Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

abbacàbbile , agt Definitzione chi si podet abbacai, menguare de fortza, de fuliesa Tradutziones Frantzesu qui peut se calmer Ingresu peaceable Ispagnolu que se puede calmar Italianu calmàbile Tedescu beruhigbar.

abbarbeàre, abbarbiài, abbarbiàre , vrb: abbrabiai, abbrabiare, barbiai Definitzione fàere sa braba; in cobertantza, cullonare Sinònimos e contràrios afaitai Frases seo andhadu po mi abbrabiare ◊ at abbrabiau a lepa ◊ ita ti creis, ca mi depu abbrabiai in conca?!◊ is piciocas immoi si abbràbiant is cambas… 2. est tontu e abbarbiau de totus! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se raser Ingresu to shave, to make up Ispagnolu afeitarse Italianu ràdersi Tedescu sich rasieren.

abbeltudàre , vrb: abbertudare, abbirtudare, aveltudare, avertudiare Definitzione apèrrere is ogos ischidandhosi, ischidare, cumprèndhere; torrare in sensos, nau de unu chi si est dimajau, imbortighinau Sinònimos e contràrios irvertudare, ischidare, isvizuliare, scidai, solbèschere Frases su sonnu ischida, abbertúdadi un'istante! (G.M.Ruggiu)◊ su pitzinnu est abbarradu drommidu e pustis ora si est abbertudadu ◊ in s'assuconu ispasimendhe mi so dae su sonnu abbertudadu ◊ pro non pèrdere totu, sa mischina si fit avertudiata e aiat postu mente ◊ no est fàtzile a pessare chi nudha tet èssere piús che a prima, a ti aveltudare apoi de su chi est sutzessu 2. un'ora so istau mortu in terra: de poi mi ndhe so abbirtudau Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se réveiller Ingresu to wake (up) Ispagnolu despertarse Italianu svegliarsi Tedescu aufwachen.

abbentràre , vrb: abbrentare Definitzione papare, betare a bentre a meda, a tropu, tzatzare; portare su bestiàmene a pàschere, po si tzatzare Sinònimos e contràrios abbentruscare, abbidhiai, abbiscarzare, abbuselcare, abbuzare, aelcare, apasterare, atatamacare, imbrentai, mascare, tesciare / atatare Frases cussu puzone est semper chin su pitu apertu pessandhe a s'abbrentare ◊ ponzesint sa peta e s'abbentresint cun fàmine caninu ◊ su sirbonedhu aiat sutu e si fit abbrentadu ◊ a s’abbentrare est avesu de porcos: su mannicare a serentis est de ómines ◊ si fit meda, de su produtu si ndhe abbrentaiat ca su cummérciu de oe no che fiat! 2. a pitzinnedhu aio duas vacas e andhao dogni die a las abbrentare 3. issu abbrentau a binu e sa famíglia a fàmine! ◊ fimus bene abbrentadas e cuntentas e amus cantau e ballau 4. tue abbrentas sa zente a fàulas! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se bourrer s'empiffrer, se gaver Ingresu to stuff oneself Ispagnolu llenarse, atiborrarse Italianu rimpinzarsi Tedescu sich vollstopfen.

abberchedhàre , vrb Definitzione fàere che berchedha (totu bentre), giare a papare o a bufare meda, tzatzare Sinònimos e contràrios abbentrare, abbentruscare, abbiscarzare, abbudagare, abbuselcare, abbuzare, imbrentai Frases tue, dutore, ti abberchedhas: fumas che turcu, màndhigas che boe, bufas e pones fatu a sas munnedhas! ◊ unu grodhe atacat a manigare ua finas a si abberchedhare: si che at fatu sa mata che túmbaru! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se bourrer, s'empiffrer, se gaver Ingresu to stuff oneself Ispagnolu llenarse, atiborrarse Italianu rimpinzarsi Tedescu sich vollstopfen.

abbibbirinài, abbibbirinàre , vrb Definitzione abbasciare piegandho is cambas, coment’e cicindhosi in pitzu de is carrones Sinònimos e contràrios abribidhai, abribidhincare, apatai, apibiredhare, apimpirinare, aprapiedhai, sterriedhai 2. abbibbirinau fura: dh'at a isciri cussu ita fut fendi! ◊ gioghendi a pingiadedhas si poniaus abbibbirinadas cun is manus in chintzu e is cuidus a inforas Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se blottir Ingresu to crouch Ispagnolu agazaparse Italianu accovacciarsi Tedescu sich zusammenkauern.

