Definitzione Definitzione
Sinònimos e contràrios Sinònimos e contràrios
Maneras de nàrrere Maneras de nàrrere
Frases Frases
Sambenados e Provèrbios Sambenados e Provèrbios
Terminologia iscientìfica Terminologia iscientìfica
Ètimu Ètimu
Tradutziones Tradutziones
étnicos:
cadhuresu | cdh. |
corsicanu | crsn. |
catalanu | ctl. |
catalanu aragonesu | ctl.a |
tedescu | deut. |
inglesu | engl. |
ispagnolu | esp. |
francesu | frn. |
grecu | grc. |
grecu bizantinu | grcb. |
germànicu | grm. |
italianu | itl. |
italianu lígure | itl.l |
italianu lombardu | itl.lm |
italianu napolitanu | itl.n |
italianu piemontesu | itl.p |
italianu sicilianu | itl.s |
latinu | ltn. |
latinu eclesiàsticu | ltne. |
latinu medievale | ltnm. |
malesu, de Malacca | mls. |
púnicu | pnc. |
àrabbu | rbb. |
àrabbu magrebbinu | rbb.m |
sardu | srd. |
sardu antigu | srdn. |
tabbarchinu | tbr. |
tataresu | ttrs. |
generales:
agetivu | agt. |
animales de allevam. | anall. |
animales arestes | anar. |
animales de abba | anb. |
animales raros | anra. |
ainas | ans. |
antigu, antigamente | ant. |
artículu | art. |
astronomia | astr. |
antunnas/codrolinu | atn. |
ausiliàri | aus. |
avérbiu | avb. |
baroniesu | bar. |
Bíbbia | Bb. |
bidha | bdh. |
bufóngiu | bfg. |
boghe de animale | bga. |
benidore | bnd. |
bíngia | bng. |
bestimenta | bst. |
boghe de verbu | bvrb. |
campidanesu | camp. |
calecunu/a | ccn. |
calecuna cosa | ccs. |
cunfronta | cfr. |
chímicu | chm. |
colores | clr. |
cumplementu | cmpl. |
erbas de cundhire | cndh. |
congiuntzione | cng. |
congiuntivu | cong. |
Cuncíliu Plenàriu Srd | CPS |
Canzoni pop. di Sard. | Cps |
cantones populares srd. | cps. |
partes de sa carena | crn. |
cerpiu/bobboi | crp. |
animale croxiu | crx. |
comente si narat | csn. |
calesisiat | css. |
costúmenes | cst. |
contràriu | ctr. |
cunditzionale | cund. |
domo | dmo. |
druches | drc. |
Èsodu | Es. |
Evangélios | Ev. |
fémina | f. |
fantasia (cosas de f.) | fnt. |
frores | frs. |
àrbures de frutuàriu | frt. |
físicu, pertocat sa física | fs. |
Génesi | Gén. |
gerúndiu | ger. |
giogos | ggs. |
imperfetu | imp. |
imperativu | impr. |
indicativu | ind. |
infiniu | inf. |
intransitivu | intrs. |
incurtzadura | intz. |
iscritu | iscr. |
it’est? | its. |
linnas de òpera | lno. |
logudoresu | log. |
laores | lrs. |
mascu | m. |
megabbàiti | Mb. |
móbbile, mobbília | mbl. |
medidas | mds. |
miriagramma | mgr. |
minore/diminutivu | min. |
maladias | mld. |
mànigos | mng. |
massaria | mssr. |
matas/tupas | mt. |
matemàtica | mtc. |
metallos | mtl. |
matas mannas | mtm. |
matas raras | mtr. |
númene fémina | nf. |
númene, nm. mascu | nm. |
númene iscientíficu | nms. |
nara!/pronúncia | nr. |
su naturale | ntl. |
interrogatigu | ntrr. |
Números (Bb.) | Núm. |
nuoresu | nuor. |
òperas antigas | opan. |
persona (grammàtica) | p. |
plurale | pl. |
pane | pne. |
poéticu | poét. |
prus che passau | ppas. |
particípiu passau | pps. |
provérbiu | prb. |
prendhas | prd. |
preide, crésia | prdc. |
prepositzione | prep. |
presente | pres. |
professiones | prf. |
pronúmene | prn. |
pronominale | prnl. |
propositzione | prop. |
pische, pisca | psc. |
piscadore | pscd. |
pastoria | pstr. |
parentella | ptl. |
pigiones | pzn. |
erbas arestes | rba. |
erbas de cura | rbc. |
erbas linnosas | rbl. |
parte de erba, de àrbure | rbr. |
erbrúgios | rbz. |
erbrúgios coltivaos | rbzc. |
riflessivu | rfl. |
armas | rms. |
minutu segundhu | s. |
sabores | sbr. |
is abes | sbs. |
sa die | sdi. |
singulare | sing. |
sonajolos | sjl. |
su logu | slg. |
sambenaos | smb. |
sonalla/sonàgia | snl. |
usàntzias | sntz. |
sessuale | ssl. |
istrégiu | stz. |
tempus cronológicu | tpc. |
tempus metereológicu | tpm. |
transitivu | trns. |
trasportos | trps. |
tessíngiu | ts. |
unu po medas | upm. |
variante/variantes | var. |
verbu | vrb. |
verbale | vrbl. |
genias fe carena | zcrn. |
| |
| |
A./c. S’istedhu * in d-una variante o sinónimu inditat in cale de custos est posta s’etimologia; in s’etimologia narat chi cussa est s’etm. suposta.
