aèra , nf, nm: (fintzes àera) àeri, àghera, àira, àiri, ari 2, ària Definitzione ammesturu de gasos chi cumponent s'atomosfera totu a inghíriu de sa Terra, fatu pruschetotu de azotu (a giru de su 76%) e de ossígenu (unu 23%), fintzes gasos raros e anidride carbónica: candho est in movimentu dha naraus bentu, currente, frina; si narat fintzes cun s'idea de logu, su chi si biet in artu, castiandho fache a foras de sa Terra (e deosi fintzes solu su chi si biet fora de sa Terra, es. s’a. istedhada); nau pl., is nues; su chi paret unu castiandhodhu in cara, pruschetotu po su chi tenet de assimbígiu a un'àteru / a/c. po su gasu chi si respirat si narat agiummai solu ària; min. aeredha, aerita = bentighedhu Sinònimos e contràrios bentu / celu / nue / aerada, aeru, aerzu Maneras de nàrrere csn: leare o pigai ària = essire a logu abbertu, ue bi est currindhe aera; aera colada = currente de ària; ària morta = in logu serradu, ària pòvera meda de ossígenu; is aris = sas nues; ari inturriada, aera muda = aera annuada meda; ari boiratza = aera cun pagas nues artas; ari crobeta = aera annuada, cuguzada, àiris ingruius; aera frimma = aera annuada, ma séria; aeras móvidas = aera totu nues andhendhe; aeras frisciadas = chi no bi cheret pròere mancu annuada, tempus de assutore; ari bella = aera neta; aeras bassas = nues bassas; colore de aera = asulu; corpu de aera (mescamente a s'ogru)= corpu de bentu chi agghejat s'ogru o chi noghet a su saludu; betàrendhe sas aeras = pròiri a meda de fai dannu; sa bortaedie est perdindhe aeras = est irmurinendhe, iscurighendhe; èssere che faladu de sas aeras = no ischire mancu ite l'at capitadu, no cumprèndhere nudha coment'e candho unu est pesendhe de maladia; fuedhai a s'ària = faedhare chentza fundhóriu; tèniri ària bella = pàrrere bellu, èssere bellu de bisura; donai o ghetai ària a unu (nau de genti) = assemizare a unu; connòschere a unu a s'aera = a sa bisura (ca si assimbillat a is àterus de sa famíllia); leare s'ària a unu (a una domo) = impedumàreli sa vista, fàghereli àtera domo in dainanti de no poder bídere atesu Frases est conca a sa bentana apitu de una sisia de àghera ◊ respiramus s'aera ◊ no est tirandhe prus aeredha ◊ su bentu àntziat e falat sa foza in s'àghera ◊ at leadu colpu de aera essendhe de su caldu a su fritu ◊ a su sole de s'istiu s'aera paret ballendhe ◊ inoghe che at friscura ca ch'est currindhe aera ◊ s'ària morta in miniera nd'istudàt fintzas sa luxi 2. s'aera ammontat totu su Pianeta ◊ is àrias funt annurradas ◊ s'aera podet èssere annuada, neta, séria, frita, muda, crucuriosa, abbudhada, istedhada, berbegada ◊ est pruendi e is àrias no portant ogu de iscampiai ◊ immoi est giai duus annus chi no iscapant àcua is àiris ◊ aeras frisciadas: annuat ma no proet! ◊ s'aera est torrendhe a barriare: istimmei chi proet! ◊ est essiu su soli e at fatu isparessi is àiris iscuriosus e ingruius 3. dhi ghetas un'ària, a cussu ◊ ndh'at un'àera de su babbu 4. candho liu apo nau, issos che sunt falaos che dae s'àghera, ma apustis si ndhe sunt cuntentaos ◊ sas cantones de como parent irfumentos de majarza pro zente chi at imbertu ària mala! ◊ masedu e atontadu che anzone, mi paria faladu dae s'aera! Sambenados e Provèrbios smb: Airi, Ari Ètimu ltn. aera Tradutziones Frantzesu air Ingresu air Ispagnolu aire, bóveda celeste Italianu ària, vòlta celèste Tedescu Luft, Himmelsgewölbe.

blàu, blàvu , agt: brabu, brau Definitzione genia de colore, prus che àteru asulu cotu Sinònimos e contràrios biaitu, bleu, bronetinu, coloricheli, méschinu Sambenados e Provèrbios smb: Brau Terminologia iscientìfica clr Ètimu ctl. blau Tradutziones Frantzesu bleu bleu clair (ciel) Ingresu sky blue Ispagnolu azul celeste Italianu azzurro, celèste Tedescu himmelblau, hellblau.

célu , nm: ceu, chelu Definitzione s'aera comente si podet bíere abbaidandho in artu (a fora de sa Terra): a dedie si biet s'ària, a denote is istedhos; logu (o pentzau coment'e logu) de gosu in s'àteru mundhu segundhu sa fide cristiana, ue si gosat sa vista de Deus Sinònimos e contràrios aera / paradisu Maneras de nàrrere csn: su chelu de sa buca = su tretu chi abbarrat subra de sa limba, in mesu de sa barra de subra; chelu de ranzolu, sos chelos = tallaranis; arcu de chelu = circhiolla, arcubaradu; colore de chelu = colore de aera, biaitu craru, asulu Frases si bient is astros de su chelu ◊ càstiu su celu: no si bit unu strallu de istellas ◊ su chelu in die crara paret biaitu ◊ su celu est cobertu de nuixedhas biancas ◊ ogus a ceu mi seu incarara 2. dona fortuna a nosu, regina de is celus! ◊ su chelu intreu tenzat in azudu! ◊ sa Chéjia los festégiat totu, sos chi sunt dignos de istare in chelu 3. chelos de ranzolu pendhent che randha dae sa cobertura Sambenados e Provèrbios smb: Chelos / prb: órrios de àinu no pigant a chelu ◊ chini ispudat a su celu ndi dhi torrat sa salia in faci Ètimu ltn. caelum Tradutziones Frantzesu ciel, voûte du ciel Ingresu sky Ispagnolu cielo Italianu cièlo, vòlta celèste Tedescu Himmel, Himmelsgewölbe.

«« Torra a chircare