Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

abantài , vrb: avantai, bantai* Definitzione giare is bàntidos, pònnere o foedhare bene de unu, de una cosa, naendhondhe calidades bonas Sinònimos e contràrios abbagianai, alabai, alabantzai, landrare | ctr. ilzenzare, innorare, spretziai Frases gei si abantat pagu, cussu giòvunu: pascí ita si creit! Sambenados e Provèrbios prb: chi no ti abantas tui bixinus maus tenis! Tradutziones Frantzesu vanter Ingresu to boast Ispagnolu ensalzar Italianu vantare Tedescu rühmen, loben.

abàntidu, abàntiru , nm: avàntidu, avantu Definitzione su chi si narat de bonu po unu, ponendhosidhu a méritu, a proa, a balentia Sinònimos e contràrios bàntidu, bantu, blaga Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu vanterie Ingresu boast Ispagnolu honor, gloria Italianu vanto Tedescu Prahlen.

bagianài , vrb: abbagianai Definitzione giàre bàntidos a sèi etotu Sinònimos e contràrios abantai, alabai, isciorai, isfartzare, ladrare Frases ti bagianas che poberitu de gherra arrichiu (L.Cocco) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se vanter Ingresu to boast Ispagnolu alabarse, jactarse, presumir Italianu millantarsi Tedescu sich rühmen.

bàntidu , nm: vàntidu Definitzione su chi si narat de bonu po unu, ponendhosidhu a méritu, a proa, a balentia Sinònimos e contràrios abàntidu, alavantzu, bantu | ctr. ilbàntidu, inzenzu, menisprésiu Frases za si ndhe daet, bàntidos, cussu pazosu!…◊ tantu za sunt nudha sos bàntidos chi li at dadu su mastru, a su pitzinnu, chi nachi est su menzus de totu s'iscola! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu vanterie, éloge Ingresu boast Ispagnolu jactancia, alarde, elogio Italianu vanto, elògio Tedescu Lob.

bragài , vrb: abbragare 1, bragare Definitzione fàere braga, èssere cuntentone de una cosa, de sèi etotu, su si pigare a bàntidu o su si giare bàntidos Sinònimos e contràrios lantarinare, spamparrai Frases fit bragandhe ca giuchiat sa camisa ammedonada a beculeris mannos ◊ una corròncia si che tzacat braghendhe in mesu de sos paones, bestida cun pumas de paone ◊ de su monte chi tenent ant resone a si ndhe bragare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu faire le m'as- tu-vu, faire le fanfaron Ingresu to boast Ispagnolu hacer el fanfarrón Italianu spacconeggiare, fare lo spocchióso Tedescu prahlen.

bravantài, bravantàre , vrb Definitzione fàere su brafanteri Sinònimos e contràrios bravanteriai, bravatonare, ismagliatzare, ladrare Frases si est bravantau chi mi at basau Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu faire le bravache, se vanter Ingresu to boast, to brag Ispagnolu jactarse Italianu braveggiare, millantare Tedescu prahlen, angeben.

gloriài, gloriàre , vrb rfl: aggloriai*, groriare Definitzione giàresi bàntidos, làudes; gosare meda de calecuna cosa, àere soddisfatzione Sinònimos e contràrios abantai / gosae, isgloriare Frases cussu est bellu isceti a si gloriai! 2. za si ndhe gróriat, no timas, cun totu sos benes chi li sunt tocados! ◊ ch'est pigadu a s'àrbure de sa cariasa… za si ndh'est groriadu! ◊ su bene chi mi at fatu lu glóriet in paradisu! Tradutziones Frantzesu exalter, glorifier Ingresu to exalt, to glorify, to boast Ispagnolu exaltar, glorificar Italianu glorificare, esaltare Tedescu verherrlichen, sich rühmen.

lantarinàre , vrb Definitzione abantare, su si crèdere tropu Sinònimos e contràrios abantai, bragare, pazesare, spallerai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu tirer vanité (de), se vanter (de) Ingresu to boast Ispagnolu vanagloriarse, jactarse Italianu vanagloriarsi Tedescu prahlen.

spallerài , vrb: ispallerai* Definitzione fàere su pageri, su si giare bàntidos Sinònimos e contràrios abantai, bragai, lantarinare, spamparrai, sproboxai Frases at arrespúndiu spallerendusí ◊ si fiat castiau in d-una scivedha de àcua e spallerendusí iat nau: Pàrgiu própriu unu signori! Tradutziones Frantzesu se vanter Ingresu to boast Ispagnolu jactarse Italianu vanagloriarsi Tedescu prahlen.