Definitzione Definitzione
Sinònimos e contràrios Sinònimos e contràrios
Maneras de nàrrere Maneras de nàrrere
Frases Frases
Sambenados e Provèrbios Sambenados e Provèrbios
Terminologia iscientìfica Terminologia iscientìfica
Ètimu Ètimu
Tradutziones Tradutziones
étnicos:
cadhuresu | cdh. |
corsicanu | crsn. |
catalanu | ctl. |
catalanu aragonesu | ctl.a |
tedescu | deut. |
inglesu | engl. |
ispagnolu | esp. |
francesu | frn. |
grecu | grc. |
grecu bizantinu | grcb. |
germànicu | grm. |
italianu | itl. |
italianu lígure | itl.l |
italianu lombardu | itl.lm |
italianu napolitanu | itl.n |
italianu piemontesu | itl.p |
italianu sicilianu | itl.s |
latinu | ltn. |
latinu eclesiàsticu | ltne. |
latinu medievale | ltnm. |
malesu, de Malacca | mls. |
púnicu | pnc. |
àrabbu | rbb. |
àrabbu magrebbinu | rbb.m |
sardu | srd. |
sardu antigu | srdn. |
tabbarchinu | tbr. |
tataresu | ttrs. |
generales:
agetivu | agt. |
animales de allevam. | anall. |
animales arestes | anar. |
animales de abba | anb. |
animales raros | anra. |
ainas | ans. |
antigu, antigamente | ant. |
artículu | art. |
astronomia | astr. |
antunnas/codrolinu | atn. |
ausiliàri | aus. |
avérbiu | avb. |
baroniesu | bar. |
Bíbbia | Bb. |
bidha | bdh. |
bufóngiu | bfg. |
boghe de animale | bga. |
benidore | bnd. |
bíngia | bng. |
bestimenta | bst. |
boghe de verbu | bvrb. |
campidanesu | camp. |
calecunu/a | ccn. |
calecuna cosa | ccs. |
cunfronta | cfr. |
chímicu | chm. |
colores | clr. |
cumplementu | cmpl. |
erbas de cundhire | cndh. |
congiuntzione | cng. |
congiuntivu | cong. |
Cuncíliu Plenàriu Srd | CPS |
Canzoni pop. di Sard. | Cps |
cantones populares srd. | cps. |
partes de sa carena | crn. |
cerpiu/bobboi | crp. |
animale croxiu | crx. |
comente si narat | csn. |
calesisiat | css. |
costúmenes | cst. |
contràriu | ctr. |
cunditzionale | cund. |
domo | dmo. |
druches | drc. |
Èsodu | Es. |
Evangélios | Ev. |
fémina | f. |
fantasia (cosas de f.) | fnt. |
frores | frs. |
àrbures de frutuàriu | frt. |
físicu, pertocat sa física | fs. |
Génesi | Gén. |
gerúndiu | ger. |
giogos | ggs. |
imperfetu | imp. |
imperativu | impr. |
indicativu | ind. |
infiniu | inf. |
intransitivu | intrs. |
incurtzadura | intz. |
iscritu | iscr. |
it’est? | its. |
linnas de òpera | lno. |
logudoresu | log. |
laores | lrs. |
mascu | m. |
megabbàiti | Mb. |
móbbile, mobbília | mbl. |
medidas | mds. |
miriagramma | mgr. |
minore/diminutivu | min. |
maladias | mld. |
mànigos | mng. |
massaria | mssr. |
matas/tupas | mt. |
matemàtica | mtc. |
metallos | mtl. |
matas mannas | mtm. |
matas raras | mtr. |
númene fémina | nf. |
númene, nm. mascu | nm. |
númene iscientíficu | nms. |
nara!/pronúncia | nr. |
su naturale | ntl. |
interrogatigu | ntrr. |
Números (Bb.) | Núm. |
nuoresu | nuor. |
òperas antigas | opan. |
persona (grammàtica) | p. |
plurale | pl. |
pane | pne. |
poéticu | poét. |
prus che passau | ppas. |
particípiu passau | pps. |
provérbiu | prb. |
prendhas | prd. |
preide, crésia | prdc. |
prepositzione | prep. |
presente | pres. |
professiones | prf. |
pronúmene | prn. |
pronominale | prnl. |
propositzione | prop. |
pische, pisca | psc. |
piscadore | pscd. |
pastoria | pstr. |
parentella | ptl. |
pigiones | pzn. |
erbas arestes | rba. |
erbas de cura | rbc. |
erbas linnosas | rbl. |
parte de erba, de àrbure | rbr. |
erbrúgios | rbz. |
erbrúgios coltivaos | rbzc. |
riflessivu | rfl. |
armas | rms. |
minutu segundhu | s. |
sabores | sbr. |
is abes | sbs. |
sa die | sdi. |
singulare | sing. |
sonajolos | sjl. |
su logu | slg. |
sambenaos | smb. |
sonalla/sonàgia | snl. |
usàntzias | sntz. |
sessuale | ssl. |
istrégiu | stz. |
tempus cronológicu | tpc. |
tempus metereológicu | tpm. |
transitivu | trns. |
trasportos | trps. |
tessíngiu | ts. |
unu po medas | upm. |
variante/variantes | var. |
verbu | vrb. |
verbale | vrbl. |
genias fe carena | zcrn. |
| |
| |
A./c. S’istedhu * in d-una variante o sinónimu inditat in cale de custos est posta s’etimologia; in s’etimologia narat chi cussa est s’etm. suposta.
