arresciòni , nm: arriscioni,
arrintzone,
arritzone,
arritzoni,
arruscioni,
arrutzoni,
erriscioni*,
ritzone Definitzione
arritzoni de mata, de terra, de sicu, genia de animaledhu chi si faet sa tana in terra o in buidos de mata, essit solu a denote, portat sa pedhe totu ispinas (foras de sa bentre) e candho dhu tocant si faet a bòcia totu ispinosa a dónnia bandha; genia de animaledhu de mare, tundhu, piticu de sete o oto centímetros, a ispinas longas a dónnia bandha (arritzoni de mari o de tríscia); su primu corgiolu de sa castàngia, totu a ispinas longas; nau in cobertantza, su sutabbídhiu de sa fémina / is partis de un'a. de mari: scroxu, ispina, buca, títulas (oos, solu de s'a. fémina), sidhus (genia de bentosas)
Sinònimos e contràrios
eritu*,
ischissone
/
tzinnea,
tzintzinu
Maneras de nàrrere
csn:
intrada de leoni e bessida de arritzoni = fatura de chie si paret de chèrrere o de poder fàghere meda e agabbat a birgonza o no faghet nudha; is arritzonis (de mari) iscolant = perdent sos oos, che lis essint irfatos a brou
Frases
dhoi at lèpuris, conillus e arruscionis ◊ portat is pilus círdinus coment'e un'arruscioni
Terminologia iscientìfica
anra, erinaceus aeuropeus italicus; anb, arbacia pustulosa, paracentrotus lividus, echinus acutus, e. melo, sphaerechinus granularis; rbr
Tradutziones
Frantzesu
hérisson,
hérisson de mer
Ingresu
hedgehog
Ispagnolu
erizo
Italianu
rìccio,
rìccio di mare
Tedescu
Igel,
Seeigel.
erítu , nm: aritu,
eritzu,
iritu,
oritu,
ritu 1 Definitzione
genia de animale cun sa pedhe totu ispinas (arritzone de mata); genia de animale de mare, tundhu e deasi etotu a ispinas longas a dónnia parte (arritzone de mare); su primu corgiolu de sa castàngia / fàghere che a s'eritu a sa colora = púnghere, irbrunchiare a chie si leat tropu cunfiàntzia
Sinònimos e contràrios
arrescioni,
ischissone
Frases
si allórumat coment'e unu eritu
Sambenados e Provèrbios
smb:
Erittu
Terminologia iscientìfica
anra, erinaceus aeuropeus italicus
Ètimu
ltn.
ericius
Tradutziones
Frantzesu
hérisson
Ingresu
urchin
Ispagnolu
erizo
Italianu
rìccio 1
Tedescu
Igel,
Seeigel.
ischissòne , nm: iscriscione,
iscrissone,
isgrissone,
scriscioni Definitzione
sa primu corgiolu de sa castàngia, a fora, totu ispina; genia de animale cun sa pedhe totu ispina a dónnia bandha, tundhu tundhu candho si allòmborat timendho
Sinònimos e contràrios
acrissone,
arone,
cocotu,
cuscusone 2,
erghisone,
griscione,
gurgudhu,
ispunzola 1,
raga
/
aritu,
arrescioni
Frases
su bentu ndhe iscudet s'ischissone ◊ una die ti apo bidu castagnendhe: cun manu lestra collias s'iscrissone ◊ s'ischissone ocanno est calannonne chena èssere lómpia sa castagna
2.
in conca pro ti rèndhere atraente giughes un'ischissone apena abbertu!…
Terminologia iscientìfica
rbr; anra, erinaceus aeuropeus var. italicus
Tradutziones
Frantzesu
bogue
Ingresu
chesnut husk
Ispagnolu
erizo
Italianu
rìccio della castagna,
rìccio
Tedescu
Kastanienigel,
Igel.
ràga , nf Definitzione
su corgiolu ispinosu de sa castàngia e fintzes sa cogòcia de su landhe; a logos est sa fògia de sa canna (fintzes de su trigu), po cantu imbodhigat su cambu
Sinònimos e contràrios
arone,
cugudha,
gurgudhu,
ischissone,
ispunzola 1
/
aterga
Sambenados e Provèrbios
smb:
Raga, Ragas
Terminologia iscientìfica
rbr
Tradutziones
Frantzesu
bogue
Ingresu
chesnut husk
Ispagnolu
erizo
Italianu
rìccio
Tedescu
Kastanienigel,
Fruchtbecher,
Cupula.
tzintzínu , nm Definitzione
arritzone de mare, genia de animaledhu tundhu, a ispinas longas a dónnia parte: de sa calidade fémina si papant is oos, chi si agatant aintru a bisura de silibbas de aràngiu (fintzes de matessi colore) ma meda prus piticas mancu su tanti de unu cocerinu / is partis de unu tz.: scroxu, ispina, buca, títulas (ous), sidhus (genia de bentosas)
Sinònimos e contràrios
tzinnea
Terminologia iscientìfica
anb, arbacia pustulosa, paracentrotus lividus, echinus acutus, e. melo, sphaerechinus granularis
Ètimu
itl.l.
zinzino
Tradutziones
Frantzesu
oursin
Ingresu
sea urchin
Ispagnolu
erizo de mar
Italianu
rìccio di mare
Tedescu
Seeigel.