antonomàsia , nf Definitzione manera de nàrrere, po a. = bolendho nàrrere chi, cun cussu númene comunu chi unu at nau, si bolet inditare cussu e solu cussu númene personale, est númene comunu impreau in parte de unu númene personale po sa fama chi tenet: es. Sa Bidha (Saídha) in su Sulcis est Sant'Antiogu, po comente in is séculos passaos fut abbitada (pagu) custa regione de sa Sardigna Tradutziones Frantzesu antonomase Ingresu antonomasia Ispagnolu antonomasia Italianu antonomàsia Tedescu Antonomasie.