càvana , nf: càvuna Definitzione aina segante a punta acancarronada e a màniga longa po dha pigare a duas manos: assimbígiat de fatura a sa pudatza (a màniga curtza, de pigare a una manu) Sinònimos e contràrios cana, cirradroxa, faltzone, fústina, ischirradorza, luatorja, orostazu, rultàglia, ruvadorja, urvajola Maneras de nàrrere csn: èssiri fatu a c. = a sa russa, a bistrale, èssere de maneras pagu fines; c. iscollada = nadu de ccn., èssere irreguladu, fàghere sa cosa chentza critériu Frases si cantaus in sardu no est isceti po fai festa, ma est po dhis torrai su pani prestau a is óminis de càvuna chi a s'ispanigadroxu movint a su sartu (A.Satta) Terminologia iscientìfica ans Tradutziones Frantzesu serpe à manche long Ingresu billhook Ispagnolu podadera, hocino Italianu rónca, róncola Tedescu Hippe.

cavanzòla, cavanzólu , nf, nm: cavatzola Definitzione ferramenta de ferru fata che una càvana, ma a màniga curtza Sinònimos e contràrios arroncillu, cavanàciu, farchione, pudagiola Frases binnennandhe po segare s'àghina leant sa frófighe de pudare o su cavanzolu Terminologia iscientìfica ans Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu serpe à manche court Ingresu short handled billhook Ispagnolu podadera Italianu róncola a mànico córto Tedescu Hippe mit kurzem Griff.

maínga , nf, nm: mànica, mangu, màniga, mànighe, mànigu 1 Definitzione parte de unu bestimentu ue s'intrat su bratzu, longa cantu o prus curtza de su bratzu; orrugu de linna trebballau tundhu, lisu, po intrare in s'ogu de una ferramenta po dha pigare de dha pòdere manigiare: longa o curtza segundhu sa ferramenta, segundhu chi si depat pigare a duas o a una manu, grussa o fine segundhu sa fortza chi depet fàere, e po ainas piticas podet èssere totu a unu cun s'aina etotu (si est a ue si pigat un'istrégiu, asa)/ min. manighedha Sinònimos e contràrios màghia 1 Maneras de nàrrere csn: pònnere in màniga una forramenta = pònniri sa mainga a sa forramenta; forramenta fora ’e màniga = chentza de mainga; èssere totu de una màniga = andai de acórdiu, èssiri totus de sa própiu idea, tènniri su própiu cumportamentu; po dogna màniga ’e candela = pro donzi bonu bisonzu, a bortas no potat bisonzare; mànigus de arresoja = una creze de gragallu; màniga indiaulada = màniga forte, nadu de médiu a carchi male o dificurtade; èssiri iscroxau che una màniga de marra = fintzas lísiu a fortza de l'impreare, cossumidu meda Frases est abbarrau in mànigas de camisa ◊ zughet una camisa a mànigas curtzas 2. sa màniga de su picu cheret forte, sa de su rastrellu cheret fine ◊ sa mànighe de sa lepa la cherio pintada (M.Ladu) 3. no bi andhes a cussos a ti cossizare, ca sunt totu de una màniga! ◊ mastros de muru, negussiantes e mecànicos sunt totu de una màniga (G.Ruju)◊ po dogna màniga ’e candela, faimindi duas cópias de cussu paperi! ◊ a ferru dortu màniga indiaulada! Sambenados e Provèrbios smb: Maniga, Manigas Ètimu ltn. manica, manico Tradutziones Frantzesu manche Ingresu sleeve, handle Ispagnolu manga, mango, astil, cacha Italianu mànica, mànico Tedescu Ärmel, Handgriff, Griff.

«« Torra a chircare