acabbàda , nf: acabbara,
agabbada,
agabbata Definitzione
su acabbare, s'acabbu de una cosa, finitia de unu tempus, de sa vida / a. de coja = sa prima presentada, candho su babbu e sa mama de s'ómine andhant sa prima borta a domo de sa fémina
Sinònimos e contràrios
acabbamentu,
acabbu,
fine,
finida,
finitia,
últimu
| ctr.
comintzu
Frases
sa gana de trabballai chi tenint no est meda, tanti a s'acabbara de su mesi su dinai currit su própiu! ◊ a s'acabbada de sa messa su meri fait festa
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
fin,
euthanasie
Ingresu
end,
euthanasia
Ispagnolu
fin,
eutanasia
Italianu
fine,
eutanasía
Tedescu
Ende,
leichter Tod.
colizòne , nm: corigioni,
corizone,
curizone Definitzione
sa parte prus méngius de su linu, sa chi tessent a tela, a pannos, a lentzolos, e fintzes sa parte prus bona de sa lana; su coro, is fogighedhas prus modhes de erbas acupadas (latuca, càule), fintzes su nasedhu, sa parte de mesu ue su frutuàriu (es. pira, mela e àteru) portat su sèmene / su corizone de s'ijerru = su grofu de s'ierru
Sinònimos e contràrios
coramedhu
/
cdh. curicioni
Frases
su corizone si trataiat pro su tessinzu a telarzu de sas telas fines
Terminologia iscientìfica
rbr
Ètimu
ltn.
carilione(m).
Tradutziones
Frantzesu
partie fine du lin
Ingresu
fine part of linen
Ispagnolu
parte sutil del lino
Italianu
parte fine del lino
Tedescu
feiner Teil des Leinens.
fíne , nf, nm: fini,
finis Definitzione
tretu o tempus chi acabbat ccn. cosa o chistione, s'úrtima parte de calecuna cosa e, in is cantadas, sa serrada de s'argumentu
Sinònimos e contràrios
acabbada,
acabbu,
finitia,
últimu
| ctr.
comintzu
Maneras de nàrrere
csn:
fai malu fini = fine mala, andhare male; fàghere fine de una cosa = acabbai de fai ccn. cosa, acoitai fendi sa cosa; no tènniri fini de…= no ndhe fàghere fine de…, istentare tropu faghindhe; a fine e a candho = apustis de tanti, a su fini; in finis = po acabbai, pro la serrare (sa chistione); fini serrau = in is cantadas campidanesas, su significau cuau asuta de metàfora chi su cantadore chi aperit sa cantada dichiarat in su coberimentu e fait s'argumentu de totu sa gara
Frases
cussu at fatu fine mala, ca fit de malos pes! ◊ finis fato, donosa, a sa cantone però no fato finis a s'amore ◊ est abbarradu ischidadu fintzas a sa fine ◊ bonos printzípios e mezus fines! ◊ custa cosa forte no tenet mai fine
2.
azúalu tue ca cussu irmasionadu no ndhe faghet fine! ◊ su giòvunu si fiat dromiu e no teniat fini de si nd'iscidai
3.
ant fatu sa cantada a fini serrau (o cobertu)
Sambenados e Provèrbios
smb:
Fine, Fini
/
prb:
su fàere bene non tenet mai fine
Ètimu
ltn.
fine(m)
Tradutziones
Frantzesu
fin
Ingresu
end
Ispagnolu
fin
Italianu
fine
Tedescu
Ende,
Schluß.
finitía, finitías , nf Definitzione
prus che àteru, s'úrtimu tempus de calecuna sumana, ma fintzes s'úrtima parte, comente acabbat unu logu, o cosa chi ispàciat, finendho / batire una cosa a f. = acabbai de dha fai
Sinònimos e contràrios
acabbada,
acabbu,
fine
| ctr.
comintzu,
inghitzu
Frases
s'ànima giughent niedha che moro sentza pensare chi sa vida insoro benit a sa segura finitia (A.Casula)◊ a finitia de su cuncursu unu at cantadu sa poesia sua ◊ dies, chidas e istajones tenent finitia ◊ mancu su cane faghet finitia goi! ◊ parimus a finitias de su mundhu ◊ batide a finitia su messonzu!
2.
comintzaiat in finitia de cussa galleria
Tradutziones
Frantzesu
fin,
conclusion
Ingresu
end,
conclusion
Ispagnolu
fin,
conclusión
Italianu
fine,
conclusióne
Tedescu
Ende,
Schluß,
Abschluß.
iscópu , nm Definitzione
puntu, cosa, arresurtau a ue si bolet lòmpere, ma fintzes solu motivu / fàghere una cosa cun i. = cun àteru iscopu, cun iscopu diferente de su chi si paret o chi si narat (itl. secóndo fine)
Sinònimos e contràrios
idea,
intessione
Frases
no cumprendu po cali iscopu fais finta ca no cumprendis! ◊ sa vida est disgrasciada si no bi at iscopu de la vívere (Grolle)◊ is fígios no ant cumpréndiu s'iscopu de sa passillada de su babbu a domo de su majàrgiu ◊ pro sas dies chi campat, unu si proponet de sighire un’iscopu, unu dissignu
Tradutziones
Frantzesu
but
Ingresu
aim
Ispagnolu
finalidad
Italianu
scòpo,
fine
Tedescu
Zweck.
iscribarzadúra , nf Sinònimos e contràrios
chivarzu
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
repasse
Ingresu
fine bran
Ispagnolu
moyuelo,
rollón
Italianu
cruschèllo fine
Tedescu
Kleienmehl.