biscàcu , nm Definitzione gioga de mare; pedra tundha Sinònimos e contràrios gioga / pagellida / cacódua, caróngiu, coda 2, códua, cogólidu, coróculu, craltu, ladhia, lecucu, lódhuru Ètimu srdn. Tradutziones Frantzesu coquille, caillou Ingresu shell, stone Ispagnolu concha, guijarro Italianu conchìglia, ciòttolo Tedescu Muschel, Kieselstein.

bocínu 2 , nm Definitzione sa pedra chi s'impreat giogandho a s'imbréstia po dhue pònnere sa posta asuta Sinònimos e contràrios bàtile 1, bicu 1, bóciu / buscinu, ofiadura Frases s'abba meda su riu che l'at isgarrigada in mare iscodulendhe naes e bocinos ◊ cudha die l'apo bidu che bocinu trodhulendhe (P.Mossa) Ètimu itl. boccino Tradutziones Frantzesu caillou roulé Ingresu stone Ispagnolu guijarro Italianu lécco Tedescu Zielstein.

brúsca 1 , nf: brúschia, burca, burga, busca 2 Definitzione pedrighedha tundha de erriu, o de mare (funt chimbe), chi si ponet po giogare: dhue at giogu (es. a su paradisu) chi sa pedrighedha est una solu e ladita, un'orrugu de matone, de téula / betare sas bruscas = tirare a billetes, fàghere a su chi essit essit, giogare a s'imbrusca (po pigare una parte chentza partzialidades, sa chi tocat) Sinònimos e contràrios bàtile 1, bicu 1, bríscula, brúscula, cucu, lecucu Ètimu ltn. bruscum Tradutziones Frantzesu pierre, caillou roulé Ingresu stone Ispagnolu piedra Italianu sasso Tedescu Stein.

brúscula , nf: búscula Definitzione pedrighedha pitica, arenighedha Sinònimos e contràrios bríscula, brusca* 1, pedrighina, pedrischedha, perdixedha Frases bètalis una brúscula a sas berbeghes, pro las furriare! Tradutziones Frantzesu caillou Ingresu pebble Ispagnolu piedrita Italianu sassolino Tedescu kleiner Stein.

cacódua , nf: cocoda, cocodedha, cocódula, cocódura Definitzione crastu, pedra tundhatza Sinònimos e contràrios biscacu, caróngiu, coda 2, códua, cogólidu, coróculu, craltu, ladhia, lecucu, lódhuru Frases cali iscusorxu? su cascionedhu furiat prenu de cocódulas! Sambenados e Provèrbios smb: Coccoda Tradutziones Frantzesu caillou Ingresu stone Ispagnolu piedra Italianu ciòttolo, sasso Tedescu Kieselstein.

còda 2 , nf: code, codi 1, cori 2, cote Definitzione genia de pedra, fintzes cussa de acutzare ainas / min. codighedha Sinònimos e contràrios biscacu, cacódua, caróngiu, códua, cogólidu, coróculu, craltu, ladhia, lecucu, lódhuru Maneras de nàrrere csn: sa cori po acuciai = pedra de arrodare; codedha de riu = pedra ladhia Frases si ponet a caminare iscurtza in mesu de sas codes acutzas che burtedhu ◊ at batidu code bianca de riu ◊ cussu dinai no mi comprat mancu sa codi po sa pudatza! 2. ses acutzendu is ainas de sa menti in sa codi de su tempus Sambenados e Provèrbios smb: Coda, Code Ètimu ltn. cote(m) Tradutziones Frantzesu pierre à aiguiser, caillou Ingresu hone, stone Ispagnolu amoladera, guijarro Italianu còte, ciòttolo Tedescu Wetzstein, Kiesel.

códua, códula , nf, nm: códule, códulu Definitzione (fintzes upm) is pedras, is crastos, mescamente iscàbulos, tundhos, piticos o mannos chi siant; fintzes logu prenu de pedra, pedraghe / códula de arriu = pedra de riu, tundha, lísia a fortza de la trazare s'abba Sinònimos e contràrios biscacu, cacódua, caróngiu, coda 2, codulaja, cogólidu, cogúdula, coróculu, craltu, ladhia, lecucu, lódhuru Frases su riu s'intendhiat iscurrendhe in mesu de sos códulos ◊ cussu códulu est allixadu de s'abba ◊ cussos montes sunt totu códulos de granitu ◊ is féminas ingenugadas in s'oru de s'àcua frigànt is pannus in d-una códula ◊ fit un'ómine chi ndhe pesaiat dae terra unu códulu de tres cuintales ◊ s'impedradu fuit fatu de códula de mare 2. cherimus sòrbere cussos códules de malíssia chin sa luche bertera de s'intelletu (F.Satta)◊ est chibanne rosaros de isporu chin códules de irrocos Sambenados e Provèrbios smb: Codula Ètimu ltn. *cotulus Tradutziones Frantzesu caillou Ingresu stone Ispagnolu guijarro, piedra Italianu ciòttolo, sasso Tedescu Kieselstein.

cogódu , nm: cogoru Definitzione pedra de erriu unu pagu tundha, allisada de s'abba, impreada po fàere a incodau orrugas e pratzas Sinònimos e contràrios caróngiu, cocu 1, códua, códulu, cogólidu, cogúdula, lecucu Frases narant contus de una stasoni de soli arrabiosu, de olias sicadas, de arrius impedraus a cogorus biancus (F.Carlini) Tradutziones Frantzesu caillou Ingresu stone Ispagnolu guijarro Italianu ciòttolo, sasso Tedescu Kieselstein.

