arroadía , nf: arrodia, roadia Definitzione genia de costuma de pedire e giare agiudu a parentes e amigos calecuna die a prantare bíngia o àteru trebballu mannu, in donu Maneras de nàrrere csn: arrodia de sarmentu = mànigu chi si faghet candho si prantat binza a totu sos chi bi ant azuadu; fai arrodia = fàghere arróliu, istare totu acurtzu de pare a chistionu in medas Ètimu ltn. rogativa.
