arraspúndi , vrb: arrespòndhede,
arrespòndhere,
arrespònnere,
arrespundi,
errespòndhere,
respònere* Definitzione
giare s’arresposta a una domandha, nàrrere su chi unu at domandhau; iscríere a unu chi at mandhau lítera o àtera posta; fintzes foedhare a gente prus manna o prus de importu chentza o cun pagu arrespetu, candho iat a èssere prus arrespetosu a citire; in su giogu o in àteru, fàere calecuna cosa coment'e adduindho a su chi proponet o cumènciat s'àteru, o fintzes contr'a su chi faet s'àteru / arrespòndhere a singru serru = donai s'úrtima arrispusta, serrai su chistionu e dónnia discussioni
Sinònimos e contràrios
ispundhe
| ctr.
dimandhare,
porrogare,
precontare
Frases
a s'anzone dha faedhaiat che candho issa dhi podiat arrespòndhere ◊ nemus dhi arrespundit mancu fuedhu ◊ no arrespundis nudha? ◊ a cussa pregonta issu no iscít arrespundi ◊ anca dh'iat arrespostu: Arresone tenes, fizu meu!
2.
is tempus càmbiant: immoi unu arrespundit fintzas a su babbu!
Tradutziones
Frantzesu
répondre
Ingresu
to answer
Ispagnolu
contestar,
responder
Italianu
rispóndere
Tedescu
antworten.
arraspústa , nf: arrespusta,
arrisposta,
errespusta,
resposta* Definitzione
su chi si narat a una domandha, su chi s'iscriet po una lítera arrecia; su chi si faet contr'a un'incidu
Sinònimos e contràrios
sceda,
segurtade
| ctr.
dimandha,
percunta
Frases
is líteras chi arribbànt si dhas ligiat predi Frau e issu etotu dhi fadiat s'arrespusta ◊ dh'iat pregontau si abarràt a cenai e chentza de abetai s’arrespusta iat postu sa mesa
2.
s'isciòperu est s’arrespusta po no èssi donau s’aumentu de sa paga
Tradutziones
Frantzesu
réponse
Ingresu
answer
Ispagnolu
respuesta
Italianu
rispósta
Tedescu
Antwort.
contrapuntàre , vrb Definitzione
èssere a paris de un'àteru, in su sensu chi, a su chi unu tenet, s'àteru podet nàrrere de tènnere cosa issu puru; chistionare faendhosi is partes, difendhendhosi e betandho curpas a s'àteru, arrespòndhere a truncadura
Frases
sa família de Fulanu oe contrapuntat cun calesisiat àtera família ◊ non bi at rejone, mancu sa piús manna de custu mundhu, chi potat cuntrapuntare cun sas fortzas de su padronu suridu (Z.Zazzu)
2.
tue ses semper contrapuntendhe cun megus
Ètimu
spn.
contrapunt(e)ar
Tradutziones
Frantzesu
répondre du tac au tac
Ingresu
to compete,
to give sharp answer
Ispagnolu
rivalizar
Italianu
gareggiare,
rispóndere per le rime
Tedescu
wetteifern,
gehörig Bescheid sagen.
respònnere , vrb: arraspundi,
errespòndhere,
respúndiri,
rispòndhere,
rispònnere Definitzione
giare s'arresposta a una domandha, nàrrere su chi unu at pregontau o chi pertocat su chi bolet ischire; iscríere a unu chi at mandhau lítera o àtera posta; fintzes foedhare a repitida, coment'e abbetiandho, a gente prus manna o prus de importu chentza o cun pagu arrespetu, candho iat a èssere prus arrespetosu a citire e ascurtare o pònnere mente; in su giogu o in àteru, fàere calecuna cosa coment'e adduindho a su chi proponet o cumènciat s'àteru, o fintzes contr'a su chi faet s'àteru / pps. respúndiu, respustu
Sinònimos e contràrios
| ctr.
dimandhare,
porrogare,
precontare
Maneras de nàrrere
csn:
rispòndhere a s'intacu = a puntinu, bene meda; respòndhere a filu = a tonu, bene
Frases
su giamare e no rispòndhere est surdímine o malíssia ◊ responne tue a su telèfono! ◊ no ti poto respònnere ◊ si li dimannaiant pruite, responniat goi
2.
ma est maleducadu, mih, cussu pisedhu: rispondhet a sa mama chi mancu a su frade, gai!
Tradutziones
Frantzesu
répondre
Ingresu
to answer
Ispagnolu
contestar,
responder
Italianu
rispóndere
Tedescu
antworten.