Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

adderétu , avb, nm Definitzione a deretu: bene, de una manera chi andhat bene (si narat fintzes in adderetu); capacidade de fàere bene sa cosa Sinònimos e contràrios afilu, bene / gheretzu, grabbu Frases no ndhe faghet una adderetu! ◊ cussu paghennennudha de cosa in adderetu no ndhe faghet ◊ a medas annos cun fatueretu e totu bos andhet in adderetu! (G.Ruju) 2. a ndhe tenes de adderetu!… Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu avec ordre, en ordre Ingresu tidily Ispagnolu con orden, bien Italianu ordinataménte, per bène Tedescu ordentlich.

afracongiài , vrb Definitzione su si pònnere a fàere, a trebballare, su istare sèmpere faendho Sinònimos e contràrios afainai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu s'empresser avec assiduité Ingresu to busy oneself Ispagnolu ajetrear Italianu lavorare con assiduità, affaccendarsi Tedescu sich beschäftigen.

agónzu , nm: agunzu, aunzu Definitzione su chi (e prus de sustàntzia) si papat impare cun su pane, po dh'acumpangiare; sa cosa chi si ponet po cundhire is papares; in cobertantza, cosa chi si giaet a ccn. po ndhe tènnere calecunu praxere a dibbandha Sinònimos e contràrios armíngiu, cumpànigu, incaúngiu / connimentu Frases màndhigat a sa sola e a s'acua chivalzu chentza aunzu ◊ a chena bi aiant pulenta chene agonzu Terminologia iscientìfica mng Tradutziones Frantzesu ce que l'on mange avec du pain Ingresu smething to eat with bread Ispagnolu companage, condumio Italianu companàtico Tedescu Zukost zum Brot.

alleputzadúra , nf Definitzione pulidesa sobrada in su bestire, su si fàere bellos meda, totu bene o fintzes tropu cuncordaos de bestimentu, a braga, comente faent is pageris Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu s'habiller avec une certaine recherche Ingresu refinement in dressing Ispagnolu refinamiento en el vestir Italianu ricercatézza nel vestire Tedescu sich gesucht kleiden.

ammajucàre , vrb Definitzione pigare a losingas, pigare a frandhigos, in bonas Sinònimos e contràrios ammajucolare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu traiter avec douceur (ou avec les égards voulus) Ingresu to treats.o. with kindness Ispagnolu coger por las buenas Italianu prènder con le buòne Tedescu jdm. gut zureden.

ammaltitzàre , vrb rfl: ammaltutzare, ammartitzare Definitzione fàere a unu martitzu, a papinu, tropu modhe, nau de pane, biscotos e cosas deasi candho suspint abba, late o binu a tropu; fàere essire in matéria una fruschedha ponendhodhi impacos / a. una bua, una fruschedha = pònnere impacu a manera chi essat martzida bene, si crebet de ndh'essire sa malesa Sinònimos e contràrios abbambagare, abbungiare, aciupae, imbibbiri, irmedhecae, spuentai, suspiri Frases su pane si est ammartitzadu ca l'as ifustu a tropu ◊ sa minestra si la sighis a lassare si che ammartitzat ◊ sos iscarpones si ammaltutzeint, no tratenzeint s'abba e mi fateint ilfúndhere sos peuncos Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ramollir, tremper avec excès Ingresu to soften, to soak excessively Ispagnolu empapar, remojar Italianu rammollire, inzuppare eccessivaménte, macerare Tedescu aufweichen.

ammossàre , vrb Definitzione papare a móssigos mannos, pigare a móssigos Sinònimos e contràrios addentai, addenticare, iscafitai, monsiare, mòssere Frases l'ammossat su matzone a mossu licu (P.Casu)◊ mi bidia minoredhu ammossendhe mela birde porrale Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu mordre avec avidité Ingresu to bite greedly Ispagnolu morder con avidez Italianu mòrdere con avidità Tedescu gierig beißen.

