arrutài , vrb: orrutai,
rutai Definitzione
torrare o fàere orrutos o arrútidus; nau de un’erriu, su si arretirare de s’abba de s’undha
Sinònimos e contràrios
ogredhae
Frases
chi sigheus de aici ndi arrutaus sa satzada! ◊ nd'eis a tenni tempus de arrutai cun s'iscraxu prenu!…◊ sa cibudha fait arrutai
2.
bah, s'arriu est arrutendi, mancu mali!
Ètimu
ltn.
ructare
Tradutziones
Frantzesu
roter
Ingresu
to belch
Ispagnolu
eructar
Italianu
ruttare
Tedescu
rülpsen.
