còrra , nf Definitzione
is corros (prus che àteru de is boes); tega pitica, modhe, de fae, de pisu e cosas deasi (ma fintzes de carrubba); gioga manna de mare, manigiada fintzes coment'e corru po sonare; su corgiolu de totu is animaledhos chi no portant ossu, es. tzintzigorru, cóciula e àteru); cullera de corru; s'areste de su trigu / ispina de c. = zenia de erba (Eryngium maritimum)
Sinònimos e contràrios
corradura,
corramenta,
corróina
/
corriciolu
/
bórnia,
corredha
/
cogalzu
/
areste 1,
listra 1
Maneras de nàrrere
csn:
subra sa corra chimbe sodhos! = asuba de is corrus cincu sodhus, sa ruta e su tzurumbone, sa birgonza, su zúdigu puru a prus de su dannu; c. de trigumoriscu = ispiga de moriscu; èssere a corra falada (nau de ccn,)= a chiza bassa, castiendi a terra po bregúngia
Frases
faghiat sogas cun sa pedhe crua e cuglieras de lidone e de corra
2.
dae dogni alta rundha de Gennargentu sonamus sa corra pro ischidare sos Sardos ◊ sa note chi faghent su cógiu li ant a sonare sos caldarones in sa gianna, bi ant a èssere sas corras a duzinas!
3.
in su pàtiu bi ant lassadu ossàmine de berveghe, corra de cocoi, pane abbaunzadu, ampullas bóidas e àteru
4.
sa carrubba fait sa corra a us'e fasolu, ciata
5.
in custu trigu che at corra meda
Ètimu
ltn.
cornua
Tradutziones
Frantzesu
cornes
Ingresu
horns
Ispagnolu
cuernos
Italianu
còrna
Tedescu
Hörner.
corramènta , nf: corrimenta Definitzione
is corros, mescamente de is boes / genias de corramenta: corramenta a tanalla (a punta a aintru), bàdua (a punta a denanti, conca a bàsciu), arta (a corros deretos, a punta in artu), trotoxada (a corros atrotigaos), isprata (a puntas a fora), múntzia (a corros piticos e male fatos)
Sinònimos e contràrios
armamenta,
corra,
corradura,
corraza
Frases
custos boes zughent una corramenta bella ◊ de candho no ti ant giuntu pro arare ses diventadu de corramenta forte ◊ custu murone giughet corramenta che trau!
2.
a issu gei dh'ia a bolli biri carriau de corramenta!…
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
cornes
Ingresu
horns
Ispagnolu
cuernos
Italianu
le còrna (soprattutto del bue)
Tedescu
Hörner.
iscabiàre , vrb: iscaviai,
iscaviare,
iscaviari,
scaviai Definitzione
mòvere a cropu sa conca, e is corros, nau de is boes, o is sannas, nau de is sirbones, de is porcos; fintzes mòvere sa palina a manera de fàere isceberare sa pàgia (o àteru de prus lébiu) de su trigu po dhu illimpiare; iscutulare sa conca po si ndhe tròchere is pilos de cara (chie dhos portat longos), o fintzes a murrúngiu po cosa chi si tenet in contràriu; fintzes brillare atesu
Sinònimos e contràrios
incorrare,
scemiai,
sconchiai
/
imbrillai
Frases
su malloru si nd'iscutulat su cani e camminat, iscàviat e camminat ◊ tia Carau candho dhu biet asinche iscàviat sa conca sentindhodhu po cussu machine chi dhi giaet ifadu ◊ su ferru de pranciari cun sa braxa, po dha mantènnere bia, tocàt a dh'iscaviari
2.
su mangianu su sole si ndi fut incrarau in mari iscaviandu is umbras atesu
Tradutziones
Frantzesu
secouer les cornes
Ingresu
to sway one's head or horns
Ispagnolu
menear la cabeza
Italianu
scorneggiare,
dimenare le còrna
Tedescu
mit den Hörner stoßen.