Definitzione Definitzione
Sinònimos e contràrios Sinònimos e contràrios
Maneras de nàrrere Maneras de nàrrere
Frases Frases
Sambenados e Provèrbios Sambenados e Provèrbios
Terminologia iscientìfica Terminologia iscientìfica
Ètimu Ètimu
Tradutziones Tradutziones
étnicos:
cadhuresu | cdh. |
corsicanu | crsn. |
catalanu | ctl. |
catalanu aragonesu | ctl.a |
tedescu | deut. |
inglesu | engl. |
ispagnolu | esp. |
francesu | frn. |
grecu | grc. |
grecu bizantinu | grcb. |
germànicu | grm. |
italianu | itl. |
italianu lígure | itl.l |
italianu lombardu | itl.lm |
italianu napolitanu | itl.n |
italianu piemontesu | itl.p |
italianu sicilianu | itl.s |
latinu | ltn. |
latinu eclesiàsticu | ltne. |
latinu medievale | ltnm. |
malesu, de Malacca | mls. |
púnicu | pnc. |
àrabbu | rbb. |
àrabbu magrebbinu | rbb.m |
sardu | srd. |
sardu antigu | srdn. |
tabbarchinu | tbr. |
tataresu | ttrs. |
generales:
agetivu | agt. |
animales de allevam. | anall. |
animales arestes | anar. |
animales de abba | anb. |
animales raros | anra. |
ainas | ans. |
antigu, antigamente | ant. |
artículu | art. |
astronomia | astr. |
antunnas/codrolinu | atn. |
ausiliàri | aus. |
avérbiu | avb. |
baroniesu | bar. |
Bíbbia | Bb. |
bidha | bdh. |
bufóngiu | bfg. |
boghe de animale | bga. |
benidore | bnd. |
bíngia | bng. |
bestimenta | bst. |
boghe de verbu | bvrb. |
campidanesu | camp. |
calecunu/a | ccn. |
calecuna cosa | ccs. |
cunfronta | cfr. |
chímicu | chm. |
colores | clr. |
cumplementu | cmpl. |
erbas de cundhire | cndh. |
congiuntzione | cng. |
congiuntivu | cong. |
Cuncíliu Plenàriu Srd | CPS |
Canzoni pop. di Sard. | Cps |
cantones populares srd. | cps. |
partes de sa carena | crn. |
cerpiu/bobboi | crp. |
animale croxiu | crx. |
comente si narat | csn. |
calesisiat | css. |
costúmenes | cst. |
contràriu | ctr. |
cunditzionale | cund. |
domo | dmo. |
druches | drc. |
Èsodu | Es. |
Evangélios | Ev. |
fémina | f. |
fantasia (cosas de f.) | fnt. |
frores | frs. |
àrbures de frutuàriu | frt. |
físicu, pertocat sa física | fs. |
Génesi | Gén. |
gerúndiu | ger. |
giogos | ggs. |
imperfetu | imp. |
imperativu | impr. |
indicativu | ind. |
infiniu | inf. |
intransitivu | intrs. |
incurtzadura | intz. |
iscritu | iscr. |
it’est? | its. |
linnas de òpera | lno. |
logudoresu | log. |
laores | lrs. |
mascu | m. |
megabbàiti | Mb. |
móbbile, mobbília | mbl. |
medidas | mds. |
miriagramma | mgr. |
minore/diminutivu | min. |
maladias | mld. |
mànigos | mng. |
massaria | mssr. |
matas/tupas | mt. |
matemàtica | mtc. |
metallos | mtl. |
matas mannas | mtm. |
matas raras | mtr. |
númene fémina | nf. |
númene, nm. mascu | nm. |
númene iscientíficu | nms. |
nara!/pronúncia | nr. |
su naturale | ntl. |
interrogatigu | ntrr. |
Números (Bb.) | Núm. |
nuoresu | nuor. |
òperas antigas | opan. |
persona (grammàtica) | p. |
plurale | pl. |
pane | pne. |
poéticu | poét. |
prus che passau | ppas. |
particípiu passau | pps. |
provérbiu | prb. |
prendhas | prd. |
preide, crésia | prdc. |
prepositzione | prep. |
presente | pres. |
professiones | prf. |
pronúmene | prn. |
pronominale | prnl. |
propositzione | prop. |
pische, pisca | psc. |
piscadore | pscd. |
pastoria | pstr. |
