Definitzione Definitzione
Sinònimos e contràrios Sinònimos e contràrios
Maneras de nàrrere Maneras de nàrrere
Frases Frases
Sambenados e Provèrbios Sambenados e Provèrbios
Terminologia iscientìfica Terminologia iscientìfica
Ètimu Ètimu
Tradutziones Tradutziones
étnicos:
cadhuresu | cdh. |
corsicanu | crsn. |
catalanu | ctl. |
catalanu aragonesu | ctl.a |
tedescu | deut. |
inglesu | engl. |
ispagnolu | esp. |
francesu | frn. |
grecu | grc. |
grecu bizantinu | grcb. |
germànicu | grm. |
italianu | itl. |
italianu lígure | itl.l |
italianu lombardu | itl.lm |
italianu napolitanu | itl.n |
italianu piemontesu | itl.p |
italianu sicilianu | itl.s |
latinu | ltn. |
latinu eclesiàsticu | ltne. |
latinu medievale | ltnm. |
malesu, de Malacca | mls. |
púnicu | pnc. |
àrabbu | rbb. |
àrabbu magrebbinu | rbb.m |
sardu | srd. |
sardu antigu | srdn. |
tabbarchinu | tbr. |
tataresu | ttrs. |
generales:
agetivu | agt. |
animales de allevam. | anall. |
animales arestes | anar. |
animales de abba | anb. |
animales raros | anra. |
ainas | ans. |
antigu, antigamente | ant. |
artículu | art. |
astronomia | astr. |
antunnas/codrolinu | atn. |
ausiliàri | aus. |
avérbiu | avb. |
baroniesu | bar. |
Bíbbia | Bb. |
bidha | bdh. |
bufóngiu | bfg. |
boghe de animale | bga. |
benidore | bnd. |
bíngia | bng. |
bestimenta | bst. |
boghe de verbu | bvrb. |
campidanesu | camp. |
calecunu/a | ccn. |
calecuna cosa | ccs. |
cunfronta | cfr. |
chímicu | chm. |
colores | clr. |
cumplementu | cmpl. |
erbas de cundhire | cndh. |
congiuntzione | cng. |
congiuntivu | cong. |
Cuncíliu Plenàriu Srd | CPS |
Canzoni pop. di Sard. | Cps |
cantones populares srd. | cps. |
partes de sa carena | crn. |
cerpiu/bobboi | crp. |
animale croxiu | crx. |
comente si narat | csn. |
calesisiat | css. |
costúmenes | cst. |
contràriu | ctr. |
cunditzionale | cund. |
domo | dmo. |
druches | drc. |
Èsodu | Es. |
Evangélios | Ev. |
fémina | f. |
fantasia (cosas de f.) | fnt. |
frores | frs. |
àrbures de frutuàriu | frt. |
físicu, pertocat sa física | fs. |
Génesi | Gén. |
gerúndiu | ger. |
giogos | ggs. |
imperfetu | imp. |
imperativu | impr. |
indicativu | ind. |
infiniu | inf. |
intransitivu | intrs. |
incurtzadura | intz. |
iscritu | iscr. |
it’est? | its. |
linnas de òpera | lno. |
logudoresu | log. |
laores | lrs. |
mascu | m. |
megabbàiti | Mb. |
móbbile, mobbília | mbl. |
medidas | mds. |
miriagramma | mgr. |
minore/diminutivu | min. |
maladias | mld. |
mànigos | mng. |
massaria | mssr. |
matas/tupas | mt. |
matemàtica | mtc. |
metallos | mtl. |
matas mannas | mtm. |
matas raras | mtr. |
númene fémina | nf. |
númene, nm. mascu | nm. |
númene iscientíficu | nms. |
nara!/pronúncia | nr. |
su naturale | ntl. |
interrogatigu | ntrr. |
Números (Bb.) | Núm. |
nuoresu | nuor. |
òperas antigas | opan. |
persona (grammàtica) | p. |
plurale | pl. |
pane | pne. |
poéticu | poét. |
prus che passau | ppas. |
particípiu passau | pps. |
provérbiu | prb. |
prendhas | prd. |
preide, crésia | prdc. |
prepositzione | prep. |
presente | pres. |
professiones | prf. |
pronúmene | prn. |
pronominale | prnl. |
propositzione | prop. |
pische, pisca | psc. |
piscadore | pscd. |
pastoria | pstr. |
parentella | ptl. |
pigiones | pzn. |
erbas arestes | rba. |
erbas de cura | rbc. |
erbas linnosas | rbl. |
parte de erba, de àrbure | rbr. |
erbrúgios | rbz. |
erbrúgios coltivaos | rbzc. |
riflessivu | rfl. |
armas | rms. |
minutu segundhu | s. |
sabores | sbr. |
is abes | sbs. |
sa die | sdi. |
singulare | sing. |
sonajolos | sjl. |
su logu | slg. |
sambenaos | smb. |
sonalla/sonàgia | snl. |
usàntzias | sntz. |
sessuale | ssl. |
istrégiu | stz. |
tempus cronológicu | tpc. |
tempus metereológicu | tpm. |
transitivu | trns. |
trasportos | trps. |
tessíngiu | ts. |
unu po medas | upm. |
variante/variantes | var. |
verbu | vrb. |
verbale | vrbl. |
genias fe carena | zcrn. |
| |
| |
A./c. S’istedhu * in d-una variante o sinónimu inditat in cale de custos est posta s’etimologia; in s’etimologia narat chi cussa est s’etm. suposta.
