Definitzione Definitzione
Sinònimos e contràrios Sinònimos e contràrios
Maneras de nàrrere Maneras de nàrrere
Frases Frases
Sambenados e Provèrbios Sambenados e Provèrbios
Terminologia iscientìfica Terminologia iscientìfica
Ètimu Ètimu
Tradutziones Tradutziones
étnicos:
cadhuresu | cdh. |
corsicanu | crsn. |
catalanu | ctl. |
catalanu aragonesu | ctl.a |
tedescu | deut. |
inglesu | engl. |
ispagnolu | esp. |
francesu | frn. |
grecu | grc. |
grecu bizantinu | grcb. |
germànicu | grm. |
italianu | itl. |
italianu lígure | itl.l |
italianu lombardu | itl.lm |
italianu napolitanu | itl.n |
italianu piemontesu | itl.p |
italianu sicilianu | itl.s |
latinu | ltn. |
latinu eclesiàsticu | ltne. |
latinu medievale | ltnm. |
malesu, de Malacca | mls. |
púnicu | pnc. |
àrabbu | rbb. |
àrabbu magrebbinu | rbb.m |
sardu | srd. |
sardu antigu | srdn. |
tabbarchinu | tbr. |
tataresu | ttrs. |
generales:
agetivu | agt. |
animales de allevam. | anall. |
animales arestes | anar. |
animales de abba | anb. |
animales raros | anra. |
ainas | ans. |
antigu, antigamente | ant. |
artículu | art. |
astronomia | astr. |
antunnas/codrolinu | atn. |
ausiliàri | aus. |
avérbiu | avb. |
baroniesu | bar. |
Bíbbia | Bb. |
bidha | bdh. |
bufóngiu | bfg. |
boghe de animale | bga. |
benidore | bnd. |
bíngia | bng. |
bestimenta | bst. |
boghe de verbu | bvrb. |
campidanesu | camp. |
calecunu/a | ccn. |
calecuna cosa | ccs. |
cunfronta | cfr. |
chímicu | chm. |
colores | clr. |
cumplementu | cmpl. |
erbas de cundhire | cndh. |
congiuntzione | cng. |
congiuntivu | cong. |
Cuncíliu Plenàriu Srd | CPS |
Canzoni pop. di Sard. | Cps |
cantones populares srd. | cps. |
partes de sa carena | crn. |
cerpiu/bobboi | crp. |
animale croxiu | crx. |
comente si narat | csn. |
calesisiat | css. |
costúmenes | cst. |
contràriu | ctr. |
cunditzionale | cund. |
domo | dmo. |
druches | drc. |
Èsodu | Es. |
Evangélios | Ev. |
fémina | f. |
fantasia (cosas de f.) | fnt. |
frores | frs. |
àrbures de frutuàriu | frt. |
físicu, pertocat sa física | fs. |
Génesi | Gén. |
gerúndiu | ger. |
giogos | ggs. |
imperfetu | imp. |
imperativu | impr. |
indicativu | ind. |
infiniu | inf. |
intransitivu | intrs. |
incurtzadura | intz. |
iscritu | iscr. |
it’est? | its. |
linnas de òpera | lno. |
logudoresu | log. |
laores | lrs. |
mascu | m. |
megabbàiti | Mb. |
móbbile, mobbília | mbl. |
medidas | mds. |
miriagramma | mgr. |
minore/diminutivu | min. |
maladias | mld. |
mànigos | mng. |
massaria | mssr. |
matas/tupas | mt. |
matemàtica | mtc. |
metallos | mtl. |
matas mannas | mtm. |
matas raras | mtr. |
númene fémina | nf. |
númene, nm. mascu | nm. |
númene iscientíficu | nms. |
nara!/pronúncia | nr. |
su naturale | ntl. |
interrogatigu | ntrr. |
Números (Bb.) | Núm. |
nuoresu | nuor. |
òperas antigas | opan. |
persona (grammàtica) | p. |
plurale | pl. |
pane | pne. |
poéticu | poét. |
prus che passau | ppas. |
particípiu passau | pps. |
provérbiu | prb. |
prendhas | prd. |
preide, crésia | prdc. |
prepositzione | prep. |
presente | pres. |
professiones | prf. |
pronúmene | prn. |
pronominale | prnl. |
propositzione | prop. |
pische, pisca | psc. |
piscadore | pscd. |
pastoria | pstr. |
parentella | ptl. |
pigiones | pzn. |
erbas arestes | rba. |
erbas de cura | rbc. |
erbas linnosas | rbl. |
parte de erba, de àrbure | rbr. |
erbrúgios | rbz. |
erbrúgios coltivaos | rbzc. |
riflessivu | rfl. |
armas | rms. |
minutu segundhu | s. |
sabores | sbr. |
is abes | sbs. |
sa die | sdi. |
singulare | sing. |
sonajolos | sjl. |
su logu | slg. |
sambenaos | smb. |
sonalla/sonàgia | snl. |
usàntzias | sntz. |
sessuale | ssl. |
istrégiu | stz. |
tempus cronológicu | tpc. |
tempus metereológicu | tpm. |
transitivu | trns. |
trasportos | trps. |
tessíngiu | ts. |
unu po medas | upm. |
variante/variantes | var. |
verbu | vrb. |
verbale | vrbl. |
genias fe carena | zcrn. |
| |
| |
A./c. S’istedhu * in d-una variante o sinónimu inditat in cale de custos est posta s’etimologia; in s’etimologia narat chi cussa est s’etm. suposta.
