irforticàre , vrb: irfurticare Definitzione
bogare o istacare su ortigu de is matas de su suérgiu (de su truncu)
Sinònimos e contràrios
idortigari,
isgurticiare
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
détacher de l'arbre le liège
Ingresu
to remove cork
Ispagnolu
descorchar
Italianu
disugherare
Tedescu
entkorken.
iscotàre 1 , vrb: iscotzai,
iscotzare,
scociai Definitzione
pigare e bogare is cotzas, mòvere; fàere istesiare, fàere mòvere a unu o calecuna cosa de unu logu o tretu
Sinònimos e contràrios
irmoventare,
irraighinare,
iscossolare,
scotzedhai
| ctr.
cotare
Frases
su marrone iscotzadu est in su cugigone
2.
m'intano che colora e mancu a fumu de istratzu m'iscotant! ◊ su bentu at iscotzau is matas ◊ seo bennia a che iscotzare a tie, mancari no cherzas!
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
déplacer
Ingresu
to remove
Ispagnolu
descalzar,
desplazar
Italianu
sbiettare,
rimuòvere qlcs. da un pósto
Tedescu
entkeilen,
wegräumen.
istegiàre , vrb: istrejare,
istresiai,
istresiare Definitzione
pònnere, pigare e trantzire o andhare atesu
Sinònimos e contràrios
allalgare,
astesiai,
illalgare,
issuzire,
istelare,
istesare*,
istesire,
istregire
| ctr.
acoltziare,
acostai,
bènnere
Frases
ih, odheu, mi ndhe istégio!◊ gai arrexonamus istrejendhe sa duda doliana ◊ carchidabat pro istresiare sos gatos ◊ cussu tenit ispédhiu de nc'istresiai de bidha sua (M.Simbula)
Tradutziones
Frantzesu
éloigner
Ingresu
to remove
Ispagnolu
alejar
Italianu
allontanare
Tedescu
entfernen.
istesàre , vrb: istesiai,
istesiare,
istesiari,
istexare,
istreare,
istrexare,
stesiai Definitzione
pònnere, pigare e trantzire, andhare o essire atesu / fàghere a s'istésia istésia = fai andendi e istesiendi
Sinònimos e contràrios
allalgare,
allongriai,
astesiai,
illalgare,
issuzire,
istegiare,
istelare,
istesire,
istregire,
longai
| ctr.
acoltziare,
acostai
Frases
s'istéxiat currendhe ◊ pro agatare cosa bona tocat a istesiare ◊ noche istrexiemus in logos chena làcanas ◊ pro nudha m'istéxio dae su fadu chi mi trazat ◊ dae ue bi at perígulu sa zente si che istéxiat ◊ sa punga che istéxiat s'inimigu ◊ fit andhendhe a la ciòmpere, cudha si che istreat e faghet totu s'iscala a bórinu!
Ètimu
ltn.
exte(n)siare
Tradutziones
Frantzesu
éloigner
Ingresu
to remove
Ispagnolu
alejar
Italianu
allontanare,
distanziare
Tedescu
entfernen.
trancíre, trancíri , vrb: transie,
transire 1,
transiri,
trantzire,
trantziri,
trasiri,
trensiri,
trentzí,
trentziri Definitzione
cambiare camminu, istesiare unu pagu, passare de un'oru o tretu a un'àteru, de unu camminu a un'àteru, pigare o ispostare, mòvere de unu logu (o determinu) a un'àteru; fàere a mancu, pònnere a una parte po no istrobbare o èssere istrobbaos, lassare istare a un'àtera borta, a un'àteru tempus / pps. transiu, trànsiu
Sinònimos e contràrios
apaltare,
arrociare,
cansai 1,
frànghere,
ischerciai,
istransire,
issuzire,
istregire,
passai,
pesai,
stressiai,
tasire,
tòlchere,
trantziai
/
crastinare,
faltare
Maneras de nàrrere
csn:
trantzirisí de pari = lassàresi, irbortàresi (nadu mescamente de ómine e fémina cojendhe o cojados); trantziri su puntu de… = colàreche su límite, isazerare; transire su pretzipitu = muntènneresi o istaresindhe de fàghere carchi cosa de malu, fràngheresi de s'ocasione de fàghere male; s'annu trasiu = s'annu coladu; transire su pecadu, sas cunzunturas malas = itl. fuggire il peccato, le occasioni; transire de + inf. = fàere a mancu de…
Frases
si no trancis t'investo! ◊ transidí unu pagu! ◊ transis istrada po no t'incontrare deo? ◊ no transo sos tzumbos de codina in sos buturinos ◊ trantzidí de innòi a ingudheni! ◊ comenti fatzu a trentzí sa màchina po passai tui?! ◊ transit caminu candu bit a mei ◊ fiat màrtura e no si transiat de su letu ◊ su landiredhu no at trantziu sa téula in crabetura ◊ dhi at torrau sa lei sena de transiri una vírgula de su chi dhoi fiat iscritu ◊ ti giuru ca de custu votu no potzu trantziri! ◊ trasiu su soli, bivis in rénniu de bellesa ◊ sas arbeghes de inoghe che dhas trantzo a Sa Serra ◊ che ant trantziu sa làcana de su cugnau ◊ trantzidi de dienanti!◊ de s'opinioni sua no dha pòciu trancí
2.
fipo vénniu peri a pede, ma cras apo imperjos chi non poto trantzire ◊ de àteru podis transiri, ma no de mòrriri ◊ no aiat pótiu transire de si cojubare ◊ su pagu chi bivis, no trantzas minutu de acanta mia! (Pillai G.)◊ de su chi mi timemu no mi trancemu!
3.
no dhu permitit Deus chi si trantzaus de pari ◊ si m'istimas tui, de pari no trantzeus! ◊ at trantziu su puntu de sa seriedadi e megat de èssiri disonestu ◊ pro transire su pretzipitu donzi die mi castigo ◊ no si podit trentziri su destinu
4.
su tempus trasiu est meda ◊ mi timu ca at a tocai a transiri sa coja!
Ètimu
itl.
transire
Tradutziones
Frantzesu
éloigner,
écarter,
se déplacer
Ingresu
to remove,
to step aside,
to shift
Ispagnolu
apartarse
Italianu
discostare,
distògliere,
spostarsi,
scansarsi,
rinviare
Tedescu
entfernen,
ausweichen.