Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

coronèta , nf: coronita, curunita Definitzione genia de petonadura de is féminas Sinònimos e contràrios cacariolu, cocoiledhu, concajoni, cucajone, cucale, cuchedha, cucurinu, picioce Frases bestiat sempri de niedhu, a mantellita o a guefa, a velu sempri calau ma apuntau cun s'agulla a sa coronita Ètimu ctl. coroneta Tradutziones Frantzesu chignon Ingresu chignon Ispagnolu tipo de peinado Italianu tignóne dei capélli della dònna Tedescu Haarkranz.

cotogliàna , nf: cotoliana Definitzione fémina àbbile chi a pagamentu andhat a is domos angenas a fàere sa cota de su pane po is àteros Sinònimos e contràrios cochidora Frases sa cotogliana giuchet sa funnedha totu impodhinata Terminologia iscientìfica prf Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu femme experte dans la cuisson du pain Ingresu woman skillful in cooking bread Ispagnolu mujer que sabe cocer el pan Italianu dònna espèrta nella cottura del pane Tedescu geschickte Bäckerin.

cucuriòla , nf Definitzione fémina conchilébia, pagu séria Sinònimos e contràrios currijola, durundella Frases primma li at dadu su coro, a cudhu, e poi si est fata cucuriola! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu femme frivole Ingresu frivolous woman Ispagnolu mujer frívola Italianu dònna frìvola Tedescu eitle Frau.

cúnnu , nm Definitzione sa natura de sa fémina: in cobertantza tenet àteros númenes meda / min. cunnitu Sinònimos e contràrios atetu 1, bernardu, brodho, budhudhu, cannaulva, nicu, pilicarju, pillitu, piricochedhu, piricocu, porposeo, tzunnu Maneras de nàrrere csn: cunni calda = culigalda (itl. metromania), disizu forte chi sa fémina tenet de ómine; cunni astrinta = zenia de difetu a sa natura (itl. elitrostenósi); cunnu de mari = itl. attìnia róssa; cunnu rassu = zenia de erba, sòciri, culurassu Frases tirat prus unu pilu de cunnu chi no duos giuos… Terminologia iscientìfica crn, ssl Ètimu ltn. cunnus Tradutziones Frantzesu vagin, vulve Ingresu vagina Ispagnolu vagina (coño, volgare) Italianu pudènda della dònna, vagina, vulva Tedescu Scheide, Vulva.

dòna , nf: donna Definitzione títulu chi si giaiat a sa mama e a sa pobidha de is Giuighes sardos, apustis a is féminas de is famíglias nóbbiles: s'impreat fintzes coment'e númene de arrespetu po personas mannas, parentes: donna manna (ajaja), donna socra (sogra)/ donna sogra = onnasogra, sa mama de su maridu pro sa muzere, sa mama de sa muzere pro su maridu; dona ’e muru = buchemeli, annaemele, can’e linna; pira ’e d. = calidade de pira Frases Donna Leonora de Arborea at guvernadu sa Sardinna apustis de sa morte de su frade Ugone 2. cussas tancas fint de Dona Vera ◊ donna Maria est filla de unu grandu conti ◊ donna Pepina cugútzula si cratzat e s'iscrutzat e bandat a Castedhu iscrutza e a capedhu 3. una pira ’e donna mi ant dadu a manigare… Ètimu ltn. domina Tradutziones Frantzesu Donna, Madame Ingresu woman, lady, mrs Ispagnolu doña Italianu Dònna, signóra Tedescu Donna, Frau.

fémina , nf, agt: fémmia, fémmina Definitzione nau mescamente de sa genia umana, s'organísimu chi prus isvilupat s’aparatu adatu po arrecire e ingendrare s'óvulu, fàere crèschere su fedu e afigiare; si narat mescamente in su sensu de persona fémina e fintzes de pobidha; nau pentzandho a ómine cojuau, sa pobidha; títulu de arrespetu chi si giaet prus che àteru a fémina chi no si connoschet o chi no s'ischit chie est; de duas cosas chi s'intrant apare, sa chi portat un'istampighedhu po intrare s'àtera (su mascu)/ erba de féminas = iparra (Capsella bursa pastoris) Sinònimos e contràrios mulleri, pobidha / femininu | ctr. ómine / mascru / maridu, pobidhu Maneras de nàrrere csn: f. afainada, fata, bagadia, cojada, bella, lègia, fainera; f. istrobbada = chi zughet su mese; f. primarza, primajola = chi at tentu fedu sa prima borta; f. istrumada = chi s'est istrumada, ndhe at pérdiu su fedu; f. andhada e bénnida, f. mala = fémina imbitzada a ómines; dimandhare f. = chèrrere a muzere; anzone, batu, àinu f. = si narat de totu sos númenes chi no tenent númene diferente de su mascru; sere a cadhu a sa moda de sas féminas = cun is cambas a una parti; sa f. est bennia in ou (nadu de zòvana creschindhe)= at comintzadu a li bènnere su mese, comintzat a èssere a tretu de fizolare Frases dh'eis a crei cras su chi fadeus nosu féminas!…◊ sa fémina in malíscia contat nudha: niunu mi lu podet dennegare (Pulina)◊ finas a oe sa fémina est restada che iscrau ◊ cussu picioconi, chi no donat cura, is féminas dhu torrant a s'ossu 2. che tenzo sa fémina foraidha e cheret chi mi arranze a sa sola, oe 3. bona fémina, de ue sezis? ◊ fémina, ite cheres? ◊ o cudha fémina, mighi in cue no b'istat neune! 4. bi at zuncu mascru e zuncu fémina, fiore mascru e fiore fémina ◊ custu est unu lèpuri fémina ◊ custos teniant unu fizu màsciu e una fiza fémina ◊ si piscant is arritzonis fémina ca portant is ous 5. e torra ancora gastos e ispassos, pranzos rebbotas e lussos e galas, abbusos e burrúscios e fragassos, malos cumpanzos e féminas malas (P.Casu) Sambenados e Provèrbios prb: fémina chene busciaca, fémina mesu maca ◊ fémina neada fémina pretziada ◊ iscuru a s'ómine chi narat segretos a fémina ◊ sa malíscia de sa fémina superat totu sas àteras Ètimu ltn. femina Tradutziones Frantzesu femme Ingresu woman Ispagnolu mujer, hembra, femenino Italianu dònna, fémmina, femminile Tedescu Weib, Frau, weiblich.

fraghíssa , nf: praghissa Definitzione fémina chi at pérdiu su fedu Tradutziones Frantzesu femme qui a avorté Ingresu woman who has had a miscarriage Ispagnolu malparida Italianu dònna che ha abortito Tedescu Frau, die einen Abort hatte.

«« Torra a chircare