agliòla , nf: alzola, argiola, arjola, arxoa, arxoba, arxola, arzola, asola, azola, orgiola Definitzione su logu, tretu tundhu, largu, in paris e a fundhu tostau, inue si tréulat su laore; su treulóngiu e su laore treulau; su tanti de laore chi si dhue podet treulare in d-una borta in d-un'argiola; logu inue si sèmenat erbas de ortu po fàere prantàgia / arzola terrarza = argiola a fundhu de terra Sinònimos e contràrios basola, ena 1, incunza, rodu / argiolada / atuedha / ttrs. agliora Maneras de nàrrere csn: istèrriri s'a. = istèrrere o ispàrghere su sede pro lu triulare; furriare s'arzola = furriare, morigare su sede a manera de lu triulare totugantu; essíreche che sóriche in arjola fata = càdriu, debressi, a fuidura Frases ispicas sanas amus a trazolare in s'arjola de sa vida ◊ si aiat culliu s'arjola, si at ghetau una bella arjola ◊ in tempus de agliola azuda a bentulare! ◊ bandant a sartai e cranciai, funt cumenti a mobentis in s'arxoba! ◊ sica est sa funtana, s'oliàriu chixina, s'asola muda 2. apo semenadu arzolas de latuca, de chibudha, de frenugu: mi ndhe pranto deo e bendho prantaza puru 3. si totu cussos ti ponent manu che essis che sóriche in arjola fata! Sambenados e Provèrbios smb: Argiola, Argiolas Terminologia iscientìfica msg Ètimu ltn. areola Tradutziones Frantzesu aire Ingresu farmyard Ispagnolu era, semillero Italianu àia, semenzàio Tedescu Tenne, Saatkamp.

carrucàre , vrb: carrugare Definitzione portare a carruga, carrare o portare su trigu, su laore, a s'argiola po dhu treulare, a domo a dh'incungiare Sinònimos e contràrios assedare, isseidare Frases los bido carruchendhe in sas costeras cun sa màrghine a cúcuru ◊ bi cheriat su carru a carrugare trigu e lana ◊ carrucat a s'arzola sos mannucros de su tricu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu porter les graines à l'aire Ingresu to carry grain to barnyard Ispagnolu rebañar el trigo en la era Italianu portare il grano all'àia per la trebbiatura Tedescu den Weizen auf den Dreschplatz bringen.

èra 3 , nf Definitzione tempóriu longu meda, nau mescamente foedhandho de su tempus de sa Terra chi si contat a milliones de annos, si narat fintzes de època istórica Tradutziones Frantzesu ère Ingresu epoch Ispagnolu era Italianu èra Tedescu Ära, Zeitalter.

«« Torra a chircare