díndu, díndulu , nm Definitzione
(f. díndula) pudha o caboni de Índias, genia de animale chi si pesat prus che àteru po sa petza / sos pudhighinos de sa díndula = dindixedhus
Sinònimos e contràrios
apiocu,
dingu,
ghindu,
indindu
Maneras de nàrrere
csn:
bogai s'arroda a us'e su dindu = fàghere braga; artzudhau che d. = cun sos pilos de pàrrere dindu faghindhe sa roda
Frases
oi depit bogai s'arroda a usu 'e su dindu, lah!
Terminologia iscientìfica
anall, meleagris gallopavo
Ètimu
itl.
dindo
Tradutziones
Frantzesu
dindon
Ingresu
turkey
Ispagnolu
pavo
Italianu
tacchino
Tedescu
Truthuhn,
Truthahn,
Kurrhahn,
Puter.
pabòni , nm: paone,
paoni,
poboni Definitzione
genia de pigione mannu e bellu (faet is pinnias de sa coa a rodone candho funt ispratas): si dhi assimbígiat su pageri chi si credet bellu meda, a braga
Sinònimos e contràrios
pabu,
poni
Frases
su paone est un'animale bragheri: si únfiat totu ca giughet sa coa bella, at sos ojos lútzigos, si sisirinat, s'impompitat, est s'animale prus pazosu e cantat cretendhe de àere boghe bella
Sambenados e Provèrbios
smb:
Paone, Paoni
Terminologia iscientìfica
pzn, pavo cristatus
Ètimu
ltn.
pavone(m)
Tradutziones
Frantzesu
paon
Ingresu
peafowl
Ispagnolu
pavo real
Italianu
pavóne
Tedescu
Pfau.
pióchi, piócu , nm: apiocu,
pioncu 1,
piopi,
pirochi,
piuncu 1 Definitzione
(f. -a) genia de pigione mannu chi si parat mescamente in corte po sa petza o àteru, che is pudhas etotu; in cobertantza, chie ingannat, chie trampat e fintzes trampa o ingannu etotu
Sinònimos e contràrios
dindu,
ghindu,
impioncu
/
imbrollone
Maneras de nàrrere
csn:
mòrriri a piocus = mòrrere de mala manera, a tilipéndhiu; èssiri una pioca maca = nau de fémina, chi si lassat imbovai
Frases
su piocu est arrodendu ◊ sa pudha no frucit si no est frucera, ma sa pioca bastat a dhi ponni duas pinnias e si apatat a fruciri e po cussu narant "pioca maca"◊ in su madau dhoi tenit brebeis, pudhas, pirochis, anadis e procus
2.
màssimu si bient binu de cantina, a tardu apenas giuchent su piocu allentrennaos dae sa 'meichina', tue tandho ti acatas in su giocu! (L.Loi)
Terminologia iscientìfica
anall, meleagris gallopavo
Ètimu
ctl.
pioc
Tradutziones
Frantzesu
dindon
Ingresu
turkey
Ispagnolu
pavo
Italianu
tacchino
Tedescu
Truthahn.