Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

istàca , nf, nm: istacu Definitzione genia de istrégiu de pedhe, fatu a acapiare in sa buca cun d-una corria e de pòdere apicare in codhos po dha pigare in palas / s'istaca potet èssere de mannària: merennajola, diàglia, chitajola, o de mesata, po pònnere pane a papare una die, una chida, o unu mese Sinònimos e contràrios taschedha Frases sas istacas chitajolas sont de sas prus mannas ◊ at preparatu sas istacas prenas de límpidu, casu e sarditza ◊ fint tzucatos ambos abbia de sos montes de Lúvula chin s'istachedha a pala Terminologia iscientìfica stz Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu musette Ingresu haversack Ispagnolu mochila Italianu tascapane Tedescu Brotbeutel.

mocílla , nf: mucíglia, mucíllia, muncíglia, muncilla, murcíglia, muscíglia, muscilla, mutzíglia Definitzione ispétzia de zainedhu, istrégiu de pedhe (ma prus che àteru de lana téssia, de furesu) chi si ponet apalas bestia in codhos (cun is corrias o tirellas) po pigare arrecatu a sartu; busciaca manna, larga, acapiada in chintzu ananti, chi portant is féminas po arregòllere olia Sinònimos e contràrios panatiera, tasca, taschedha Frases andendi a sartu, portàt sa marra a codhu e sa muncíglia in pabas ◊ torrant a sa famíllia allirga, ispedhiosa, cun libba e mesa de cosa in fundu a sa mucíllia (L.Cocco)◊ ci seus essius a cambaradas cun d-una muscilla de pani 2. mamma in d-unu sinnu est a mutzíglia piena acogliendhe olia suta de s'àrbure Ètimu ctl. motxilla Tradutziones Frantzesu musette, sac à dos Ingresu haversack Ispagnolu mochila Italianu tascapane, zàino Tedescu Schäfertasche, Rucksack.

taschèdha , nf Definitzione sa taschedha, che a sa tasca etotu, est fata cun pedhe de craba, serrada in sa buca cun d-una corria chi passat in is istampos fatos in s'oru (chi candho est acapiau arresurtat a piegas), si bestit in palas cun is codhales (genia de bretellas, corrias o tirellas) chi andhant de is cugigones de su fundhu a s'oru de pitzu / ligare a taschedhinu = a bisura de taschedha (nau de pegus piticu, cun is bàtoro peis acapiaos impare); t. de pastore = genia de erba chi faet sa fògia pitichedha a bisura de taschedha serrada (a triàngulu) Sinònimos e contràrios istaca, mocilla, tasca Terminologia iscientìfica stz Tradutziones Frantzesu musette en cuir Ingresu skin haversack Ispagnolu mochila de piel Italianu tascapane di pèlle Tedescu Lederwandertasche.

topixédhu , nm Definitzione min. de topi, sórighe piticu; genia de animaledhos chi assimbígiant a unu sorighitu e po cussu naos topixedhu de sartu, sórigh'e nuscu, top'e búgia, calecunu fragosu Sinònimos e contràrios sorighitu Terminologia iscientìfica anar, crocidura russula var. ichnusae, c. suaveolens var. sarda, suncus etruscus Tradutziones Frantzesu musaraigne, musette Ingresu white-toothed shrew, small mouse Ispagnolu ratoncito, musgaño Italianu topolino, topino, toporagno Tedescu Mäuschen, Hausspitzmaus.

«« Torra a chircare