abbidhiài , vrb Definitzione papare meda, agiummai coment'e bogare su bídhigu, s'imbíligu, de cantu est prena sa bentre Sinònimos e contràrios abbentrare, abbentruscare, abbiscarzare, abbrentosicare, abbudagare, abbuselcare, abbuzare, afraschedhare, atatamacare, imbrentai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se rassasier Ingresu to shift oneself Ispagnolu atiborrarse, hartarse Italianu satollarsi Tedescu sich sättigen.

abbigàre 1 , vrb rfl: abbrigare, abrigare Definitzione pònnere in aprigu, asuta de calecuna cosa o logu po no pigare bentu, o abba o àteru Sinònimos e contràrios aggrundhare, apigai, apogiai, arrundhare, crancare, frànghere, partare Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu se protéger, s'abriter Ingresu to protect oneself Ispagnolu ampararse, abrigarse Italianu ripararsi Tedescu Zuflucht suchen.

abbigiàre , vrb: abbisari, abbitzare, abbizai, abbizare Definitzione arrennèscere a bíere o intèndhere (o fintzes a cumprèndhere) a manera de atinare o atuare a ccn. cosa candho acontesset o fintzes innanti (s'impreat fintzes in forma pronominale); ischidare, passare de dormiu a ischidau Sinònimos e contràrios abbídere, abbillai, acatae, ischidare, saerare, sagamare, sapire Maneras de nàrrere csn: abbizàresi de una cosa, abbizàresi una cosa, abbizàresi chi…; a ti ndhe cheres abbizare!… = ma càstia a biri tui!…; su malàidu no si abbizat = no atuat, at pérdidu sos sentidos Frases mi abbitzo de mi atzapare in locu chi no connosco ◊ custos canes sunt distintos pro abbizare ◊ cudhos si nche fint abbizaos chi dego mi picabo sa merendha ◊ no ti abbizas chi cue bi at irballu?! ◊ mi apo abbizadu chi at intradu zente a s'ortu ◊ cosa ti as abbizadu istanote? ◊ est una cosa chi benit dae sene, chene mancu ti n'abbitzare ◊ canno cudhos si fint abbitzatos de s'istrantzu, l'aiant giuliatu ◊ fiza mia, ses prepotente chi non ti abbizas iscussiderada! ◊ sunt vetzos e si parent pitzinnos: a non si ndhe abbizare!…◊ su padronu est drommidu e non si abbizat de nudha ◊ chi mi ndi fuia abbisau, cussa trassa no dhi fut arrennéscia ◊ ti ndi furant sa cosa e mancu ti ndi abbisas! 2. a ite ora ti ndhe ses abbizadu? ◊ ndhe tia chèrrere abbizare a su pitzinnu, ma est chito 3. a ti ndhe cheres abbizare, ite pretesas chi tenet cussu muconosu?! ◊ a ti ne cheres abbitzare… e geo chi credia chi!… Sambenados e Provèrbios prb: iscuru a chie no si abbizat de su chi est! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu s'apercevoir, se rendre compte Ingresu to perceive Ispagnolu percatarse, darse cuenta Italianu accòrgersi, notare Tedescu bemerken.

abbirgonzíre , vrb: abbrigonzire, avirgonzire Definitzione pigare a befa, fàere a bregúngia Sinònimos e contràrios abbefiare, abbilgonzare, ibregungire, ifachilare, ilvilgonzare Frases pro abbirgonzire unu criedhu bastat pacu! 2. at incrinidu sa conca avirgonzidu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se moquer Ingresu to deride Ispagnolu escarnecer, mofarse Italianu derìdere Tedescu auslachen.

abbiscarzàre , vrb Definitzione prènnere bene s'iscàrgiu, papare meda Sinònimos e contràrios abbentrare, abbrentosicare, abbudagare, abbuselcare, abbuzare, imbrentai, sgagliubbai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se bourrer, s'empiffrer, se gaver Ingresu to stuff oneself Ispagnolu llenarse, atiborrarse, hartarse Italianu rimpinzarsi Tedescu sich vollstopfen.

abbonantzài , vrb: abbonatzare Definitzione pònnere, torrare o fàere torrare in bonu, nau de su tempus e fintzes de gente Sinònimos e contràrios abbacai, abblandai, achedare, apachiare, apasaogare, assebiai, asselenare, assussegai, illenare Frases dh'at abbonantzau cun unu bàsidu ◊ apustis de su certu s'est abbonantzau ◊ su tempus si est abbonantzau Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se calmer Ingresu to calm down Ispagnolu apaciguar Italianu abbonacciare Tedescu beruhigen.