aponciài , vrb: (a-pon-ci-a-i) aponsare, aponsiae, aponsiare, apontziai, apontziare, apuntziai, apuntziare, puntziare Definitzione su si giare a bíere sériu, coment'e giaendhosi importu mannu o fintzes credendhosi pagu; camminare, foedhare o fàere sa cosa tropu addàsiu, tropu a sa lena; a logos fintzes ammurrionare, primmare / apontziai su murru = itl. stòrcere il muso Sinònimos e contràrios allodhiai Frases su piciocu arricu si fut apontziau candu Gesús dh'iat nau de bendi totu e de dhu donai a is pòburus Ètimu itl. ponzare Tradutziones Frantzesu parler avec affectation Ingresu to speak affectedly Ispagnolu hablar con afectación Italianu parlare con gravità, con affettazióne Tedescu ernst, in gezierter Weise sprechen.

apostadamènte, apostadamènti, apostadimènte , avb Definitzione a posta fata, aposta, a intànimu, pentzandhodhoe innanti, giustu cun s’idea de dhu bòllere Sinònimos e contràrios abbidamente, abbidentemente, apostamente Frases funt cosas iscritas apostadamenti po custu ◊ custu est vinu chi apo vatidu deo apostadimente pro s'ocasione Ètimu itl. appostatamente Tradutziones Frantzesu avec préméditation, expressément Ingresu premeditately Ispagnolu aposta Italianu premeditataménte Tedescu vorsätzlich.

apozalàdros , nm Definitzione unu chi amparat malefatores, furones e àtera gente deosi Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu qui est de connivence avec les larrons Ingresu abetter, abettor Ispagnolu encubridor Italianu favoreggiatóre Tedescu Begünstiger.

arrebbócu , nm Definitzione carda de prantu, de arrennegu Sinònimos e contràrios arrebbentu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu rage réprimée avec de chaudes larmes Ingresu anger reprimed with an implacable cry Ispagnolu arrebato de ira Italianu ira reprèssa con pianto implacàbile Tedescu verhaltener Zorn.

arregiolàu , pps, agt, nm Definitzione de arregiolai; pomentu de arregiolas Sinònimos e contràrios impamentau Tradutziones Frantzesu pavé avec des carreaux, des briques, des dalles, des pierres Ingresu paved Ispagnolu pavimentado Italianu pavimentato Tedescu belegt.

arregortzài , vrb: arregurtzai Definitzione pònnere iscaza, orrugos de pedra, pedra pitica in is calancas, fossos, buidos, faendho muru, po prènnere, aparigiare Ètimu ctl. regalzar Tradutziones Frantzesu boucher des fissures avec de petits bouts de pierre Ingresu to splinter again Ispagnolu encascotar, rellenar Italianu riempire con schégge di piètra le fessure dei muri, rinverzare Tedescu mit Spänen oder Splittern verstopfen.

arrogantàre , vrb: arrogantziare Definitzione foedhare male, arrespòndhere, brigare, coment'e faendho is prepotentes, is barrosos, is tostorrudos, chentza bòllere arreconnòschere s'arrexone de is àteros; fàere is prepotentes / a. su trotu = pretare su dortu, sighire a pretènnere sa resone ischindhe de no ndh'àere Sinònimos e contràrios abbetiae, campaniare Frases arrogantat sena frenu e puntígliat pro dogni gnagneria ◊ cudhos sunt torrados a arrogantare cun issu, a bortas a briga e a bortas in paghe ◊ Rosina si los leit amore amore e sos balentes no apeint prus it'e arrogantare ◊ insistis e poi no la piantas, ischindhe chi as tortu e arrogantas! (T.Curcu) 2. su fogu est arrogantziendhe: peri sa carrela sunt brujendhe pabilu, fozos, e sa zente fuit gridendhe Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu parler avec arrogance Ingresu to speak with arrogance Ispagnolu hablar con arrogancia Italianu parlare con arroganza Tedescu mit Anmaßung sprechen.

