conziminàre , vrb: aconziminare,
cungiminai,
cungimminai,
cunziminai Definitzione
cuncordare, aprontare, pònnere a postu, intrare apare cosas
Sinònimos e contràrios
codrimingiai,
cuncodrai,
cuntzebire,
ingrauciare,
ordimignare,
ziminare
| ctr.
isconsiminzare
Frases
coces, fressadas, lentolos e iscacos tocaiat a nois a los conziminare ◊ fraghigendi is arrastus cungímminat is trastus ◊ ocannu sa cummédia dh'at bófia cungiminai ammarolla cussu ◊ a mi ndi furai a filla mia a tres oras de noti chini dhu podiat cunziminai?! ◊ is tzeracus boliant papai petza e ant cunziminau de bocí una mallora
Ètimu
ctl.
conjuminar
Tradutziones
Frantzesu
combiner
Ingresu
to combine,
to compose
Ispagnolu
combinar,
arreglar
Italianu
combinare,
compórre
Tedescu
zusammenstellen.
cumpòniri, cumpònnere, cumpònni, cumpònniri , vrb Definitzione
unire, pònnere impare partes diferentes chi serbint a unu matessi iscopu, a fàere una matessi cosa, fintzes assentare sa linna faendhodha a fasches; pònnere bene o agiustare su bestimentu in dossu, pònnere apostu sa cosa in su logu, in domo: nau de sa persona, fintzes àere unu cumportamentu coment'e chi siat totu apostu, fintzes po finta; pònnere paghes, pònnere de acórdiu duas o àteras personas; adatare e migliorare, giare unu bellu gustu (foedhandho de papares)
Sinònimos e contràrios
campaniare 1
/
allaputzai,
chinchinnare,
cuncodrai,
mudai
| ctr.
scuncordai
Frases
in mesu a tantas modas cumponia s'istória de custa vida mia ◊ sa prucissioni cumentzat a si cumponni ◊ no connosco a fundhu sas cosas chi cumponent custu mundhu ◊ totugantos, sos cundhimentos, cumponent su mànigu
2.
fit isse chi cumponiat sas brigas, sos malumores chi iscontzaiant sas famílias ◊ su chi faghent sos macos lu devent cumpònnere sos sàbios ◊ fut un'ómine sàbiu chi sa zente giamaiat candho bi aiat de cumpònnere pretos ◊ mellus a si cumpònniri chi no a curiai! ◊ andhaiat a s'aposentu de su fizu e torraiat a cumpònnere sos trastes suos ◊ da fit in chirca de binu, Pedru… però deviat cumpònnere!
3.
a su minestrone li cheret sa pilarda de pumata ca lu cumponet ◊ de carena fit leza e no la cumponiat sa bestimenta
Sambenados e Provèrbios
prb:
richesa cumponet fintzas machine ◊ sos bestires cumponent finas s'àinu
Ètimu
ltn.
cumponere
Tradutziones
Frantzesu
composer,
réconcilier
Ingresu
to settle
Ispagnolu
componer
Italianu
compórre,
pacificare
Tedescu
schlichten.
cuncodrài , vrb: cuncoldare,
cuncoldiare,
cuncordai,
cuncordare,
cuncordiare Definitzione
pònnere de acórdiu, èssere o andhare de acórdiu, àere o èssere in is matessi ideas s’unu cun s’àteru; su si aprontare, o preparare a una cosa de una manera chi potzat andhare bene po calecunu bisóngiu, a fàere una faina, po essire, fàere bella figura o àteru / cuncordai su santu = pònnere a postu, ammanitzare su santu pro sa festa
Sinònimos e contràrios
acodrare,
adatai,
apariciai,
armudiai,
codrimingiài,
cumbinare,
cumbínchere,
cumpòniri,
cunsertare,
cuntratare,
incabizonare,
oldinzare
/
allaputzai,
allepuritzare,
chinchinnare,
mudai
| ctr.
iscunsertare,
scuncodrai
Frases
si cuncordamus in su prétziu, mi la còmporo deo cussa domo ◊ si maridu e muzere no cuncordant apare comente faghent a contivizare sa famíllia? ◊ is duas sorris biviant in sa própiu intrada ma non cuncodrànt ◊ po cantai tocat a cuncordai su sonu de is boxis ◊ a isse no che lu cuncordas, no, a su chi cheres tue!
2.
cuncodrai sa mesa po prandi ◊ at cuncordau po nci essiri a su sartu ◊ aiat cuncordiadu unu bellu faellardu ◊ cuncordadí un'iscala po artziai a ingunis ◊ cuncordadha tui una màchina cument'e cussa!
3.
a Bidhegrésia dh'ant tzerriada de aici po cussu biaxu de bellas crésias chi dha cuncordant ◊ ita bandera de corrus chi ti ant a cuncordai!…◊ si cuncordat bèni e nci essit a giru
Sambenados e Provèrbios
prb:
in s'interi chi sa bella si cuncordat, sa lègia si est giai cojada
Ètimu
itl.
Tradutziones
Frantzesu
s'accorder
Ingresu
to agree on
Ispagnolu
ponerse de acuerdo,
concordar
Italianu
concordare,
compórre,
configurare
Tedescu
vereinbaren,
zusammensetzen.
cunsertàre , vrb: acussertare,
cuntzertai,
cuntzertare,
cussertare Definitzione
pònnere in cussertu, in órdine
Sinònimos e contràrios
agiustai cuncodrai
| ctr.
iscunsertare
Frases
si fit pesau unu "porcu de abba" chi aiat bortau de ladus totu sa badhe, ma chin su tempus su padente si fit torrau a cussertare
2.
fit una imbreachera màstrina cussertata in su tzilleri
Ètimu
ctl., spn.
Tradutziones
Frantzesu
arranger
Ingresu
to compose,
to repair
Ispagnolu
concertar
Italianu
compórre,
aggiustare
Tedescu
zurechtlegen.