cràltu , nm: crastu, grastu Definitzione orrugu de pedra, piticu o mannu, fintzes orroca manna; nau de is boes, sa carena; nau de unu, chi est fatu a sa grussera, pagu crabbosu e pagu educau; unu tempus fut su castedhu, chi dhu poniant in d-una de is duas partes de is monedas puru e po cussu fintzes como de una moneda de metallu si distinghent duas partes, rughe e crastos, a logos santus e crastus: in sa prima, in sa moneda sarda dhue at agiummai sèmpere una grughe pitica, in crastos dhue at in is monedas chi si connoschent agiummai sèmpere una conca e po su prus dhu'est iscritu su valore Sinònimos e contràrios biscacu, cacódua, caróngiu, coda 2, códua, cogólidu, coróculu, ladhia, lecucu, lódhuru, múngulu, nodu 1, roca Maneras de nàrrere csn: pònnere sa cosa a rughe e a crastos = ghetai a coredhu, acomenti essit; colpare a rughes e a crastos = aundi ferit ferit, a dónnia parti, a manca e a destra; ischitindhe o zoghendhe, leàresi rughe o crastos = innantis de ghetai sa muneda, nàrriri una de is duas afaciadas, iscioberai una de is duas possibbilidadis Frases est unu logu totu crastos ◊ una conca de crastu fata a picu comente mai intendhet poesia?! ◊ su nuraghe est una domo pesada cun crastos mannos ◊ e prite no ti filas una frundha a che los giagarare nessi a craltu? 2. candho ti lasso, Sardigna istimada, su coro in sa petorra intendho in pena e mi pesat che crastu in sa carena 3. a rughes e a crastos colpat forte pro che ispèrdere in presse su giudeu! (A.Dettori)◊ sunt totu a pira che truncos tortos, unu subra de s'àteru, totu a rughes e a crastos 4. sa crastadura de is bòis si fait po cresci su crastu e po dhus fai masedus 5. ite ti leas, rughe o crastos? Sambenados e Provèrbios smb: Crastu, Crastus Tradutziones Frantzesu caillou, pierre Ingresu stone Ispagnolu piedra Italianu sasso, piètra Tedescu Stein.

ladhía , nf: lidhia Definitzione genia de pedra iscàbula, no tanti manna, tundhita, comente si ndhe agatat in is errios e in oros de mare Sinònimos e contràrios biscacu, caróngiu, codisca, códua, cogólidu, craltu, dhidhia, ladhiera, lecucu, lódhuru, tridhia 2. límpidu e sanu che pedra ladhia samunada (Z.Zazzu) Ètimu its, srdn? Tradutziones Frantzesu caillou Ingresu stone Ispagnolu guijarro Italianu ciòttolo Tedescu Kieselstein.

lecúcu , nm: licucu Definitzione pedra licuchina, tundhatza, lisa, pedrighedha tundha de erriu o de mare Sinònimos e contràrios alacucu, biscacu, caróngiu, codisca, códua, cogólidu, craltu, ladhia, lódhuru / bàtile 1, bicu 1, brusca 1, cucu 1 Frases si est dau a chircare predas, totu lecucu de riu ◊ mi bi cherent totu sos licucos de sos ribos pro mi matzucare sas petorras! ◊ sos presetos s'iscontzant in códulas istérrias a lecucu tra neulaches mortos e frunzudos de su riu Ètimu srdn. Tradutziones Frantzesu caillou roulé Ingresu round stone Ispagnolu guijarro Italianu cògolo Tedescu Kiesel.

pedrighína , nf: predichina, predighina, pretichina, pretighina, pitrichina Definitzione (upm) min de pedra, pedra pitichedhedha, prus minuda de sa giarra (ma nau fintzes in custu sensu) Sinònimos e contràrios brúscula, pedrischedha, perdíscula, perdixedha, predaredha Frases sas rodas de sa moto tichirriaiant in sa pedrighina de sos tirighinos ◊ su tretu uve si curriat su palu fit unu cucuredhu de pretichina atzuta 2. so passadu in su fràigu pro isgarrigare sa pedrighina Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu pierrette, caillou Ingresu little stone Ispagnolu piedrecilla, piedrecita Italianu pietruzza, sassolino Tedescu kleiner Stein.

pedrischèdha , nf: pedruschedha, prediscedha, predischedha, preduschedha Definitzione orrughedhu de pedra, pedra pitichedhedha (upm), pedrighedha Sinònimos e contràrios pedrighina, pedrischédhula, perdixedha, predaredha, predusca Maneras de nàrrere csn: zúchere o pònnere p. in s'iscarpa = ficare carch'idea in conca, coment'e cosa chi no lassat in asséliu; intèndhere p. in s'iscarpa = tènniri calincuna cosa chi unu no podit baliai; èssere che pedrischedha in iscarpa = ifadosu meda Frases sa beridade ponet predischedha in s'iscarpa a chie de issa no est amantiosu ◊ sos Sardos esiliaos sunt preduschedha de rivu cussumada dae s'abba ◊ s'abba de su rivu trazat prediscedhas lúchidas Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu pierrette, caillou Ingresu small stone Ispagnolu piedrecilla, piedrecita Italianu pietruzza, sassolino Tedescu kleiner Stein.

perdixèdha , nf: predighedha Definitzione orrughedhu piticu de pedra, pedra minore Sinònimos e contràrios pedrighina, pedrischedha, predaredha Tradutziones Frantzesu caillou Ingresu little stone Ispagnolu piedrecilla, piedrecita Italianu sassolino Tedescu kleiner Stein.

«« Torra a chircare