càvana , nf: càvuna Definitzione
aina segante a punta acancarronada e a màniga longa po dha pigare a duas manos: assimbígiat de fatura a sa pudatza (a màniga curtza, de pigare a una manu)
Sinònimos e contràrios
cana,
cirradroxa,
faltzone,
fústina,
ischirradorza,
luatorja,
orostazu,
rultàglia,
ruvadorja,
urvajola
Maneras de nàrrere
csn:
èssiri fatu a c. = a sa russa, a bistrale, èssere de maneras pagu fines; c. iscollada = nadu de ccn., èssere irreguladu, fàghere sa cosa chentza critériu
Frases
si cantaus in sardu no est isceti po fai festa, ma est po dhis torrai su pani prestau a is óminis de càvuna chi a s'ispanigadroxu movint a su sartu (A.Satta)
Terminologia iscientìfica
ans
Tradutziones
Frantzesu
serpe à manche long
Ingresu
billhook
Ispagnolu
podadera,
hocino
Italianu
rónca,
róncola
Tedescu
Hippe.
cavanzòla, cavanzólu , nf, nm: cavatzola Definitzione
ferramenta de ferru fata che una càvana, ma a màniga curtza
Sinònimos e contràrios
arroncillu,
cavanàciu,
farchione,
pudagiola
Frases
binnennandhe po segare s'àghina leant sa frófighe de pudare o su cavanzolu
Terminologia iscientìfica
ans
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
serpe à manche court
Ingresu
short handled billhook
Ispagnolu
podadera
Italianu
róncola a mànico córto
Tedescu
Hippe mit kurzem Griff.
maínga , nf, nm: mànica,
mangu,
màniga,
mànighe,
mànigu 1 Definitzione
parte de unu bestimentu ue s'intrat su bratzu, longa cantu o prus curtza de su bratzu; orrugu de linna trebballau tundhu, lisu, po intrare in s'ogu de una ferramenta po dha pigare de dha pòdere manigiare: longa o curtza segundhu sa ferramenta, segundhu chi si depat pigare a duas o a una manu, grussa o fine segundhu sa fortza chi depet fàere, e po ainas piticas podet èssere totu a unu cun s'aina etotu (si est a ue si pigat un'istrégiu, asa)/ min. manighedha
Sinònimos e contràrios
màghia 1
Maneras de nàrrere
csn:
pònnere in màniga una forramenta = pònniri sa mainga a sa forramenta; forramenta fora ’e màniga = chentza de mainga; èssere totu de una màniga = andai de acórdiu, èssiri totus de sa própiu idea, tènniri su própiu cumportamentu; po dogna màniga ’e candela = pro donzi bonu bisonzu, a bortas no potat bisonzare; mànigus de arresoja = una creze de gragallu; màniga indiaulada = màniga forte, nadu de médiu a carchi male o dificurtade; èssiri iscroxau che una màniga de marra = fintzas lísiu a fortza de l'impreare, cossumidu meda
Frases
est abbarrau in mànigas de camisa ◊ zughet una camisa a mànigas curtzas
2.
sa màniga de su picu cheret forte, sa de su rastrellu cheret fine ◊ sa mànighe de sa lepa la cherio pintada (M.Ladu)
3.
no bi andhes a cussos a ti cossizare, ca sunt totu de una màniga! ◊ mastros de muru, negussiantes e mecànicos sunt totu de una màniga (G.Ruju)◊ po dogna màniga ’e candela, faimindi duas cópias de cussu paperi! ◊ a ferru dortu màniga indiaulada!
Sambenados e Provèrbios
smb:
Maniga, Manigas
Ètimu
ltn.
manica, manico
Tradutziones
Frantzesu
manche
Ingresu
sleeve,
handle
Ispagnolu
manga,
mango,
astil,
cacha
Italianu
mànica,
mànico
Tedescu
Ärmel,
Handgriff,
Griff.