iscavacàre , vrb: iscovacare,
iscovecai,
iscovecare,
iscovocare,
scobercai Definitzione
pigare o tròchere su covecu, tròchere su chi serbit po carragiare, furriare ccn. cosa a s'àtera parte
Sinònimos e contràrios
furriai,
iscopercare,
iscucuzare,
isfianzare,
istavacare
| ctr.
cavacai
Frases
lu chircaiant a pedra iscovacada
Tradutziones
Frantzesu
découvrir,
ôter le couvercle
Ingresu
to take off the lid of
Ispagnolu
destapar
Italianu
scoperchiare
Tedescu
abdecken.
iscopercàre , vrb: iscoperciare,
iscrobecai,
iscrobecare,
iscrobecari,
iscropecare,
iscruecai,
iscuprecare Definitzione
pigare e trantzire su crobecu, furriare ccn. cosa a s'àtera parte; bogare o segare su pane carasau a pígios ponendhodhos ambaduos furriaos a sa matessi parte
Sinònimos e contràrios
furriai,
iscavacare,
iscupertare,
istavacare
/
innudare
/
ispigiare
| ctr.
cavacai
Frases
s'iscopercat su pane carasau ◊ canno s'iscussertat su rellotzu l'iscropecat pro vídere s'iscónniu ◊ sa patedha est iscropecata ◊ at iscuprecadu su conzu ◊ cussu bentu nosi nd'iat iscrobecau sa domu ◊ iscopèrciat sa safata e li ammustrat ite v'aiat
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
ôter le couvercle
Ingresu
to uncover
Ispagnolu
destapar
Italianu
scoperchiare
Tedescu
abdecken.
iscucuzàre , vrb: iscuguzare,
iscuzicare Definitzione
tròchere o trantzire s'ammontu o calesisiat cosa chi ndhe carràgiat un'àtera; fintzes iscobèrrere cosa chi no s'ischiat
Sinònimos e contràrios
immantare,
iscugudhai,
isfianzare,
ispannuliare,
scavannai
| ctr.
ammantai,
carragliare,
iscumpannare
Frases
no t'iscuguzes ca est faghindhe fritu ◊ su colore de sa pedhe pariat prus iscuru de su grogore de s'arbéschia chi iscuzicabat sas pedulias chi ammorgodhabant sa domo
2.
in istiu amus iscuguzadu sa domo pro fàghere sa cabertura noa ◊ iscuguza sa padedha e bètache sos macarrones!
3.
lu teniant unu mese in s'ispidale e chentza pòdere iscuguzare ite teniat
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
découvrir,
se découvrir
Ingresu
to uncover,
to throw off one's clothes
Ispagnolu
destapar
Italianu
scoprire,
scoprirsi
Tedescu
abdecken,
sich entblößen.
istapàre , vrb: istupai,
istupare,
istupari,
stapai Definitzione
tròchere su tapu o fintzes àteru chi si ponet a tupone e no lassat passare sa cosa; essire totinduna de calecunu logu, andharesindhe impresse
Sinònimos e contràrios
stuponai
| ctr.
tapai
Frases
istupade s'ampulla e betade! ◊ che cheret istupada s'abba de sa bartza pro abbare s'iscra ◊ istupàdebbos bene sas orijas! ◊ andhaias a s'ortu a che istupare s'abba de sa cora ◊ cheret istupadu su cundhutu ca s'abba no colat ◊ a mi dhu istupas su lavandinu?
2.
istupa a fora! ◊ dae un'otorinu ndhe istupant duas pisedhutzas ◊ eh, tui istupandi meda a foras cun sa màchina sentza de castiai si ndi est passendi àtera!…◊ nci fut istupau che unu bentu ◊ su bentu che istupat fúrridu urulendhe ◊ che so istupadu a chircare comente mi so sapidu chi mancaiat su bestiàmine
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
déboucher,
débusquer
Ingresu
to unclog,
to uncork,
to come out
Ispagnolu
destapar,
descorchar
Italianu
stappare,
sturare,
stasare,
sbucare
Tedescu
entkorken,
ausräumen,
herauskommen.