Definitzione Definitzione
Sinònimos e contràrios Sinònimos e contràrios
Maneras de nàrrere Maneras de nàrrere
Frases Frases
Sambenados e Provèrbios Sambenados e Provèrbios
Terminologia iscientìfica Terminologia iscientìfica
Ètimu Ètimu
Tradutziones Tradutziones
étnicos:
cadhuresu | cdh. |
corsicanu | crsn. |
catalanu | ctl. |
catalanu aragonesu | ctl.a |
tedescu | deut. |
inglesu | engl. |
ispagnolu | esp. |
francesu | frn. |
grecu | grc. |
grecu bizantinu | grcb. |
germànicu | grm. |
italianu | itl. |
italianu lígure | itl.l |
italianu lombardu | itl.lm |
italianu napolitanu | itl.n |
italianu piemontesu | itl.p |
italianu sicilianu | itl.s |
latinu | ltn. |
latinu eclesiàsticu | ltne. |
latinu medievale | ltnm. |
malesu, de Malacca | mls. |
púnicu | pnc. |
àrabbu | rbb. |
àrabbu magrebbinu | rbb.m |
sardu | srd. |
sardu antigu | srdn. |
tabbarchinu | tbr. |
tataresu | ttrs. |
generales:
agetivu | agt. |
animales de allevam. | anall. |
animales arestes | anar. |
animales de abba | anb. |
animales raros | anra. |
ainas | ans. |
antigu, antigamente | ant. |
artículu | art. |
astronomia | astr. |
antunnas/codrolinu | atn. |
ausiliàri | aus. |
avérbiu | avb. |
baroniesu | bar. |
Bíbbia | Bb. |
bidha | bdh. |
bufóngiu | bfg. |
boghe de animale | bga. |
benidore | bnd. |
bíngia | bng. |
bestimenta | bst. |
boghe de verbu | bvrb. |
campidanesu | camp. |
calecunu/a | ccn. |
calecuna cosa | ccs. |
cunfronta | cfr. |
chímicu | chm. |
colores | clr. |
cumplementu | cmpl. |
erbas de cundhire | cndh. |
congiuntzione | cng. |
congiuntivu | cong. |
Cuncíliu Plenàriu Srd | CPS |
Canzoni pop. di Sard. | Cps |
cantones populares srd. | cps. |
partes de sa carena | crn. |
cerpiu/bobboi | crp. |
animale croxiu | crx. |
comente si narat | csn. |
calesisiat | css. |
costúmenes | cst. |
contràriu | ctr. |
cunditzionale | cund. |
domo | dmo. |
druches | drc. |
Èsodu | Es. |
Evangélios | Ev. |
fémina | f. |
fantasia (cosas de f.) | fnt. |
frores | frs. |
àrbures de frutuàriu | frt. |
físicu, pertocat sa física | fs. |
Génesi | Gén. |
gerúndiu | ger. |
giogos | ggs. |
imperfetu | imp. |
imperativu | impr. |
indicativu | ind. |
infiniu | inf. |
intransitivu | intrs. |
incurtzadura | intz. |
iscritu | iscr. |
it’est? | its. |
linnas de òpera | lno. |
logudoresu | log. |
laores | lrs. |
mascu | m. |
megabbàiti | Mb. |
móbbile, mobbília | mbl. |
medidas | mds. |
miriagramma | mgr. |
minore/diminutivu | min. |
maladias | mld. |
mànigos | mng. |
massaria | mssr. |
matas/tupas | mt. |
matemàtica | mtc. |
metallos | mtl. |
matas mannas | mtm. |
matas raras | mtr. |
númene fémina | nf. |
númene, nm. mascu | nm. |
númene iscientíficu | nms. |
nara!/pronúncia | nr. |
su naturale | ntl. |
interrogatigu | ntrr. |
Números (Bb.) | Núm. |
nuoresu | nuor. |
òperas antigas | opan. |
persona (grammàtica) | p. |
plurale | pl. |
pane | pne. |
poéticu | poét. |
prus che passau | ppas. |
particípiu passau | pps. |
provérbiu | prb. |
prendhas | prd. |
preide, crésia | prdc. |
prepositzione | prep. |
presente | pres. |
professiones | prf. |
pronúmene | prn. |
pronominale | prnl. |
propositzione | prop. |
pische, pisca | psc. |
piscadore | pscd. |
pastoria | pstr. |
parentella | ptl. |
pigiones | pzn. |
erbas arestes | rba. |
erbas de cura | rbc. |
erbas linnosas | rbl. |
parte de erba, de àrbure | rbr. |
erbrúgios | rbz. |
erbrúgios coltivaos | rbzc. |
riflessivu | rfl. |
armas | rms. |
minutu segundhu | s. |
sabores | sbr. |
is abes | sbs. |
sa die | sdi. |
singulare | sing. |
sonajolos | sjl. |
su logu | slg. |
sambenaos | smb. |
sonalla/sonàgia | snl. |
usàntzias | sntz. |
sessuale | ssl. |
istrégiu | stz. |
tempus cronológicu | tpc. |
tempus metereológicu | tpm. |
transitivu | trns. |
trasportos | trps. |
tessíngiu | ts. |
unu po medas | upm. |
variante/variantes | var. |
verbu | vrb. |
verbale | vrbl. |
genias fe carena | zcrn. |
| |
| |
A./c. S’istedhu * in d-una variante o sinónimu inditat in cale de custos est posta s’etimologia; in s’etimologia narat chi cussa est s’etm. suposta.