abbréntu , nm Definitzione papada de cosa meda de prènnere bene e tropu puru sa bentre / dàresi un'a. de chistione = fàghere una bella chistionada Sinònimos e contràrios abbentrada, abbuzada, atatada, atatina, imporrada, irbentrada, sassada Frases si at fatu un'abbrentu de patata ◊ cussu teniat sa gana de chimbe e s’abbrentu de duas pessones ◊ tocat de agguantare sa gana e s’abbrentru!◊ che at furadu sa robba anzena pro un'abbrentu! 2. cudhos s’ant dau un'abbrentu de chistione Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se gaver Ingresu blow-out Ispagnolu atracón, panzada Italianu scorpacciata Tedescu übermäßige Esserei.

abbrumài , vrb Sinònimos e contràrios arnai, azannarare, pipionire, pubujonare 2. sa barca est abbrumada Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se vermouler Ingresu to be worm eaten Ispagnolu carcomer Italianu tarlare Tedescu wurmstichig machen.

abbuàre , vrb: abbubare, buare Definitzione cuare in sa buada, istare o abbarrare coment'e cuaos Sinònimos e contràrios abbusare 1, acuae, acusciare, afufai, ammacionai, ammagare, atanai, atracare, atupare, impertusare, incalancare, intanae, intupai, intuvedhare, intuzare, istugiai, tudai / asciuconare Frases chie l'ischit ite s'abbubat in sa mente de su poeta in cada mamentu de sa die e de sa note? (G.Piga) Tradutziones Frantzesu se terrer, se cacher (fig) Ingresu to go back Ispagnolu esconderse Italianu rintanarsi Tedescu sich verkriechen.

abbudhài, abbudhàre , vrb Definitzione tzatzare a meda, a tropu (e mescamente nau cun tzacu); púnghere cun calecuna cosa; pèrdere su bonumore / abbudhaisí de sonnu = drommire meda Sinònimos e contràrios abbentrare, abbentruscare, abbidhiai, abbiscarzare, abbudagare, abbudhescare, abbuzare, aelcare, imbrentai, intrudhiri / istocagiare / abbudhonadu, annicare, pirmare Frases si ndhe fit abbudhadu tantu chi su giagadu in su labiolu che fit faladu piús de unu prammu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se bourrer Ingresu to stuff oneself Ispagnolu atiborrar, llenar Italianu rimpinzare Tedescu vollstopfen.

abburràre , vrb rfl Definitzione afundhare in s'abba, in su ludu o fintzes in àteru (es. in su cundhimentu) Sinònimos e contràrios abburgare, infangaciai / abburrigare Frases custa cosa che dh'abburro in su putzu ◊ che apo abburrau sa manu in su lavamanu de s'abba 2. poniant sa panceta in su fumu e abburrànt sa mustela in s'aghedu Ètimu spn. embarrar Tradutziones Frantzesu se crotter Ingresu to muddy Ispagnolu enlodar, enfangar Italianu infangarsi Tedescu sich mit Kot beschmutzen.

abbuselcàre, abbusercàre , vrb: abbusescare Definitzione prènnere sa busériga, betare a bentre, nau po papare o bufare meda Sinònimos e contràrios abbentrare, abbentruscare, abbiscarzare, abbudagare, abbuzare, aelcare, atatamacare, imbrentai, sgagliubbai Frases si ant proendha za si abbusercant! ◊ abbuseschèndhesi de erva frisca allentorida a s'animale si che li podet inchibberare sa bentre ◊ at truvadu su cadhu a sa funtana pro l'abbuselcare de abba ◊ sas tràilas brincaiant a sa mindha a s'abbusescare de ferràina ◊ recueint abbusercados che guntorzos chi torrant dae mortóriu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se gaver Ingresu to stuff oneself Ispagnolu atiborrarse Italianu rimpinzarsi Tedescu sich vollstopfen.

abbuvudhàda , nf Definitzione papada manna, de cosa meda, nau pruschetotu a disprétziu, cun tzacu Sinònimos e contràrios abbentrada, abbrentosicada, abburbudhu, abbuvata, afraschedhada, atatamacada, atatina, imporrada, isbuserigada Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se gaver Ingresu blow-out Ispagnolu atracón, panzada Italianu scorpacciata Tedescu übermäßige Esserei.

abejài , vrb Definitzione pentzare meda o èssere apedhiau a calecuna cosa (giogu, trebbalu, àteru), agiummai maniàticu Frases ma lah ca est abejau cun cussa loredha, lah!… Tradutziones Frantzesu se fixer Ingresu to be a stickler Ispagnolu tener manía Italianu avére una fissazióne Tedescu eine fixe Idee haben.