atacitài , vrb: tacitai Definitzione pònnere is tacitas, is bullitas Sinònimos e contràrios acioae, aciolai, apunciai, imbullitare, impuncitai, intzoare, puntzare, puntzitare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fixer avec des clous Ingresu to nail Ispagnolu tachonar Italianu imbullettare Tedescu mit Zwecken befestigen.

atanagiàre, atanagliài , vrb: atanallai, atenatzare, atenazare, atonallai Definitzione istrínghere o acapiare a tonàgias Maneras de nàrrere csn: atenatzare un'animale = crastare cun sas tenatzas; atenazare a ccn. pro carchi cosa = dàreli a subra, brigàrelu, nàrrereli cosa 2. est atonallau de sa miséria ◊ totus dhu atenazant a dhi bogare de cabu de fumare Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu saisir ou serrer avec des tenailles Ingresu to grip with pincers Ispagnolu atenazar Italianu attanagliare Tedescu mit Zangen greifen.

atracàre , vrb: atragare, atregare Definitzione su si cuare, firmare, camminare firmandhosi dónnia tanti giaendho atentzione po no si fàere a bíere, iscocandho Sinònimos e contràrios abbuare, aclisare, acuae, ammacionai, ammagare, apatai, atrapare, atupare, cuerrai, frànghere, intuzare, istichire, istumponai, tudai Frases sa robba si est atregada ◊ su lèpere est a s'atrega atrega ◊ su batu ch'est essidu atrega atrega ◊ sa gatu li est andhada a s'atrega atrega, a su sórighe, e candho che fit acurtzu che li est brincada a subra ◊ atracatu in su canale, mai ti cheres mustrare (G.Farris)◊ si est atracatu in d-una tupa isetandhe s'inimicu ◊ inoghe colat lestru, mancu si atregat Tradutziones Frantzesu marcher avec circonspection en s'arrêtant Ingresu to walk cautiously Ispagnolu esconderse, andar con circunspección Italianu nascóndersi, camminare con circospezióne, soffermàndosi Tedescu sich verstecken, mit Vorsicht gehen.

batallài, batallàre , vrb Definitzione foedhare a meda, a boghe arta Sinònimos e contràrios arrallai, bacagliare 1, batazare, batugliare, chistionai | ctr. cagliai, citire Frases batallendi tra issus, tzérriant infogaraus ◊ fiat giai mesunoti, dhu pigat a batallai e si seus drommius a is duas de chitzi ◊ funt batallendi po su prétziu ◊ custus políticus batallant, batallant, ma no cumbinant nudha! Sambenados e Provèrbios prb: su batallai meda fait sa dí pitica Tradutziones Frantzesu discuter avec agitation Ingresu to talk excitedly Ispagnolu batallar, acalorarse Italianu discùtere concitataménte Tedescu zanken, wortwechseln.

bicài , vrb: abbicai, bicare Definitzione pigare su papare cun su bicu, iscúdere, fèrrere cun su bicu; istare a su tasta tasta cosas de papare / bicai su casu = triballare su casu cun sa punta de sos pódhighes pro ndhe li fàghere essire su soru e pro l’allisiare Sinònimos e contràrios bichitare, isbicare, ispiticulare, pissulai / spribillonai Frases mighi ti bicat, cussu pudhu! 2. seis bichendu dogna cosa che guntruxus malus a satzai ◊ chini bicat fatuvatu no giaunat ◊ a mignanu est sèmpere bicanno e a ora de prànnere no dhi pigat fàmene! (P.La Croce) Sambenados e Provèrbios prb: pilloni chi no bicat at bicau Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu prendre avec le bec, becqueter Ingresu to peck a Ispagnolu picotear, picar Italianu beccare, spilluzzicare Tedescu picken.

bichitàre , vrb Definitzione papare, arregòllere sa cosa cun su bicu Sinònimos e contràrios abbicai, biculitare, ispidhuncare, ispirtzulare, pibitzuai Frases calchi poforinu andhaiat onzi tantu a bichitare su trigu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu prendre avec le bec, becqueter, picorer Ingresu to peck Ispagnolu picar, picotear Italianu beccare Tedescu aufpicken.