arréxini 2 , nm, nf: arríghina,
arríghini,
arrígini,
arrixi,
arríxini,
errígina,
réxini 2 Definitzione
bobboitedhu minudu, laditu, in colore de castàngia, chi ponet a is animales e dhis suspit su sàmbene: candho creschet e si tzatzat paret unu pibionedhu in colore de chinisu e si narat cradenanca, cadanca: est perigulosu ca si si atacat a su cristianu dhi podet pònnere infetu grave
Sinònimos e contràrios
erichina*,
cadanca,
ferríchina,
tzeca
Terminologia iscientìfica
crp, ixodes ricinus, haemaphysalis punctata, h. sulcata, rhipicephalus sanguineus, r. bursa
Tradutziones
Frantzesu
tique
Ingresu
tick
Ispagnolu
garrapata
Italianu
zécca canina
Tedescu
Holzbock.
cadànca , nf: cadenàcia,
cadenalca,
cadenanca,
cadenància,
cadinància,
cadranaca,
cadrananca,
cadranca,
cadrenanca,
caranca,
cardanca,
catranaca,
catranache,
cradananca,
cradenanca,
garanca Definitzione
genia de bobboi cantu a unu granu de pisu piticu, in colore de chinisu, est s'errighina etotu ma créschia, manna e prena de sàmbene (atacat meda a is brebès, a is canes); nau de unu, chi est malu a iscabbúllere (de su chistionu, de su pedire)/ sa c. de is crabas = haemaphysalis punctata e h. sulcata; sa c. de is procus = dermacentor marginatus; sa c. de canis e bòis = rhipicephalus sanguineus e r. bursa; sa c. de bois e cuadhus = boophilus calcaratus; sa c. de vàrius mammíferus e de s'ómini = ixodes ricinus; sa c. de is tzurrundedhus = ixodes vespertilionis; àteras cardancas: hyalomma marginatum e h. mauritanicum, de vàrius mammíferus / afracaisí che c. = atacàresi che irríghina, a tropu, de irfrutuare o istrobbare s'àteru
Sinònimos e contràrios
arighina,
arréxini 2,
tzeca
/
càncala
Frases
in beranu e in istiu sa cradenanca ponet meda a sos canes e a sas berbeghes ◊ sas corrogas si ponent subra de sas berbeghes e che lis tenent sa cradenanca
2.
est atacadu che cadenància ◊ un'orixedha dhu portu avatu, apicigau parit una caranca! ◊ cussa si nci atacat che cadanca in dónnia logu!
Terminologia iscientìfica
crp, ixodes ricinus, haemaphysalis punctata, h. sulcata, rhipicephalus sanguineus, r. bursa
Tradutziones
Frantzesu
tique
Ingresu
tick
Ispagnolu
garrapata
Italianu
zécca
Tedescu
Zecke.
erichína , nf, nm: arighina,
erighina,
eríghina,
eríghine,
errichina,
errighina,
oríghina,
ríghina Definitzione
bobboedhu minudu, laditu, in colore de castàngia, chi ponet a is animales e dhis suspit su sàmbene: candho creschet e si tzatzat faet cantu a unu granu de moriscu in colore de chinisu e si narat cradenanca
Sinònimos e contràrios
arréxini 2,
cadanca,
ferríchina,
tzeca
Frases
ite sàmbene sutzat a unu trau unu muschitu chin un'erighina?! (Sotgiu)
Terminologia iscientìfica
crp, ixodes ricinus, haemaphysalis punctata, h. sulcata, rhipicephalus sanguineus, r. bursa
Ètimu
ltn.
ricinus
Tradutziones
Frantzesu
tique
Ingresu
tick
Ispagnolu
garrapata
Italianu
zécca
Tedescu
Zecke,
Holzbock.