acisadòre , agt, nm: ecisadore Definitzione
(f. -a) chi o chie acisat, incantat, nau prus che àteru in su sensu chi incantat cun sa bellesa, cun s'amore
Sinònimos e contràrios
aciseri,
improseri,
ingranguleri
/
abbervadore,
brúsciu,
cogu,
fatiàrgiu,
fatuzadore,
fatuzeri,
maghiàgliu,
magineri,
mainàrgiu
Frases
s'istrada chi su rei depiat fai fuat difícili tanti chi po arribbai portàt unu lómburu de filu tentu in donu de una acisadora
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
ensorcelant,
enchanteur
Ingresu
charmer
Ispagnolu
hechicero
Italianu
ammaliatóre,
fascinóso
Tedescu
bezaubernder Mensch.
aciséri , agt, nm: ciseri,
eciseri* Definitzione
chi o chie ecisat, incantat, nau prus che àteru in su sensu chi incantat cun sa bellesa, cun s'amore
Sinònimos e contràrios
acisadore,
improseri,
ingannadore,
ingranguleri
/
abbervadore,
brúsciu,
cogu,
fatiàrgiu,
fatuzadore,
fatuzeri,
maghiàgliu,
magineri,
mainàrgiu
2.
arguai de bosatrus a ripiti cussa fórmula de cogas, innui si ammesturant is aciseris elementus de s’àcua, de sa terra e de su fogu!
Tradutziones
Frantzesu
ensorcelant
Ingresu
charmer
Ispagnolu
hechicero
Italianu
ammaliatóre,
seduttóre,
maliardo
Tedescu
bezaubernder Mensch,
Verführer.
ammaghiadòre , nm, agt: ammajadore,
majadore Definitzione
chi o chie ammàghiat, faet maias, incantat (fintzes cun sa bellesa o àteru chi praghet meda)
Sinònimos e contràrios
ammainadori,
maghiarju
/
ammajaditu
2.
est unu sonu gai bellu… ammajadore! ◊ in cussu mundhighedhu, in s'ospilesa ammajadora, tanta bellesa l'at fatu ismentigare sos ispannos (F.Murtinu)◊ at cantadu cun boghe ammajadora
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
ensorcelant
Ingresu
charmer
Ispagnolu
fascinante,
encantador
Italianu
ammaliante,
ammaliatóre
Tedescu
bezaubernd,
Zauberer.
eciséri , agt, nm: aciseri,
ciseri Definitzione
chi o chie ecisat, incantat, nau prus che àteru in su sensu chi incantat cun sa bellesa, cun s’amore
Sinònimos e contràrios
acisadore,
improseri,
ingranguleri
/
abbervadore,
acisadore,
brúsciu,
cogu,
fatiàrgiu,
fatuzadore,
fatuzeri,
maghiàgliu,
magineri,
mainàrgiu
Frases
portat su nasu unu paghedhu a patata, su tanti apenas po èssiri prus ecisera ◊ ecisera de sos coros, in cumbata as postu a tantos!
Ètimu
spn.
Tradutziones
Frantzesu
séducteur,
ensorceleur
Ingresu
fascinating,
seductive,
charmer,
seducer
Ispagnolu
hechicero
Italianu
seduttóre,
maliardo
Tedescu
bezaubernd,
Verführer,
Bezauberer.