abbadhàre , vrb Definitzione
su si fàere a badhu, intostare coment’e callu o corgiolu
Sinònimos e contràrios
acorgiare,
acorzolare,
aggadhare,
incallire
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
devenir calleux
Ingresu
to harden
Ispagnolu
encallecerse,
curtir
Italianu
incallirsi
Tedescu
schwielig werden,
sich verhärten.
acorzolàdu , pps, agt Definitzione
de acorzolare; chi at fatu su corgiolu, su semu, su càgiu, chi est abbituau a calecuna cosa
Sinònimos e contràrios
acogliadu
2.
seu totu acraxobada de s'abbruxadura chi apu tentu ◊ sos cumpanzedhos fint iscurtzos chin sos pes acorzolados e niedhos dae su mughedhu
Tradutziones
Frantzesu
calleux (adj.)
Ingresu
callous
Ispagnolu
con el ovario transformado en fruto,
encallecido
Italianu
incallito
Tedescu
schwielig.
acorzolàre , vrb: acroxolari Definitzione
fàere su córgiu o sa pedhe tostada (fintzes fàere su semu, su pigiolu tostau in is feridas sanandho); pònnere abbitúdine a cosa trebballosa
Sinònimos e contràrios
abbadhare,
acorgiare,
aggallare,
incroxolai
Frases
de istudiados no ndh'apo bidu mai cun manos acorzoladas ◊ pro acorzolare sas manos no bi cheret istúdiu, no! ◊ su procu portat su sordi acroxolau in origas
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
rendre calleux
Ingresu
to make callous
Ispagnolu
encallecer
Italianu
incallire
Tedescu
schwielig machen,
eine Gewohnheit annehmen.
gallósu , agt Definitzione
chi giughet gadha, chi est totu càgios, chi est tostau coment'e chi giutzat càgios; nau de cosas de papare, chi est e chi abbarrat unu pagu tostada, chi no si faet modhinca
Sinònimos e contràrios
aghedhosu,
càdhigu
/
cdh. cadhosu,
gadhosu
Frases
a fortza de triballare zughet sas manos gallosas ◊ tzertu gallosas no las ant sas manos ma de dinari anzenu las ant prenas (E.Pau)
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
calleux
Ingresu
callous
Ispagnolu
calloso
Italianu
callóso
Tedescu
schwielig.