màrra , nf Definitzione aina de ferru, alladiada, po mòvere e trebballare sa terra / min. marrita, marrixedha, marruntzedha; (esserebbei sa cosa) a tirai a m. = a meda (nau de cosa chi normalmente no est unu tanti mannu) Sinònimos e contràrios marrantza, tzapa Frases fit cun sa marrutzedha in manos marrandhe un'iscra de patatu ◊ dhoi est s'àliga a tirai a marra Sambenados e Provèrbios smb: Marra, Marras Terminologia iscientìfica ans Ètimu ltn. marra Tradutziones Frantzesu pioche Ingresu hoe Ispagnolu azada Italianu zappa Tedescu Hacke.
marròne , nm: marroni Definitzione marra manna / m. de launai = tzapu pro iscrevare sa terra arada, segare is leas; m. mascu = picu chentza sa punta, solu cun s'ata, fatu a bisura de tzapu Sinònimos e contràrios tzapu Frases sa terra fiat aici prena de perda e tostada chi is marronis fiant luegus ingurdus ◊ sa muzere ch'essiat prima de fàghere die a marrone a codhu ◊ una prima istrutzione l'apo àpida in iscola: pustis mi ant intregadu su marrone (L.Marteddu)◊ sa rana in sos ortos faghet prus trabballu de unu marrone, ca si mànigat sos bobbois dannarzos Sambenados e Provèrbios smb: Marrone, Marroni Terminologia iscientìfica ans Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu pioche Ingresu hoe Ispagnolu azada Italianu zappa Tedescu Hacke (große).
pícu , nm Definitzione aina de ferru a duas puntas, una tundha, s'àtera lada (a istúturu), po mòvere cosa tostada (pedra, codina, terra firma mai o de meda chentza trebballare)/ min. pichitu, pichighedhu / partes de su p.: punta o corru, atza, ogu, màniga Sinònimos e contràrios picone Maneras de nàrrere csn: p. de tallu = picheta; surdu che p. = surdu pedrale, surdu deunudotu; segai su picu trabballendi = triballare meda; picare a p., p. p. a unu, una cosa = pessighire; tènniri in p. a unu = leare in ódiu, àere cosa contras a ccn.; èssiri in p. = èssere leadu a ódiu, èssere in malas; èssere o istare picubicu dimandhandho = sighire a dimandhare Frases picu modhe, no piches in sa roca! ◊ balla ca a trabballai a picu fàdiat puru! 2. sos annos mi sapo colandhe, zocandhe a tenedene chin sa presse picàndhemi a picu sa bida ◊ za est una die chi sos carabbineris lu zuchent a picu, a cussu bandhiu!…◊ a totus nos at curtu picu picu, Mastru Giuanne!◊ ndi as segau seti, de picus, oi puru!… Sambenados e Provèrbios smb: Piccu, Picus Terminologia iscientìfica ans Tradutziones Frantzesu pioche Ingresu pick Ispagnolu zapapico Italianu piccóne Tedescu Spitzhacke.
tzampíta , nf: tzapita Definitzione marronedhu, marra pitica a màniga longa po trebballare laore o cosa prantada in is ortos Sinònimos e contràrios marraschedha, marrinzedha, marrita, marroniscu, marruntzedha Terminologia iscientìfica ans Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu petite pioche, sarcloir Ingresu weeder Ispagnolu azadilla, sacho Italianu zappétta, sàrchio Tedescu Jäthacke.
tzàpa , nf, nm: ciapa 2, sapa, tzapu Definitzione genia de aina po trebballare sa terra, a màniga longa / genias de tzapa o tzapu: a corros, a frama lada, a coro; min. tzapedha Sinònimos e contràrios marra, marrantza, marrone Frases istaiat vortulanne chin sa tzapa unu cantu de terra ◊ si benit a s'aronzu mi lu ponzo a tzapu in fatu ◊ daebbei carchi corpu de tzapu, in binza, ca bi at erba! Sambenados e Provèrbios smb: Zappu Terminologia iscientìfica ans Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu pioche Ingresu hoe Ispagnolu azada Italianu zappa Tedescu Hacke.