atidhài , vrb: tidhare Definitzione
brinchitare, nau mescamente de is cuadhos; caminare impresse, lestros
Sinònimos e contràrios
atidhidai,
brinchillai,
cadrabudhai,
ischeltiare,
sadhie,
subesciare
Frases
si ndi est andada atidhendi ◊ su fragu atidhat maris e montis ◊ comenti fatzu po atidhai su muru?◊ sa noti de santu Giuanni atidhastus su fogadoni
2.
s'intendint is passus de sa sciampita lébius e atidhaus ◊ su coru miu po tui at sèmpiri atidhau
3.
custas cosas faint atidhai su coru!
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
sautiller
Ingresu
to hop
Ispagnolu
brincar,
andar deprisa
Italianu
saltellare,
balzellare
Tedescu
hüpfen,
herumspringen.
brinchetàre , vrb: brinchidai,
brinchidare,
brinchietare,
brinchitare Definitzione
andhare o istare a brinchidedhos, brincare
Sinònimos e contràrios
brincae,
brinchillai,
cadraminciare,
sciampitai,
subesciare
Frases
sa pudha passat in carrela brinchitendhe ◊ is angionis funt brinchidendi ◊ custu béciu brínchidat che unu pibitziri ◊ cudhu brínchidat che unu cerbu ◊ càndhero dhi ant giau cussos giogos, su piciochedhu si est postu a brinchidare ◊ candho fustis piciochedhos de deghe o dóighi annos andhaiaus a brinchidare in is muredhos
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
sautiller
Ingresu
to hop about
Ispagnolu
brincar
Italianu
salterellare
Tedescu
hüpfen.
brinchillài, brinchilliài , vrb Definitzione
brincare, istare a brínchidos, a su brinca brinca; si narat fintzes in su sensu de si dha passare chentza male
Sinònimos e contràrios
brinchitare,
cadrabudhai,
sciampitai,
subesciare
Frases
su pipiu brinchillat e giogat che un'angionedhu ◊ su pisci brinchílliat ◊ sa piciochedha… ge brinchílliat: gioghendi in cortili est!◊ s'est ingortu e dhi est incrésciru mera: ita naras, ca dhoi at brinchilliau?!
2.
po s’ora ge seus a bellixedhu, ge brinchillaus!…
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
sautiller
Ingresu
to hop
Ispagnolu
brincar,
retozar
Italianu
saltellare
Tedescu
hüpfen.
cadrabudhài , vrb: cadrampoai,
cadrebudhai,
cadrapudhare,
cardabbudhare,
cradampulare Definitzione
cúrrere, andhare a brínchidos, brinchidare a giogu, po alligria
Sinònimos e contràrios
brinchillai,
cadraminciare,
ischeltiare,
subesciare
/
cadredhai
Tradutziones
Frantzesu
sautiller,
s'ébattre
Ingresu
to hop
Ispagnolu
brincar
Italianu
saltellare,
ruzzare
Tedescu
hüpfen,
herumtollen.