parentella | ptl. |
pigiones | pzn. |
erbas arestes | rba. |
erbas de cura | rbc. |
erbas linnosas | rbl. |
parte de erba, de àrbure | rbr. |
erbrúgios | rbz. |
erbrúgios coltivaos | rbzc. |
riflessivu | rfl. |
armas | rms. |
minutu segundhu | s. |
sabores | sbr. |
is abes | sbs. |
sa die | sdi. |
singulare | sing. |
sonajolos | sjl. |
su logu | slg. |
sambenaos | smb. |
sonalla/sonàgia | snl. |
usàntzias | sntz. |
sessuale | ssl. |
istrégiu | stz. |
tempus cronológicu | tpc. |
tempus metereológicu | tpm. |
transitivu | trns. |
trasportos | trps. |
tessíngiu | ts. |
unu po medas | upm. |
variante/variantes | var. |
verbu | vrb. |
verbale | vrbl. |
genias fe carena | zcrn. |
| |
| |
A./c. S’istedhu * in d-una variante o sinónimu inditat in cale de custos est posta s’etimologia; in s’etimologia narat chi cussa est s’etm. suposta.
desèi , avb: desesi (desèsi,
desési)
disesi Definitzione
de sesi: sentza s'agiudu de nemos, a solu (s'impreat cun css. persona e númeru: camino, caminas, caminat, caminamus, caminades, caminant desesi), chentza chi nesciunu si dh'apat cumandhau / lassare a unu desesi = lassàrelu istare, lassaidhu a pèrdiri
Sinònimos e contràrios
isseissè,
passei,
peresè,
perisse
/
cdh. daparedhu
Frases
no bastat ca su soli intrat desesi dh'as artziau s'aliotu puru! ◊ desesi si che isparant sos cannones!… (C.Buttu)◊ is cincuanta francus po su cínema mama mi dhus donàt desèi
2.
lassàelu desesi: no bos segheraes chi est nighedhu de cantu est cotu?! ◊ làssalos desesi: no los sigas a intriscare! ◊ làssami desesi, no so in chirca de zogos! ◊ cussa cosa la fato desesi, chentza chi mi fortzet neune
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
spontanément
Ingresu
by oneself,
spontaneously
Ispagnolu
de por si,
solo
Italianu
da sé,
spontaneaménte
Tedescu
allein,
spontan.
passèi , avb: pessei,
prassei,
pressei Definitzione
chentza s'agiudu o su cumandhu de nemos, a solos, chentza èssere obbrigaos / a pessei, de passei = a sa sola, de volontade sua (mia, tua, issoro)
Sinònimos e contràrios
desei,
perisse
/
cdh. daparedhu
Frases
dèu creu ca dhu biant de passei insoru ◊ at lassau cuatru fillus chi teniat a pressei ◊ no at nau is cosas de prassei suu, ma ca si dhas ant pregontadas ◊ incui no andant a pressei comenti bolint! ◊ lassai andai una cosa a pessei
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
spontanément
Ingresu
spontaneously
Ispagnolu
espontáneamente
Italianu
spontaneaménte
Tedescu
spontan,
von selbst.
perísse , avb Definitzione
chentza s'agiudu de nemos, a solu, de manu cosa sua, de ditu suo: s'impreat cun is prep. a, dae, de, e fintzes coment'e un'agt. / lassare a unu a p. = lassare desesi, lassare istare chentza dhu cricare
Sinònimos e contràrios
desei,
passei
/
cdh. daparedhu
Frases
cheriat iscobèrrere sas cosas dai perisse ◊ sa curiosidade si castigat de perissa matessi ◊ si l'atzendheit su fogu de perisse ◊ onzi astru rodat a perisse
2.
no ingendrat sa fémina perissa, ne podet betza torrare a pitzinna! (Còntene)
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
spontanément
Ingresu
spontaneously
Ispagnolu
por sí mismo,
por sí solo
Italianu
da sé,
spontaneaménte
Tedescu
von selbst,
spontan.