoresu | nuor. |
òperas antigas | opan. |
persona (grammàtica) | p. |
plurale | pl. |
pane | pne. |
poéticu | poét. |
prus che passau | ppas. |
particípiu passau | pps. |
provérbiu | prb. |
prendhas | prd. |
preide, crésia | prdc. |
prepositzione | prep. |
presente | pres. |
professiones | prf. |
pronúmene | prn. |
pronominale | prnl. |
propositzione | prop. |
pische, pisca | psc. |
piscadore | pscd. |
pastoria | pstr. |
parentella | ptl. |
pigiones | pzn. |
erbas arestes | rba. |
erbas de cura | rbc. |
erbas linnosas | rbl. |
parte de erba, de àrbure | rbr. |
erbrúgios | rbz. |
erbrúgios coltivaos | rbzc. |
riflessivu | rfl. |
armas | rms. |
minutu segundhu | s. |
sabores | sbr. |
is abes | sbs. |
sa die | sdi. |
singulare | sing. |
sonajolos | sjl. |
su logu | slg. |
sambenaos | smb. |
sonalla/sonàgia | snl. |
usàntzias | sntz. |
sessuale | ssl. |
istrégiu | stz. |
tempus cronológicu | tpc. |
tempus metereológicu | tpm. |
transitivu | trns. |
trasportos | trps. |
tessíngiu | ts. |
unu po medas | upm. |
variante/variantes | var. |
verbu | vrb. |
verbale | vrbl. |
genias fe carena | zcrn. |
| |
| |
A./c. S’istedhu * in d-una variante o sinónimu inditat in cale de custos est posta s’etimologia; in s’etimologia narat chi cussa est s’etm. suposta.
averài , vrb: averare 1 Definitzione
nàrrere, cufessare o passare sa beridade, atrogare chi una cosa est abberu; iscobèrrere, averguare
Sinònimos e contràrios
ammítere,
atorgare
/
abberguare
| ctr.
dennegare,
necare
Frases
Gesús at averau sa glória sua a tres discípulus ◊ issu dh'at averau: Gei seu dèu! ◊ Pàulu at averau su chi iant annuntziau is profetas (Atus)◊ averamí sa beridadi! ◊ su pipiu at averau, candu si dh'apu pregontau ◊ dh'apo fatu unu pregontu e za at averadu su chi mi aiat nadu su tale (Z.Porcu)◊ totu sunt innotzentes e no cherent averare!◊ apu furau: dh'averu de fronti a su tribbunali!
2.
in s'antigóriu po averai sa diabbeta tastànt su lúciu
Ètimu
itl.
avverare
Tradutziones
Frantzesu
manifester,
témoigner
Ingresu
to manifest,
to testify
Ispagnolu
manifestar,
atestiguar,
admitir
Italianu
manifestare,
testimoniare,
amméttere,
confermare
Tedescu
ausdrücken,
aussagen,
zugeben,
bestätigen.
ciàru , agt, nm: claru,
craru,
giaru Definitzione
nau de colore, chi est pagu cotu o fintzes chi giaet unu pagu de lughe; nau de una chistione, de unu fatu, de una cosa, chi si biet bene meda o si connoschet e cumprendhet luego o s'intendhet bene distinta; foedhandho de logu, su craru est un'ispuntone de monte, unu tretu chi essit de prus e de ue faet a crarizare, abbaidare e bíere prus logu
Sinònimos e contràrios
ladinu,
límpiu,
lúchidu,
iscrariatu,
nódinu
/
bica,
codhu 1,
incraradorza
| ctr.
cuadu,
iscurosu
Maneras de nàrrere
csn:
bogai, bogare sa cosa a c., a s'acrara = dare a ischire sa cosa; claru a bidha, claru a ponente = faci a bidha, faci a ponente; zúghere una cosa a c. = a ogru, de la poder bídere; in ciaru = a craru (ctr. a cua, a s'acua); a s'acrara = su ctr. de a s'acua, in manera chi si biat
Frases
est una die crara: su logu si che podet bídere atesu meda ◊ zughet bestimenta de colore craru ma sériu ◊ issa portat is ogus unu pagu prus crarus de cussus de is sorris
2.
est craru che a s'ogru de su sole ◊ est craru che in pranta de manu ◊ mi at nadu peràulas ciaras e ladinas ◊ dae cussa bica si podet bídere su campu craru ◊ andat sa boxi insoru clara clara in su logu ◊ su dotori itzérriat sa mama e dhi narat craru e tundu ca su fillu no podiat sighiri aici
3.
sos contos de su sidhadu apustis sunt essidos in claru de lughe e fint sodhos furados! ◊ zúghelu a craru, su bestiàmine, no ti che lu furent! ◊ su chi possedis ndhe lu furas in ciaru e a s'acua ◊ is oberajos a cuadhu poderant a s'acrara su pannu
Sambenados e Provèrbios
smb:
Craru
Ètimu
ltn.
clarus
Tradutziones
Frantzesu
clair,
connu
Ingresu
manifest
Ispagnolu
claro
Italianu
chiaro,
manifèsto
Tedescu
deutlich.