spaciài , vrb: ispaciai* Definitzione bèndhere totu sa cosa chi si portat o tenet a bèndhere; consumare sa cosa, acabbare totu Sinònimos e contràrios bèndhere, consumai / mòrrere 2. spaciai crapitas ◊ mancu sa currenti chi spàciant, cun totu is luxis allutas po nudha! 3. mellus chi si fessit spaciau candu a piciocu dhi fiat atacau su carbuncu! ◊ is óminis coment'a tziu Franciscu funt spacendi!
