Definitzione Definitzione
Sinònimos e contràrios Sinònimos e contràrios
Maneras de nàrrere Maneras de nàrrere
Frases Frases
Sambenados e Provèrbios Sambenados e Provèrbios
Terminologia iscientìfica Terminologia iscientìfica
Ètimu Ètimu
Tradutziones Tradutziones
étnicos:
cadhuresu | cdh. |
corsicanu | crsn. |
catalanu | ctl. |
catalanu aragonesu | ctl.a |
tedescu | deut. |
inglesu | engl. |
ispagnolu | esp. |
francesu | frn. |
grecu | grc. |
grecu bizantinu | grcb. |
germànicu | grm. |
italianu | itl. |
italianu lígure | itl.l |
italianu lombardu | itl.lm |
italianu napolitanu | itl.n |
italianu piemontesu | itl.p |
italianu sicilianu | itl.s |
latinu | ltn. |
latinu eclesiàsticu | ltne. |
latinu medievale | ltnm. |
malesu, de Malacca | mls. |
púnicu | pnc. |
àrabbu | rbb. |
àrabbu magrebbinu | rbb.m |
sardu | srd. |
sardu antigu | srdn. |
tabbarchinu | tbr. |
tataresu | ttrs. |
generales:
agetivu | agt. |
animales de allevam. | anall. |
animales arestes | anar. |
animales de abba | anb. |
animales raros | anra. |
ainas | ans. |
antigu, antigamente | ant. |
artículu | art. |
astronomia | astr. |
antunnas/codrolinu | atn. |
ausiliàri | aus. |
avérbiu | avb. |
baroniesu | bar. |
Bíbbia | Bb. |
bidha | bdh. |
bufóngiu | bfg. |
boghe de animale | bga. |
benidore | bnd. |
bíngia | bng. |
bestimenta | bst. |
boghe de verbu | bvrb. |
campidanesu | camp. |
calecunu/a | ccn. |
calecuna cosa | ccs. |
cunfronta | cfr. |
chímicu | chm. |
colores | clr. |
cumplementu | cmpl. |
erbas de cundhire | cndh. |
congiuntzione | cng. |
congiuntivu | cong. |
Cuncíliu Plenàriu Srd | CPS |
Canzoni pop. di Sard. | Cps |
cantones populares srd. | cps. |
partes de sa carena | crn. |
cerpiu/bobboi | crp. |
animale croxiu | crx. |
comente si narat | csn. |
calesisiat | css. |
costúmenes | cst. |
contràriu | ctr. |
cunditzionale | cund. |
domo | dmo. |
druches | drc. |
Èsodu | Es. |
Evangélios | Ev. |
fémina | f. |
fantasia (cosas de f.) | fnt. |
frores | frs. |
àrbures de frutuàriu | frt. |
físicu, pertocat sa física | fs. |
Génesi | Gén. |
gerúndiu | ger. |
giogos | ggs. |
imperfetu | imp. |
imperativu | impr. |
indicativu | ind. |
infiniu | inf. |
intransitivu | intrs. |
incurtzadura | intz. |
iscritu | iscr. |
it’est? | its. |
linnas de òpera | lno. |
logudoresu | log. |
laores | lrs. |
mascu | m. |
megabbàiti | Mb. |
móbbile, mobbília | mbl. |
medidas | mds. |
miriagramma | mgr. |
minore/diminutivu | min. |
maladias | mld. |
mànigos | mng. |
massaria | mssr. |
matas/tupas | mt. |
matemàtica | mtc. |
metallos | mtl. |
matas mannas | mtm. |
matas raras | mtr. |
númene fémina | nf. |
númene, nm. mascu | nm. |
númene iscientíficu | nms. |
nara!/pronúncia | nr. |
su naturale | ntl. |
interrogatigu | ntrr. |
Números (Bb.) | Núm. |
nuoresu | nuor. |
òperas antigas | opan. |
persona (grammàtica) | p. |
plurale | pl. |
pane | pne. |
poéticu | poét. |
prus che passau | ppas. |
particípiu passau | pps. |
provérbiu | prb. |
prendhas | prd. |
preide, crésia | prdc. |
prepositzione | prep. |
presente | pres. |
professiones | prf. |
pronúmene | prn. |
pronominale | prnl. |
propositzione | prop. |
pische, pisca | psc. |
piscadore | pscd. |
pastoria | pstr. |
parentella | ptl. |
pigiones | pzn. |
erbas arestes | rba. |
erbas de cura | rbc. |
erbas linnosas | rbl. |
parte de erba, de àrbure | rbr. |
erbrúgios | rbz. |
erbrúgios coltivaos | rbzc. |
riflessivu | rfl. |
armas | rms. |
minutu segundhu | s. |
sabores | sbr. |
is abes | sbs. |
sa die | sdi. |
singulare | sing. |
sonajolos | sjl. |
su logu | slg. |
sambenaos | smb. |
sonalla/sonàgia | snl. |
usàntzias | sntz. |
sessuale | ssl. |
istrégiu | stz. |
tempus cronológicu | tpc. |
tempus metereológicu | tpm. |
transitivu | trns. |
trasportos | trps. |
tessíngiu | ts. |
unu po medas | upm. |
variante/variantes | var. |
verbu | vrb. |
verbale | vrbl. |
genias fe carena | zcrn. |
| |
| |
A./c. S’istedhu * in d-una variante o sinónimu inditat in cale de custos est posta s’etimologia; in s’etimologia narat chi cussa est s’etm. suposta.
