Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

cherbèdhos , nm pl: ciorbedhus Definitzione sa parte de sa cara prus in artu, in pitzu de is chígios Sinònimos e contràrios chervedhale Frases fit sinnàndhesi in cherbedhos, in buca e in coro ◊ ses brutu in cherbedhos: bae a ti samunare! ◊ comente est rutu at fertu sos cherbedhos a su muru Terminologia iscientìfica crn Tradutziones Frantzesu front Ingresu forehead Ispagnolu frente Italianu frónte Tedescu Stirn.

chervedhàle , nm Definitzione sa parte de sa cara apitzu de is chígios Sinònimos e contràrios chelvedhidura, cherbedhos Terminologia iscientìfica crn Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu front Ingresu forehead Ispagnolu frente Italianu frónte Tedescu Stirn.

frònte , nf, nm: fronti, frontu, frunte Definitzione sa parte de ananti de sa conca tra is ogos e is pilos de pitzu o crebedhos de ananti (s'ossu = tàula de su crebedhu); (solu nm.) logu inue, in is gherras, si benint apare is sordaos de is partes contràrias Sinònimos e contràrios face, fròntene Maneras de nàrrere csn: parare fronte, pònnere frontu = pigai una dificurtadi cun coràgiu, sentza de timi; tènniri fronti = tènnere atza, bogare sa cara; fai fronti a ccn. = andhàreli in contràriu Frases a dhu castiai a su fronti e a is cucas est lintu e pintu su babbu ◊ su béciu portat su fronti frunziu ◊ giughet su bonete in conca faladu apenas in sa fronte 2. is bardaneris isparant de asegus de una rochita che is soldados in su fronte ◊ is piciocos ci furint andhaos a su fronte ndhe ant batiu novas ci faent cumprendhe ca esistit peri un'àteru mundhu ◊ tocat a pònnere frontu a sas dificurtades 3. isse parat fronte a bentos e traschias ◊ sa mama l'ammaniaiat a parare frunte a sos istragos de sa vida Sambenados e Provèrbios prb: chini tenit fronti tenit parti Terminologia iscientìfica crn. Ètimu ltn. fronte(m) Tradutziones Frantzesu front Ingresu forehead Ispagnolu frente Italianu frónte Tedescu Stirn, Front.

ràglia , nf: ralla, ràllia Definitzione sa línia de su fronte de unu trebballu chi si faet a tenta (e po su prus in medas), mescamente marrandho, iscavandho, messandho, arregollindho olia o àteru, e fintzes oru de trèmene; fintzes gente o animales a meda chi andhant totus impare a costau s'unu de s'àteru; oru de calecuna cosa Sinònimos e contràrios tenta / barbacana Maneras de nàrrere csn: bogare ràllia = fàchere barbacana, marrai sa terra a fundu meda e totuganta (pruscatotu po pònniri bíngia); andhare o fàghere a ràllia = a tenta, leare totu pínnigu; sa ralla de su palu = su tretu de aundi partit una currera e aundi si depit lòmpiri; lòmpere a sa ràglia = (fintzas) lòmpere a s'iscopu, a sa fine de una cosa; torrare a sa ralla = a su comintzu; avb. a ràglia = carchi borta, raramente; fàmine a ràglia = a sintzu, a chitu, a meda Frases at bogadu a ralla su cunzadu e l'at fatu a ortu ◊ sos messadores sunt in sa ràglia ◊ l'ant leadu a ràglia a ràglia, su tribàgliu ◊ s'olia, collindhe, la zughiant a ràllia ◊ esside a frimmare sas ràglias de su fogu! ◊ canno los fint iscapanne, sos pitzinnos, pro cúrrere su palu, carcunu at zumpau sa ràglia prima de sos àteros ◊ chin su cadhu ingrilladu a sa ralla de su palu est arribbadu primu isse 2. isbarritzada e mundhada s'arzola, b'isterriant sas mannas e una ràglia de calarinas atelaiat a drotighinu s'apetigu de su laore 3. s'isballiamos torramos a sa ralla! Ètimu ctl. ralla Tradutziones Frantzesu front d'attaque Ingresu work front Ispagnolu frente Italianu frónte, lìnea di attacco di un lavóro Tedescu Front.