arrítzu 1 , nm: erritzu 1, ritzu 2 Definitzione orrughedhu minudu de calecuna cosa, fintzes bículu o tanchedhu de cosa a papare Sinònimos e contràrios abighíngiu, brutura, grisu 1, rena, renza, rosca, solla Frases dogna arritzu ti parit una trai ◊ bis s'arritzu me is ogus de su bixinu ma no su truncu chi portas tui ◊ a pràngiu teneus malloredhus cun ghisau, arritzus de sartitzu e tomatas ◊ in sa símbula no dhui lassàt un'arritzu de pódhini Sambenados e Provèrbios smb: (S)arritzu Tradutziones Frantzesu fétu, grain de poussière Ingresu speck Ispagnolu pizca Italianu brùscolo Tedescu Körnchen.
brúere , nm: pruene Definitzione pruine, terrighedha fine asciuta, alighedha fine meda / catzare su b. a unu (in suspu) = donaidhu una surra Sinònimos e contràrios bruine, peúere, piúghere*, prúghine Frases sa carrela est totu brúere, comente est dae meda chentza pròere Tradutziones Frantzesu poussiére Ingresu dust Ispagnolu polvo Italianu pólvere Tedescu Staub.
brutúra , nf Definitzione cosighedha pitica meda, malesa, brutore, cosa chi no est bona o no dhue depet èssere in mesu de àtera cosa o logu Sinònimos e contràrios abbunzu 1, abighíngiu, arritzu 1, grisu 1, rena, renza, solla / brutesa, ludrinzu, muga Frases che zuto una brutura in s'ogru ◊ che li at intradu una brutura in s'ogru ◊ che li at rutu una brutura a su piatu ◊ sa brutura tenechela, si bi ndhe as bidu! Ètimu itl. bruttura Tradutziones Frantzesu fétu, grain de poussière Ingresu speck Ispagnolu pizca, brizna Italianu brùscolo Tedescu Körnchen.
bulvarítza , nf Definitzione pruinedhu fine fine, terra a pruinedhu fine Sinònimos e contràrios ghilipiu, pruinedhu Tradutziones Frantzesu poussière Ingresu dust Ispagnolu polvillo Italianu pulvìscolo Tedescu Staub.
ghilipíu , nm Definitzione genia de pruinedhu finivini chi agiummai mancu si biet Sinònimos e contràrios ghitipiu, pilipiu, tilipio, tipidedhu, tipidipi, tipidiu Ètimu srdn. Tradutziones Frantzesu balle, poussière, poudre Ingresu chaff, dust Ispagnolu polvillo Italianu pula, pulvìscolo Tedescu Spreu, Staub.
imbruinàdu , pps, agt Definitzione de imbruinare; chi portat pruine, chi est brutu de pruine Sinònimos e contràrios bruerosu, impiugheradu, impruerinatu, peuerosu, preunosu / ttrs. impiubaradu Tradutziones Frantzesu couvert de poussière Ingresu covered with dust Ispagnolu empolvado Italianu impolverato Tedescu verstaubt.
imbruinàre , vrb: improinai, imprughinare, impruinai, impruinare Definitzione imbrutare de pruine Sinònimos e contràrios impioredhare, impruerinare, imprugherare | ctr. irbruerare, isprugherare Frases is làgrimas mizant de is ogus faendi surcus in is trempas impruinadas ◊ poita is crapitas de cussa genti no s'impruinant mai? Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu couvrir de poussière Ingresu to cover with dust Ispagnolu empolvar Italianu impolverare Tedescu mit Staub bedecken.
impruerinàtu , pps, agt Definitzione de impruerinare; chi est totu pruine, brutu de pruine Sinònimos e contràrios bruerosu, imbruinadu, peuerosu, preunosu / ttrs. impiubaradu | ctr. límpidu, netu Frases fit arrabbiatu ca sos gambales si li fint impruerinatos 2. ómines e féminas, vene impruerinatos, sichiant volanne sa coa de su ballu (G.Albergoni) Tradutziones Frantzesu couvert de poussière Ingresu dusty Ispagnolu polvoriento Italianu impolverato Tedescu verstaubt.
infumàda , nf Definitzione nue de fumu e fintzes de pruine chi pesant animales o màchinas currendho; in cobertantza, fama chi essit de ccn. Sinònimos e contràrios fumera / lumenada, nomena, sonedhu Tradutziones Frantzesu nuage de poussière Ingresu dust cloud Ispagnolu polvareda Italianu polveróne Tedescu Staubwolke.
peúere , nm: piúbere, piúere, plúere, prúbere, prúiri Definitzione terra asciuta a farinedhos fines fines, o fintzes àtera cosa fine fine Sinònimos e contràrios brúere, bruine, piúghere*, piuru, prúghine / ttrs. piúbaru Frases s'intendhet sa campana e paret chi piangat e nerzat chi no bi at chie si frangat de torrare a piúere (Prantaferru)◊ in sas profundhidades de sa Terra est tribagliendhe su símile meu piúbere ingullindhe e amargura ◊ cussa linna si est isfata in piúere Tradutziones Frantzesu poussière Ingresu dust Ispagnolu polvo Italianu pólvere Tedescu Staub.
piueràza, piueràzu , nf, nm Definitzione pruine bolandho, pesau a bolare Sinònimos e contràrios peúere, proine Frases una nue de piueraza che intreit in sas zannas abbeltas Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu tourbillon de poussière Ingresu dust cloud Ispagnolu polvareda Italianu polverìo Tedescu Staubwolke.
piúghere , nm: prúghere Definitzione terra asciuta a farinos fine fine, fintzas àtera cosa finedhedha Sinònimos e contràrios brúere, bruine, ciúghere, peúere, prúghine Frases su prúghere bi fit a mes'anca ◊ fit menzus a èssere preda cudina, ludu, piúghere, chi no bàrdulu de dolore! Ètimu ltn. pulvere(m) Tradutziones Frantzesu poussière Ingresu dust Ispagnolu polvo Italianu pólvere Tedescu Staub.
proíne , nm: bruine, pruine, prúine, pruini, prúini, pruinu, prúinu, prúniu Definitzione terrighedha fine fine asciuta, àliga finedhedha Sinònimos e contràrios brúere, peúere, piore 1, piueraza, piúghere, prúghine Maneras de nàrrere csn: iscutulai su pruini a unu (nadu in suspu)= dàreli banzu; papare o fàghere papare pruine a ccn. = abarrai o lassai acoa, cambadu, bínciri a ccn. Frases su pruini de sa fà pigat a iscrafíngiu ◊ in s'orruga afaca, in mesu a su proine, artzaiant is motos ◊ su punzu de terra chi betant a su baulu cheret nàrrede ca torraus a pruine 2. si fias lépidu coment'e candho ti apo connotu zeo, ti ndhe ant fatu papare de pruine!… Tradutziones Frantzesu poussière Ingresu dust Ispagnolu polvo Italianu pólvere Tedescu Staub.
prueràrgia, prueràrza , nf: prugheraza Definitzione pruine etotu ma pigau a meda, a nue Sinònimos e contràrios brúere, bruine, piúghere Frases nue de prugheraza ◊ prugheraza de istedhos nobales mi est fudighinandhe sa petorra (G.Piga) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu tourbillon de poussière Ingresu dust cloud Ispagnolu polvareda Italianu polverìo Tedescu Staubwolke.