abiói 1 , nm Definitzione
erba de abiois, ispígula areste o archimíscia cadhina (o vóina), genia de erba linnosa chi lassat andhare fragu bellu
Sinònimos e contràrios
alchemissa,
erbeule,
comissu,
ispígula,
putzema
Terminologia iscientìfica
rba, rbc, Lavandula stoechas
Tradutziones
Frantzesu
lavande
Ingresu
lavender
Ispagnolu
cantueso
Italianu
stèca,
stècade
Tedescu
Lavendel.
alchemíssa , nf, nm: alchimissa,
alcumissu,
alghemissa,
archemissa,
archimíscia,
archimissa,
archimissu Definitzione
duas genias de erba: a) ambas calidades de s'archimissa, s'areste o archimíscia cadhina (o vóina), genia de erba linnosa chi lassat andhare fragu bellu, e sa prantada, b) erba, frore de Santa Maria o de Santu Zuvanne, genia de erba linnosa, fragosa meda
Sinònimos e contràrios
abioi 1,
comissu,
ispicu,
ispígula,
putzema
/
abbruschiadinu,
alluevogu,
usciadina
Frases
terra de sutzamele e de alchimissas, de arveghes e porcos tentos bene, abbitada da'ómines chi crent in sas promissas! (S.Casu)
Terminologia iscientìfica
rbc, Lavandula latifolia, stoechas; rbl, rbc, Helichrysum italicum
Ètimu
ltn.
arcus + artemisia
Tradutziones
Frantzesu
lavande
Ingresu
lavender
Ispagnolu
cantueso,
siempreviva olorosa,
alhucema
Italianu
stècade
Tedescu
griechischer Lavendel.
ispícu , nm: ispigu,
ispígulu 1,
spicu Definitzione
ambas calidades de s'archimissa, s'areste, abioi (o archimíscia cadhina o vóina, genia de erba linnosa chi lassat andhare fragu bellu), e sa prantada (Lavandula latifolia); in calecunu logu dhu narant a su tzípiri o romasinu
Sinònimos e contràrios
abioi 1,
alchemissa,
comissu,
ispígula,
putzema
Terminologia iscientìfica
rbl, Lavandula latifolia, L. stoechas
Ètimu
ctl.
espic
Tradutziones
Frantzesu
lavande
Ingresu
lavender
Ispagnolu
espliego,
cantueso
Italianu
spigo,
lavanda
Tedescu
gemeiner Lavendel.
ispígula , nf: spígula Definitzione
ambas calidades de s'archimissa, s'areste, o archimíscia cadhina o vóina (genia de erba linnosa chi lassat andhare arrancu bellu), e sa prantada
Sinònimos e contràrios
abioi 1,
alchemissa,
comissu,
ispicu,
putzema
Terminologia iscientìfica
rbl, Lavandula latifolia, L. stoechas
Ètimu
ltn.
spicula
Tradutziones
Frantzesu
lavande
Ingresu
lavender
Ispagnolu
espliego
Italianu
spigo
Tedescu
gemeiner Lavendel.