Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

acanciàre , vrb: acansae, acansai, acansare, acansciare, acantzai, acantzare 1, acantzari, acassare, alcansare, alcantzai, arcansare, arcantzai, arcassare Definitzione arrennèscere a tènnere cun sa pregadoria, arrecire calecuna cosa de Deus, o fintzes su giare chi faet Deus, prus che àteru foedhandho de gràtzias Sinònimos e contràrios arrecabai, dare, cuntzèdere | ctr. arrafudai, necare Maneras de nàrrere csn: acassare, acansare una gràscia, unu disizu; alcantzai a unu fuendisí = sighírelu; alcantzai camminu = fàghere caminu, fàghere tretu Frases cussu est disillu chi podit acansai ◊ acansade, Segnore, chi pro raru favore sonnu e no morte siat custu sou! (P.Mossa)◊ bidat onzi gràssia acansada! ◊ pro nois domandhade su favore cun s'aficu chi siat acansadu (A.Zedde)◊ totu su chi ti apo auguradu ti benzat acansadu dae Deus! ◊ pregheit a totu sos santos pro li arcansare sa gràscia ◊ custu disígiu no podit èssiri acantzau Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu obtenir Ingresu to get, to grant Ispagnolu alcanzar, impetrar Italianu impetrare, accordare Tedescu erbitten, bewilligen.

acantzadítzu , agt Definitzione chi si podet acantzare, chi faet a dhu tènnere Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu qu'on peut obtenir Ingresu obtainable Ispagnolu alcanzable Italianu ottenìbile Tedescu erhältlich.

addotorài, addotoràre , vrb Definitzione giare o pigare sa làurea, fàere a dutore, laureau; nau a disprétziu de unu, giare a bíere chi ischit totu issu, su si crèdere ischípiu meda Tradutziones Frantzesu décerner un diplôme, obtenir son diplôme, faire le pédant Ingresu to graduate, to air one’knowledge Ispagnolu licenciarse, titularse, maestrear, presumir de docto Italianu addottorarsi, fare il saccènte Tedescu doktorieren, den Besserwisser spielen.

logrài, logràre , vrb Definitzione arrennèscere in calecuna idea o iscopu, revèntere a tènnere una cosa o s'arresurtau chi si boliat / lograre una dícia, su perdonu, una gràssia Sinònimos e contràrios acanciare, arrecabai, balanzare, illograi, lobrare, otènnere Frases no as pótidu lograre cuss'intentu ◊ no podia lograre menzus sorte de fàghere fronte a s'eternu degógliu (F.Mura)◊ onestade, tribàgliu e fratellàntzia pro lograre cunfortu sunt sas dodas ◊ a s'ora de mi lograre unu cuntentu mi ant segadu manos e pedes ◊ gasie de ti lograre ape sa solte comente ti amo! ◊ su divinu eternu gosu de su celu a totus lograi! Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu atteindre, obtenir Ingresu to attain Ispagnolu lograr Italianu conseguire Tedescu erlangen, erreichen, erzielen.

otènnere, otènni , vrb Definitzione arrennèscere a tènnere o àere de àtere, cosa chi teniat àtere / pps: otentu, oténnidu Sinònimos e contràrios acanciare, arrecabai, balanzare, bocare, iscrúfere, lobrare, lograi Tradutziones Frantzesu obtenir Ingresu to obtain Ispagnolu obtener Italianu ottenére Tedescu erhalten, erzielen.

scrúfi , vrb: iscrúfere*, scrúfiri, scrunfi Definitzione cricare de pigare, arrennèscere a pigare sa cosa a unu cun fortza, a pelea, cun dificurtade e ue dhue at dificurtade, a fortza de nàrrere e de fàere; cricare de s'iscabbúllere Sinònimos e contràrios afrapare, illatzare, iscúrpere, isfrapare, istratzare, strancai / iscabbúllere Frases si merixedha e serbidora si bolliant bèni, a bortas si scrufiat calincuna cosa ◊ mi ia a podi scrufi una pariga de sodhus…◊ gei dhu scrufeus unu momentedhu po cussu puru ◊ apu scrúfiu dus panis veti veti 2. ita ispantu ca at a scrufi sa filla, parit ca dh'at fata issa isceti! ◊ scrufidí de is malus! ◊ sa gatu circàt de si acuai, de fuiri, de si scrufi miaulendi a boxi mala ◊ cudha est torrada agoa ispramendisí, comenti at biu unu giòvunu acostendisí, e at pigau unu candeleri po si scrufi Tradutziones Frantzesu obtenir ou prendre de force Ingresu to obtain by force Ispagnolu arrancar, sacar, arrebatar Italianu ottenére o prèndere con la fòrza Tedescu entreißen, erzwingen.

«« Torra a chircare